Catalunya dispara la seva aposta per bateries: 103 projectes que canviaran per sempre el futur energètic

 

Catalunya es troba en ple procés de tramitació de 103 projectes d’emmagatzematge d’energia mitjançant bateries, una infraestructura clau per avançar en la transició cap a un model energètic sostenible. Segons dades de la Generalitat facilitades a Europa Press, 97 d’aquests projectes estan sota competència autonòmica, mentre que els sis restants depenen de l’Estat.

La directora general d’Energia de la Generalitat, Marta Morera, ha destacat que aquestes instal·lacions són “relativament senzilles” i ocupen poc espai, ja que agrupen diferents bateries en un mateix contenidor. Aquestes bateries permeten emmagatzemar l’energia renovable sobrant, no utilitzada en moments de baixa demanda, per ser injectada posteriorment quan sigui necessari, contribuint així a l’estabilitat del sistema elèctric.

Distribució geogràfica i potència instal·lada

La majoria dels projectes estan concentrats a la província de Barcelona, que acull el 73,8% del total, amb 76 iniciatives en tràmit. Tarragona compta amb 16 projectes, Girona amb nou i Lleida amb dos. En termes de potència, els projectes gestionats per la Generalitat sumen 977,2 megavats (MW), i els sis projectes estatals afegeixen 553,08 MW, assolint en conjunt una potència total de 1.530,28 MW. Aquesta capacitat és equiparable a la d’una planta solar o un parc eòlic de gran escala, subratllant la rellevància d’aquestes infraestructures per al sistema energètic català.

Opinió d’experts i marc normatiu

Lluc Canals, director del Centre Específic de Recerca en Hidrogen de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha emfatitzat que les bateries només tenen sentit dins d’un context de transició energètica real. “Les bateries tenen sentit en un context de transició energètica; si no, no”, ha afirmat. En línia amb aquesta visió, la Generalitat va aprovar fa menys d’un mes un decret llei que regula i incentiva l’emmagatzematge energètic amb bateries, proporcionant un marc normatiu més clar per al sector i promovent una ocupació racional del territori. Aquest decret també busca enfortir la “resiliència” del subministrament elèctric, especialment després del tall de llum que va afectar bona part del país el 28 d’abril.

Un model energètic més participatiu i els reptes econòmics

Des del sector privat, Franc Comino, director general de Sonnen Ibèrica, ha valorat positivament el decret, tot i que lamenta la baixa implantació actual de bateries a Catalunya. Comino considera que la normativa obre la porta a un model energètic més participatiu, on famílies i empreses puguin aportar potència i oferir serveis al sistema elèctric per evitar col·lapses a la xarxa.

No obstant això, hi ha desafiaments importants. Canals ha assenyalat que les bateries es fabriquen principalment fora d’Europa i que el seu cost continua sent elevat. Estima que una família hauria d’invertir uns 3.000 euros per emmagatzemar l’energia necessària per a un pis, fet que limita l’adopció massiva sense suport públic o fórmules de consum compartit.

Perspectives

Els més de 1.500 MW de capacitat en projectes d’emmagatzematge que s’estan tramitant a Catalunya constitueixen una infraestructura estratègica per avançar en la descarbonització del sistema elèctric, millorar la seguretat del subministrament i reduir la dependència de combustibles fòssils. Tanmateix, aquests projectes també plantegen reptes econòmics i tecnològics que hauran de ser gestionats per garantir un desenvolupament equilibrat i sostenible. La consolidació de l’emmagatzematge energètic serà, sens dubte, un pilar fonamental en la construcció d’un sistema elèctric més resilient, eficient i democràtic.