Espanya sense una estratègia de gestió del CO₂ atmosfèric està en risc de desindustrialització?

 Aquesta preocupant conclusió es desprèn de l'informe "Gestió del CO₂ atmosfèric. Una introducció a les tecnologies", presentat aquest dimecres per Fundació Naturgy i elaborat pel catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, Mariano Marzo. L'absència d'un full de ruta clar, juntament amb les barreres reguladores a nivell nacional i de la Unió Europea, està provocant una pèrdua de competitivitat en les indústries espanyoles de difícil descarbonització i afegeix un risc real de desindustrialització per al país.

La urgència de les tecnologies 

L'informe de Fundació Naturgy analitza en profunditat les principals cadenes tecnològiques per a la captura, utilització i emmagatzematge de carboni, destacant el seu paper fonamental en la transició energètica i el seu potencial per a contribuir a la descarbonització industrial. A més, l'estudi aborda els seus beneficis climàtics, el seu grau de desenvolupament actual i les seves perspectives d'implementació en diversos contextos geogràfics. Segons la IEA (Agència Internacional de l'Energia), per a aconseguir els objectius de l'Acord de París, serà necessari capturar entre 7.000 i 14.000 milions de tones de CO₂ cada any fins a 2050. En aquest escenari, les tecnologies CCUS jugaran un paper essencial en la lluita contra el canvi climàtic, especialment en aquells sectors industrials on la reducció d'emissions és tècnicament més complexa. L'estudi conclou que la transició energètica mundial no podrà aconseguir sense un desplegament a gran escala d'aquestes solucions. El document identifica la cadena de tecnologies CCUS com una eina clau en sectors difícils de descarbonizar i com a suport per a la producció d'hidrogen i combustibles amb baixa petjada de carboni.

Neutralitat tecnològica i el rol crucial de la innovació

L'informe emfatitza que la transició energètica requereix un gran pacte global, basat en la ciència i la tecnologia, que involucri a governs, entitats financeres, inversors, empreses i a tots els sectors socials i ciutadans compromesos amb la lluita contra el canvi climàtic. La innovació es presenta com un component central d'aquest pacte. Sense nous avanços tecnològics disruptivos, que siguin desplegables a gran escala i econòmicament assequibles, el món no aconseguirà l'objectiu climàtic d'aconseguir un balanç neutre en emissions de carboni a mitjan aquest segle. És imprescindible utilitzar totes les tecnologies disponibles actualment, a més de desenvolupar i implementar altres noves. En aquesta línia d'innovació imperativa, els principals organismes internacionals sobre el clima i l'energia assignen un paper crucial a la denominada “gestió del carboni”, que inclou tant tecnologies per a la reducció d'emissions com per a l'eliminació del CO₂ històricament acumulat en l'atmosfera. L'informe destaca tres grans cadenes tecnològiques amb un enorme potencial de mitigació climàtica: les CCUS tradicionals, les BECCUS (que combinen bioenergia amb captura i emmagatzematge o ús del CO₂), i les DACCUS (que permeten extreure directament CO2 de l'aire). Malgrat la seva viabilitat, aquestes tecnologies encara enfronten barreres econòmiques per al seu desplegament a curt termini.

El potencial d'Espanya i el repte de l'estratègia nacional

En el context europeu, el document revela l'avanç del continent en el desenvolupament d'aquestes solucions. Encara que Amèrica del Nord concentra més de la meitat de la capacitat operativa de captura de CO₂, Europa preveu que la seva capacitat total es multipliqui per 43 entre 2024 i 2030, mostrant una velocitat d'expansió molt superior. En el cas concret d'Espanya, l'informe subratlla el potencial geològic i tècnic del país, la qual cosa el converteix en un lloc idoni per a establir una estratègia basada en aquestes tecnologies. Durant la presentació de l'informe, Mariano Marzo, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, va comentar que "ja hem superat el límit de CO₂ en l'atmosfera i els efectes del canvi climàtic ens exigeixen actuar amb urgència. Hem de reduir les emissions i eliminar part del CO₂ acumulat amb solucions, tant naturals com tecnològiques, amb CCUS i BECCUS. Aquestes tecnologies permeten capturar i emmagatzemar el CO₂, sent això clau per als sectors industrials difícils de descarbonizar". Març va afegir que "encara que no serà fàcil arribar a 2050 amb zero emissions netes, especialment amb un 60% de combustibles fòssils encara en el mix energètic mundial, com més avancem en la seva adopció, més a prop estarem de l'objectiu. És fonamental que les administracions facin costat als qui ja estan actuant i que es treballi en un pla estratègic per al país".

Una crida a l'acció 

Després de la presentació de l'estudi, es va celebrar un col·loqui moderat per Rubén Esteller, director adjunt de l'Economista , amb la participació de Pedro Mora, president de la Plataforma Tecnològica Espanyola del CO₂, i Esperanza Montero, manager de Relacions Governamentals per al Sud d'Europa de Carburs Metàl·lics (grup Air Products).Pedro Mora va emfatitzar que "per a implantar tecnologies de captura i emmagatzematge de CO₂, Espanya necessita una estratègia de país, com ja està fent la Unió Europea. Al voltant del 15% de les nostres emissions requereixen d'aquestes tecnologies, però som l'única gran economia europea sense un full de ruta clar". Per a Mora, la descarbonització ha de ser competitiva, requerint un pla liderat pel govern i secundat per tots els agents. "No n'hi ha prou amb buscar la neutralitat, hem d'aspirar a la negativitat, reduint emissions i capturant el que no es pugui evitar. Recuperar la indústria, comptar amb solucions autòctones i gestionar ben nostres renovables és essencial per a una transició energètica sostenible", va concloure. Per part seva, Esperanza Montero va recalcar la importància d'una estratègia nacional clara en descarbonització: "posar les plantes de producció prop d'on es captura i emmagatzema el gas és fonamental. Això farà que s'augmenti la competitivitat industrial i econòmica". A més, va recordar que "si volem continuar mantenint la competitivitat, hem d'usar els productes d'aquí i no els de fora perquè són més barats". En l'obertura de la jornada, Rafael Villaseca, president de Fundació Naturgy, va destacar la importància de les tecnologies de captura de CO₂: "Capturar, tractar i retirar el CO₂ amb tecnologies eficaces és clau per a aconseguir l'objectiu de zero emissions per a 2050. No obstant això, continuem emetent quantitats enormes a nivell mundial, i els esforços per retirar-ho encara són irrellevants. Arribar a 2050 serà molt complicat si no accelerem el desenvolupament i desplegament de solucions reals".