Foment agraeix a PP, Vox i Junts, la seva oposició a la reducció de la jornada laboral

La patronal Foment del Treball ha fet públic aquest dilluns el manifest «Per la productivitat, pel diàleg social», en el qual expressa la seva ferma oposició a la proposta del Ministeri de Treball per a reduir la jornada laboral per llei sense acord previ amb els agents socials. L'entitat alerta que aquesta mesura tindria greus conseqüències econòmiques i planteja un decàleg de propostes en defensa de la concertació i del sistema productiu.

Durant l'acte de presentació, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha qualificat la proposta liderada per la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, com “l'error econòmic més greu en 46 anys de democràcia si arribés a aplicar”, i ha advertit que una reducció unilateral de la jornada laboral generaria un increment del 7% en els costos laborals i un impacte global de 23.000 milions d'euros per a les empreses espanyoles.

Crida a la unitat contra la mesura

Sánchez Llibre ha agraït públicament a partits com a PP, Vox i Junts per haver presentat una esmena a la totalitat en el Congrés i per mantenir la seva oposició “malgrat les pressions”.

Foment defensa que la jornada laboral ha de ajustar mitjançant la negociació col·lectiva, i no per imposició legislativa. Com a exemple, recorda que prop del 30% dels convenis col·lectius a Catalunya ja contemplen jornades per sota de les 37,5 hores setmanals, la qual cosa demostra que els avanços en aquest àmbit són possibles “quan es fan des del consens”.

Context europeu i reptes pendents

El manifest també apunta que Espanya s'allunyaria del marc europeu si adopta una jornada legal inferior a 40 hores, límit que només tenen països com França i Bèlgica, mentre que uns altres com Alemanya, Dinamarca o Irlanda permeten fins a 48 hores setmanals.

A més, Foment aprofita el document per a posar el focus en altres reptes estructurals per a la competitivitat, com l'absentisme laboral (que representa el 3,1% del PIB), l'alt cost energètic, la pressió fiscal, la lentitud administrativa i les manques en infraestructures, amb especial esment al Corredor Mediterrani.