8 de cada 10 catalans compren per la bellesa i el 56% per la moda: Catalunya redefineix el consum

La profunda transformació dels hàbits de compra a Espanya marca un gir decisiu: el consumidor busca ara una declaració d’identitat i un major benestar, desvinculant-se de la simple necessitat funcional. Aquesta dinàmica, el seu origen principal es localitza a Catalunya, està reescrivint el panorama econòmic i social del consum. El recent informe de MINISO ofereix una de les radiografies més precises d’aquest canvi, confirmant que l’acte de compra respon a la recerca de satisfacció emocional i connexió social, transcendent la funció tradicional del producte.

Catalunya: El Baròmetre de la Revolució del Consum

Els descobriments de MINISO, basats en una enquesta a més de 1.000 participants, posicionen Catalunya com el centre d’aquesta revolució. En aquesta comunitat, un impressionant 77% dels enquestats adquireix productes per a “sentir-se bé”, mentre que un 79% ho fa per la seva bellesa, xifres que superen notablement la mitjana espanyola, segons la pròpia marca.

Aquesta tendència no és un cas aïllat. Consultores com Kantar ja havien detectat un gir en les motivacions de compra, assenyalant una creixent recerca de valors i experiències. L’estudi de MINISO quantifica i valida aquesta direcció. A més, s’emmarca en la sòlida realitat econòmica catalana: l’INE (Institut Nacional d’Estadística) situa Catalunya entre les comunitats amb major despesa per llar a Espanya. L’informe de MINISO detalla que el 48% dels catalans destina entre 20€ i 50€ mensuals a productes impulsats pel benestar o la moda, amb un 7% que supera els 100€. Tanmateix, les rebaixes continuen sent el moment escollit per 1 de cada 4 catalans per adquirir aquests productes.

L’Arquitectura Digital i Emocional del Retail

La força d’aquest nou model de consum radica en la seva profunda interconnexió amb l’univers digital. Les xarxes socials han deixat de ser simples aparadors per convertir-se en catalitzadors de desig. Segons MINISO, un 65% dels catalans s’inspira a Instagram i un 44% a TikTok per a les seves decisions de compra.

Aquests dades són coherents amb informes més amplis d’IAB Spain, que confirmen la influència de les xarxes socials en el 86% dels internautes espanyols, i on el 44% reconeix el seu impacte directe en el consum. MINISO destaca com aquesta interacció digital es tradueix en una necessitat de validació social i pertinença.

La botiga física també s’ha adaptat a aquesta realitat. Ja no és un simple punt de venda, sinó un espai “instagrameable” que ofereix una experiència única i digne de compartir. Aquesta conclusió de MINISO ressona amb les previsions de l’informe “Retail Trends 2025” de Savills, que anticipava la demanda de “connexió, autenticitat i tecnologia”. MINISO, amb set botigues estratègicament ubicades a Catalunya, exemplifica aquesta transformació de l’espai comercial en un escenari d’interacció emocional. De fet, la marca ha consolidat la seva presència a la província de Barcelona amb botigues a Via Laietana, Gran de Gràcia, Gran Via 2, CC La Maquinista i CC Finestrelles Shopping Centre, a més d’un espai a Lloret de Mar (Girona) i una nova obertura a Calella.

El “Fenomen Fan”: L’Era de la Identitat Compartida

En aquest nou context, el “fenomen fan” emergeix com una de les expressions més potents del consum emocional. L’estudi de MINISO revela que el 63% dels catalans s’identifica amb alguna comunitat fan. Aquesta devoció per sèries de TV (49%), sagues icòniques (44%), grups musicals (42%) o videojocs (41%) supera, sorprenentment, la lleialtat als clubs esportius (38%).

Aquesta preferència per les narratives culturals sobre les esportives indica un canvi profund en la construcció de la identitat personal. La demanda de merchandising, descrita per MINISO com un “símbol social de pertinença”, connecta directament amb la “Cultura Neopop” que descriu Savills. Els consumidors adquireixen no sols productes; compren fragments d’històries amb les quals s’identifiquen, redefinint el mercat més enllà de la mera venda d’objectes. El 56% dels catalans afirma que els agrada col·leccionar productes relacionats amb aquest fenomen. Marques com Harry Potter, Minecraft, Supernenes, Barbie, Disney, Pixar, Sanrio, Winnie the Pooh o Hello Kitty són exemples de llicències que impulsen aquesta tendència a MINISO.

Comparant els Estudis: Convergències i Aportacions Clau

L’informe de MINISO s’alinea i, en molts casos, quantifica amb més precisió les tendències macroeconòmiques que venien observant altres consultores. Mentre Kantar ha assenyalat un gir general cap a un consum més conscient i orientat a valors, MINISO aporta xifres exactes sobre les motivacions de “sentir-se bé” i “per bellesa” a Catalunya.

L’INE proporciona el context de la despesa per llar, validant la capacitat econòmica de Catalunya per a aquest consum “emocional”. La contribució de MINISO aquí és desglossar la tipologia d’aquesta despesa (productes petits i econòmics, bonics, de luxe) i la seva freqüència, un nivell de detall que l’INE no cobreix.

Per la seva banda, IAB Spain confirma l’omnipresència i influència de les xarxes socials a nivell nacional. MINISO, però, especifica les plataformes predominants (Instagram i TikTok) com a fonts d’inspiració directa per a les compres a Catalunya, mostrant una aplicació pràctica de la influència digital en el procés de compra.

Finalment, Savills i el seu informe “Retail Trends 2025” van establir les bases teòriques de l’evolució del retail cap a l’experiència i la connexió. L’estudi de MINISO ofereix l’evidència empírica de com aquestes tendències es materialitzen en el comportament del consumidor i en l’adaptació dels espais físics, com les botigues “instagrameables”, corroborant les previsions de Savills des de la perspectiva del consumidor.

Catalunya davant Espanya: Un Consum Diferenciat

Encara que l’estudi de MINISO es centra en Catalunya com a epicentre, les dades revelen diferències significatives que posicionen la comunitat autònoma a l’avantguarda d’aquesta transformació del consum a Espanya:

• Prioritat en la Motivació: El 77% dels catalans que compra per “sentir-se bé” i el 79% que ho fa “per la seva bellesa” són xifres que, segons MINISO, “sobresurten de la mitjana espanyola”. Això indica una major prioritat en el benestar psicològic i l’estètica a Catalunya.
• Influència de Tendències: El 56% dels catalans es guia per les tendències, una xifra que, segons la pròpia notícia, “duplica el percentatge registrat en estudis nacionals anteriors”. Això suggereix que els consumidors catalans estan més connectats i són més receptius a les modes i als productes virals que la mitjana del país.
• Despesa per Desig: El 7% dels catalans que gasta més de 100€ al mes en productes de capritx és un indicador d’un segment de mercat més madur i actiu en aquest tipus de consum “emocional”, evidenciant una major disposició a invertir en articles no essencials.
• Fenomen Fan i Construcció d’Identitat: L’alta identificació amb comunitats fan (63%) i la preferència per sagues, música o videojocs sobre els clubs esportius a Catalunya (amb percentatges significativament més alts per a la cultura pop) podria assenyalar una construcció d’identitat més lligada a narratives culturals i globals en comparació amb altres regions espanyoles, on la lleialtat esportiva podria tenir un pes culturalment més arrelat.

Un Canvi Irreversible en la Relació Consumidor-Mercat

Les tendències observades a Catalunya i reflectides en els diversos estudis apunten a un canvi irreversible: el consum ja no és només un acte econòmic, sinó social, emocional i psicològic. Això obliga les marques a replantejar les seves estratègies, transcendent el producte per oferir valors, experiències i i identitats que connecten amb un consumidor cada vegada més sofisticat.

L’economia del futur no estarà definida únicament pel que comprem, sinó pel per què i pel significat que cada article aporta a la nostra vida, amb Catalunya liderant aquest nou paradigma.