El president dels Estats Units, Donald Trump, ha signat una ordre executiva que sacseja el tauler del comerç mundial. A partir del 7 d'agost, més de 67 països enfrontaran nous aranzels a les seves exportacions cap als EUA, amb taxes que oscil·laran entre el 10% i el 41%. La mesura, justificada com un intent per “restaurar la sobirania econòmica”, apunta tant a adversaris estratègics com a socis tradicionals, i amenaça amb desencadenar represàlies globals.
La nova política aranzelària no és uniforme. El govern ha dissenyat un sistema escalonat que classifica als països segons el volum del dèficit comercial que mantenen amb els EUA. i el seu grau d'alineació política amb Washington. No obstant això, les xifres revelen una lògica menys transparent: Síria, Myanmar, Laos i Suïssa encapçalen la llista amb tarifes superiors al 39%, malgrat el seu pes relatiu menor en el comerç global. el Canadà, per part seva, ha estat durament sancionada amb un increment del 35% —fora del marc del tractat USMCA— pel que Trump ha qualificat als canadiensoes com una “falla greu” en la cooperació contra el narcotràfic.
En canvi, aliats com el Japó, la Unió Europea, Corea del Sud, Indonèsia i Filipines han aconseguit pactes d'últim minut per a reduir l'impacte, mantenint els seus aranzels entre el 15% i el 19%. Mèxic, per part seva, ha obtingut una pròrroga de 90 dies per a evitar les tarifes mentre continuen les negociacions.
Des de la Casa Blanca, Trump ha defensat la mesura com a part de la seva ofensiva per a reduir la dependència externa i protegir la indústria nacional, un missatge que s'alinea amb la seva estratègia de campanya de cara a les eleccions. Però els efectes col·laterals ja generen inquietud. Experts adverteixen sobre un possible encariment de productes importats, tensions en les cadenes de subministrament i represàlies comercials per part dels països afectats.
A més, la decisió estatunidenca torna a desafiar el paper d'organismes multilaterals com la OMC i posa en dubte la validesa d'acords regionals prèviament negociats. Per als analistes, més enllà de l'econòmic, Trump està utilitzant els aranzels com a instrument geopolític: castiga a governs “deslleials” i premia als qui cedeixen davant la pressió estatunidenca.
Així doncs, el nou esquema aranzelari no sols reconfigura les relacions comercials, sinó que inaugura una etapa més agressiva del proteccionisme nord-americà.
Escriu el teu comentari