Catalunya, en alerta pels aranzels de Trump: L'economia catalana s'exposa a un cop de 4.300 milions en les seves exportacions als EUA

L'economia catalana s'enfronta a un desafiament de gran envergadura davant la imminent entrada en vigor dels nous aranzels del 30% anunciats pel president dels Estats Units, Donald Trump. Aquesta mesura, inclosa dins de la polèmica llei comercial “America First Trade Act”, està prevista que comenci a funcionar el pròxim 1 d'agost i cerca, segons l'administració estatunidenca, blindar la indústria nacional enfront de les importacions estrangeres. No obstant això, més enllà dels efectes que pugui tenir sobre el territori estatunidenc, el seu impacte amenaça amb ser demolidor per a milers d'empreses catalanes que mantenen relacions comercials actives amb el mercat nord-americà, ja que moltes d'elles compten amb operacions consolidades i regulars amb els Estats Units.

Catalunya s'ha posicionat com el motor de les exportacions espanyoles cap als Estats Units, amb unes vendes que l'any 2024 van aconseguir els 4.351 milions d'euros. Aquesta xifra representa el 4,3% de totes les exportacions catalanes i converteix als EUA en la principal destinació extracomunitària per a les empreses del territori. Actualment, més de 3.160 companyies catalanes tenen presència activa en aquest mercat, la qual cosa posa en relleu el seu grau d'exposició davant qualsevol gir en la política comercial estatunidenca.

Perfumeria i cosmètica: el sector estrella, ara en risc

El producte català més demandat als Estats Units durant 2024 va ser la perfumeria i la cosmètica, que va sumar exportacions per 662 milions d'euros, la qual cosa representa un 15,2% del total. Aquesta indústria, tradicionalment forta a Catalunya, es caracteritza pel seu dinamisme i capacitat d'innovació, però també per la seva gran sensibilitat al preu. El cop que suposarien els nous aranzels podria traduir en cancel·lacions de comandes, reubicació de plantes de producció en altres països i pèrdua de quota de mercat enfront de marques asiàtiques o llatinoamericanes no afectades per la mesura.

El sector farmacèutic, atrapat entre el valor afegit i la competitivitat

Un altre dels pilars de l'exportació catalana, el sector farmacèutic, tampoc queda al marge. Amb un volum de 707 milions d'euros en productes exportats, representa el 14,9% de les vendes als Estats Units. Encara que aquests béns tenen un alt valor afegit i compten amb reconeixement internacional, la introducció d'aranzels podria dificultar especialment la competitivitat de productes com els medicaments genèrics i els reactius bioquímics, àmpliament utilitzats en hospitals i xarxes de salut pública estatunidenques.

Maquinària industrial i béns d'equip: l'amenaça silenciosa

Menys visibles, però igualment importants, són les exportacions de maquinària industrial i béns d'equip, que van aconseguir els 480 milions d'euros en 2024. Aquest és un sector clau per a moltes pimes catalanes, que fabriquen components molt especialitzats. Els aranzels podrien espantar als compradors estatunidencs, no sols per l'increment de costos, sinó també per la incertesa d'operar en un entorn volàtil. Per a moltes d'aquestes empreses, els Estats Units és un mercat prioritari.

Cava, oli i embotits: joies de l'agroalimentari sota amenaça

El sector agroalimentari català també es troba en la corda fluixa. En 2024, les exportacions d'aliments i begudes als EUA van sumar 460 milions d'euros. Entre els productes més destacats figuren l'oli d'oliva (137,9 milions), el vi, el cava, els embotits i els plats preparats. El ministre d'Agricultura, Luis Planas, ha advertit que els nous aranzels podrien convertir en un veto comercial de facto. El sector tem pèrdues milionàries i una reculada en la presència internacional d'aquestes marques.

Metal·lúrgia, acer i alumini: un llast que s'agreuja

Els metalls, com l'acer i l'alumini, ja venien bregant amb aranzels en anys anteriors, però la situació podria empitjorar. En 2024, Catalunya va exportar 224 milions en acer i 279 milions en alumini. Aquestes indústries, amb més de 400 empreses catalanes dependents, operen amb marges molt ajustats i podrien enfrontar taxes acumulatives que limitin la seva competitivitat.

La resposta institucional: plans de contingència i pressió diplomàtica

Davant aquest panorama, la Generalitat de Catalunya ha activat un pla de contingència de 1.500 milions d'euros, amb línies de finançament gestionades pel Institut Català de Finances (ICF). Les organitzacions empresarials com PIMEC i Foment del Treball han demanat una resposta ferma des de Brussel·les. A més, moltes empreses han avançat exportacions per a evitar els nous gravàmens, segons el president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell.

Brussel·les mou fitxa: contramesures sobre la taula

La Comissió Europea manté una negociació tibant amb Washington per a evitar que la mesura entri en vigor. Si no hi ha acord, Brussel·les té llest un paquet de contramesures valorat en 95.000 milions d'euros. El comissari europeu Maros Sefcovic ha qualificat els aranzels de “prohibitius” i ha advertit sobre el risc de deterioració en les relacions comercials entre els Estats Units i Europa. En un context d'interdependència econòmica global, aquestes barreres podrien desencadenar un efecte va dominar amb conseqüències a escala mundial.