Marc Murta als reguladors europeus: "Permetin a Europa crear la seva pròpia tecnologia"
El sector tecnològic i empresarial del país es va reunir en un desdejuni d'alt nivell sota el títol “Tecnologia i autonomia estratègica”, organitzat per la Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE).
L'esdeveniment, va estar moderat per Pau Herrera i va tenir com a protagonista al president de Telefónica, Marc Murtra, que va llançar un missatge contundent: Europa necessita crear les seves pròpies tecnologies si vol garantir la seva autonomia estratègica.
Murtra va subratllar que Europa depèn de tecnologies i plataformes desenvolupades als Estats Units, com a cercadors , xarxes socials, sistemes operatius mòbils i intel·ligència artificial generativa, construïdes amb dades europees que després tornen com a serveis de pagament.
“En totes aquestes tecnologies clau som dependents dels Estats Units, i això no és compatible amb l'autonomia estratègica”, va advertir. Per a il·lustrar el risc d'aquesta dependència, va assenyalar les vulnerabilitats de ciberseguretat que enfronten regions com Orient Mitjà, recordant que “si volem prendre decisions que afectin el nostre futur, hem de generar aquestes tecnologies aquí”.
Una nova regulació permetria a Europa ser autònoma tecnològicament
El directiu es va mostrar optimista, citant l'exemple de la Xina, que amb un PIB inferior a l'europeu ha aconseguit desenvolupar tecnologies clau en tot just 15 anys. Per a Murtra, Europa té el talent, les universitats i les empreses necessàries, però falta una regulació que permeti consolidar el sector tecnològic i de telecomunicacions, actualment fragmentat en 41 operadors a Europa enfront dels tres principals dels Estats Units o la Xina. “Ens han de deixar consolidar a canvi d'invertir en infraestructures, atreure talent, contractar enginyers i crear tecnologia pròpia” va ser la proposta que va llançar als reguladors europeus.
Telefónica ha revisat la seva resiliència després de l'apagada elèctrica
Murtra va compartir també lliçons apreses després de la recent apagada massiva, explicant que, encara que les infraestructures van resistir bé, es van detectar febleses en els sistemes de gestió de crides, portant a Telefónica a revisar la seva resiliència amb un pla estratègic que reforçarà la seva xarxa i capacitats operatives. Aquest pla, va explicar, estarà alineat amb la missió d'impulsar l'autonomia estratègica europea i anticiparà canvis com l'arribada dels cotxes autònoms i noves tecnologies.
Sobre l'experiència d'afrontar una apagada massiva, Murtra la va descriure com a "intensa". Va reconèixer que, encara que les xarxes estan dissenyades per a situacions límit, l'apagada completa de 12 hores va revelar conseqüències inesperades en el programari de gestió i atenció al client, que no estava dissenyat per a una sobreutilización de crides en aquestes circumstàncies.
La infraestructura fixa, no obstant això, "va aguantar francament bé". Aquesta situació ha portat a una revisió profunda i a la implementació d'un pla per a millorar la resiliència de la xarxa, tant a Espanya com en altres països on opera Telefónica. Va fer una analogia amb la nevada de Barcelona en 1962, que va portar a la ciutat a preparar per a futurs esdeveniments similars, encara que la freqüència no es va repetir amb la mateixa intensitat. "Un ha de pensar molt bé davant quina eventualitat es prepara per fer un ús responsable d'aquests recursos", va comentar, destacant que l'objectiu és aplicar l'après per a generar major resiliència.
Respecte al nou pla estratègic de Telefónica, Murtra només va poder avançar alguns punts clau a causa de la confidencialitat. Primer, el pla està alineat amb la missió d'autonomia estratègica per a Europa, alguna cosa que, segons ell, compta amb un ampli consens acadèmic i polític, com es reflecteix en els informes Leta i Draghi. Segon, el pla inclourà objectius a curt, mitjà i llarg termini, buscant un impacte concorde a les ambicions de la companyia i anticipant canvis com l'ús de cotxes autònoms i l'evolució de la tecnologia. Tercer, i crucial, la companyia busca evitar la tendència natural de les grans empreses a tornar conservadores. "La tercera cosa és que sí que creurem que l'important és el resultat agregat, no que cadascuna de les decisions surti bé", va afirmar, comparant la inversió d'alt risc i alt retorn, on una de cada deu inversions pot ser un èxit rotund.
Qualitats essencials per al directiu del futur
La Fundació CEDE emfatitza la formació del talent directiu, especialment amb el seu programa "Líder en Complexitat", per la qual cosa se li va preguntar a Murtra sobre les qualitats imprescindibles en un directiu. Ell va destacar tres característiques fonamentals: ganes de treballar, intel·ligència i bona relació amb els altres.
Ampliant aquestes idees, Murtra va esmentar la importància de la capacitat de treball i iniciativa, així com tenir "aguant i pell de rinoceront" per a enfrontar les dificultats. Va destacar la necessitat d'una "empatia dura": comprendre la complexitat humana i les circumstàncies personals de cada individu en l'equip, mentre es manté el focus en el rol i els objectius professionals.
Per a Murtra, les persones que cerca i recomana són aquelles de confiança amb les capacitats tècniques per al seu rol i, fonamentalment, que siguin honestes. «És important saber que aquesta persona m'està dient el que honestament creu i confio en la seva intencionalitat», va explicar. Va reconèixer que no sap aconsellar sobre "dreceres meravelloses" cap a l'èxit, sinó sobre "maratons de 40 quilòmetres" basats en l'esforç sostingut.
A més, va subratllar la importància de l'experiència internacional per a guanyar perspectiva i va advocar per la inclusió del talent femení en llocs directius, destacant els avanços de Telefónica en aquest àmbit.
Europa ha de crear la seva pròpia intel·ligència artificial generativa
Murtra també va advertir sobre el risc que Europa quedi fora del desenvolupament de la intel·ligència artificial generativa, un sector dominat pels Estats Units i la Xina. “Si no tenim IA generativa a Europa, la nostra posició es veurà seriosament compromesa”, va concloure. El desdejuni va concloure amb l'agraïment dels organitzadors, deixant oberta la porta a continuar aquest debat sobre el futur tecnològic d'Europa en una pròxima edició.
Escriu el teu comentari