Hisenda perd la pista a centenars de grans fortunes després del nou impost a la riquesa

L'Agència Tributària ha deixat de rastrejar a centenars de grans contribuents a Espanya després de l'entrada en vigor de l'impost estatal sobre grans fortunes. Segons les últimes dades fiscals, entre 2022 i 2023 van desaparèixer de les declaracions del IRPF prop de 448 persones amb ingressos anuals superiors a 600.000 euros. Aquesta fugida de grans rendes ha generat una caiguda del 18 % en la recaptació per rendiments del capital, la qual cosa suposa una pèrdua de més de 2.600 milions d'euros per a les arques públiques.

Aquesta reculada es produeix en un context general d'augment del nombre de declarants i de rècord en la recaptació del IRPF, que va ascendir gairebé 10.000 milions d'euros aquest mateix any. No obstant això, les rendes altes van ser l'únic segment, al costat del d'ingressos més baixos (entre 6.000 i 12.000 euros), a reduir la seva aportació fiscal. Especialistes atribueixen aquesta tendència al nou gravamen aprovat al desembre de 2022, que ha provocat deslocalitzacions de contribuents d'alt poder adquisitiu i estratègies de planificació fiscal més agressives.

Els actuals impostos penalitzen l'estalvi

Almenys una trentena de grans rendes hauria abandonat Espanya en 2023, segons fonts consultades per Hisenda. A això se suma que el rendiment mitjà declarat en aquest grup va caure de 1,05 milions a 881.000 euros, el nivell més baix des de 2014. Els analistes fiscals alerten que aquest fenomen posa en risc l'estabilitat del sistema tributari, atès que aquests contribuents no sols aporten grans sumes anuals, sinó que també representen ingressos estables a llarg termini.

Els experts coincideixen que la fiscalitat espanyola sobre l'estalvi és una de les més oneroses d'Europa, la qual cosa la converteix en poc competitiva enfront d'altres països amb tractaments fiscals més favorables per al capital privat. Asseguren que continuar pressionant a les grans rendes sense garanties de permanència pot desencadenar una "fugida de cervells fiscals" amb efectes duradors en l'economia.

En Hisenda reconeixen que estan avaluant amb cautela l'impacte real de l'impost, encara que de moment no es contemplen canvis normatius. El debat entre la justícia fiscal i l'eficiència recaptatòria torna a ocupar un lloc central, en un moment en el qual el Govern necessita sostenir la seva política social sense erosionar la base fiscal que ho fa possible.