El PIB d'Espanya lidera l'economia europea: creixement sostingut o una il·lusió d'estiu?

Espanya consolida la seva posició com l'economia més dinàmica de l'entorn europeu gràcies a l'embranzida de la demanda interna, una creació d'ocupació rècord i la resiliència del consum familiar. Els organismes internacionals adverteixen, no obstant això, de riscos latents lligats al comerç exterior i al context geopolític.

Espanya ha tornat a marcar la diferència en el panorama econòmic europeu. El Producte Interior Brut (PIB) va créixer un 0,7 % en el segon trimestre de 2025, segons les dades avançades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), superant tant les previsions del consens com la mitjana dels seus socis de l'euro. En termes interanuals, el creixement es manté estable en el 2,8 %, la qual cosa consolida la imatge d'una economia més resistent del que es preveu.

Aquest impuls es recolza, en gran manera, en la demanda interna, que ha aportat 0,9 punts a l'avanç trimestral i 3,4 punts al creixement interanual. El consum de les llars ha registrat una pujada del 0,8 %, mentre que la inversió empresarial ha crescut un notable 2,1 %, reflectint un entorn de confiança moderada malgrat les incerteses exteriors. En contrast, la despesa pública ha caigut un 0,1 %, en línia amb el discurs de contenció pressupostària del Govern.

L'ocupació resisteix i millora, però amb matisos

En paral·lel al creixement, el mercat laboral espanyol continua batent rècords: el nombre de persones ocupades supera ja els 22 milions, i la taxa d'atur ha descendit al 10,29  %, el nivell més baix des de 2008. Les hores treballades han crescut un 1,3  % respecte al mateix període de l'any anterior, i encara que la productivitat per empleat ha baixat lleugerament (‒0,7 %), la productivitat per hora s'ha incrementat un 0,5 %.

No obstant això, una part important d'aquest dinamisme respon a la forta estacionalitat de l'estiu, que activa l'ocupació en sectors com el turisme, l'hostaleria o els serveis logístics. A Catalunya, per exemple, s'han publicat més de 800 ofertes per a cobrir vacants estacionals, i moltes d'elles s'enquadren en ocupacions de baixa durada i escassa estabilitat contractual. Si bé aquestes contractacions contribueixen a millorar les dades agregades d'atur i ocupació, no sempre es tradueixen en ocupació estructural de qualitat i a llarg termini.

Aquest fenomen planteja interrogants sobre la sostenibilitat del creixement laboral i la necessitat d'avançar cap a un mercat menys dependent dels cicles estacionals propis dels pics turístics de les costes espanyoles.

Catalunya davant el repte aranzelari

Catalunya es manté com un dels motors econòmics del país, amb un creixement del PIB del 3,4 % interanual en el primer trimestre. No obstant això, el nou acord comercial entre la UE i EE. UU., que inclou un aranzel del 15 % sobre exportacions europees, ha encès les alertes en sectors clau de l'economia catalana.

El Govern ha activat un pla d'ajudes de 50 milions d'euros per a fer costat a prop de 1.000 empreses catalanes afectades, especialment en sectors com el químic, agroalimentari o metal·lúrgic. El president Salvador Illa ha subratllat la necessitat de diversificar mercats estratègics, especialment cap a Àsia, per a reduir la dependència del mercat nord-americà. Aquesta estratègia busca contenir l'impacte sobre productes emblemàtics com el vi, l'oli o els components industrials.

Pot mantenir aquest ritme?

El Fons Monetari Internacional projecta que Espanya tanqui 2025 amb un creixement del 2,5 %, més del doble que la mitjana de l'euro. Les previsions de Brussel·les, el BCE i analistes privats coincideixen que el país es mantindrà en la senda positiva, impulsat pels fons europeus i l'estirada de sectors com la construcció, el turisme i els serveis.

No obstant això, la contribució negativa del comerç exterior (‒0,1 punts en el trimestre i ‒0,6 en taxa interanual) i les tensions internacionals suggereixen que l'entorn global és menys favorable. L'encariment energètic i la volatilitat financera podrien frenar la inversió i les exportacions en els pròxims mesos.

Un creixement amb matisos

Pesi a l'optimisme dels grans números, diversos analistes adverteixen que el creixement no està arribant de manera equitativa a tots els territoris ni sectors. La pressió inflacionària continua minvant la capacitat adquisitiva de les famílies amb rendes mitjanes i baixes, i persisteixen la baixa productivitat i l'elevada temporalitat laboral, especialment en treballs lligats al cicle estival.

Espanya avança amb pas ferm, i Catalunya continua sent clau en aquest impuls. Però el repte ara està a traduir aquesta millora conjuntural en progrés sostenible, cohesió territorial i ocupació de qualitat a llarg termini. Els pròxims trimestres seran crucials per a saber si estem davant un canvi estructural o simplement davant un estiu estadísticament reeixit.