Aranzels dels EUA: el nou panorama econòmic que amenaça les exportacions catalanes i espanyoles

La recent formalització de l’acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, que imposa un aranzel general del 15% a les exportacions europees a partir del 7 d’agost de 2025, ha injectat una dosi d’inquietud en el ja complex panorama econòmic, tant de Catalunya com del conjunt d’Espanya. Aquest nou gravamen, tot i que es presenta com un “mal menor” davant les amenaces inicials d’aranzels del 30% o fins i tot del 200% per a certs productes, representa un salt qualitatiu considerable. Abans d’aquest pacte, la mitjana dels aranzels estatunidencs sobre els productes europeus gairebé no superava l’1,47%, una xifra que ara es multiplica per deu per a una àmplia categoria de béns. A més, existeixen aranzels específics del 25% per a sectors estratègics com automòbils i acer, i taxes encara més elevades per a altres productes.

La preocupació principal, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, no resideix únicament en l’exposició directa dels seus productes al mercat estatunidenc. Tot i que les exportacions catalanes als EUA van representar 4.351 milions d’euros el 2024 (un 4,3% del total de les seves exportacions), i les exportacions del conjunt d’Espanya als EUA van ser de 17.100 milions d’euros el 2024 (un 4,8% del total nacional), la veritable por s’encén en considerar l’“efecte dòmino” que aquesta mesura provocarà en mercats europeus clau com Alemanya, França i Itàlia. Aquests països són, de fet, les destinacions principals de les exportacions espanyoles i catalanes. Qualsevol alentiment o reajustament en les seves economies a causa dels aranzels es traduirà inevitablement en una menor demanda de productes intermedis i finals provinents de les regions espanyoles, generant un impacte indirecte però considerable. Aquest nou marc suposa, en definitiva, una reducció significativa del Producte Interior Brut tant català com espanyol, i una profunda reconfiguració per a múltiples indústries en tot el territori.

Previsions negres: Dimensions de l’impacte en ambdues regions

La magnitud del cop econòmic és palpable i transcendeix el simple càlcul dels aranzels aplicats directament.

Per a Catalunya:

Segons estimacions recents de la Cambra de Comerç de Barcelona, la potencial reducció del Producte Interior Brut català es xifra en 1.055 milions d’euros. Aquesta xifra, que es tradueix en una disminució de tres dècimes en l’economia regional, és el resultat d’una anàlisi detallada que desgrana l’impacte en dos fronts crucials. D’una banda, es calculen 281 milions d’euros d’afectació directa a les exportacions de Catalunya als Estats Units. D’altra banda, i aquí rau la major preocupació, es projecten uns impressionants 774 milions d’euros derivats de l’impacte indirecte, originat per la contracció de la demanda dels socis comercials europeus.

Per al Conjunt d’Espanya:

A nivell nacional, l’impacte també és significatiu. El Banc d’Espanya ha revisat a la baixa la seva previsió de creixement del PIB per a 2025, situant-la en el 2,4%, tres dècimes per sota de la seva projecció anterior, precisament per la incertesa global i els aranzels. Funcas, en el seu Panell de Previsions de l’Economia Espanyola de juliol de 2025, també redueix la previsió de creixement del PIB per a 2025 una dècima, fins al 2,4%, amb “riscos a la baixa”. La institució adverteix que si els aranzels persisteixen, el creixement podria caure fins a un punt addicional en els pròxims dos anys.

Un estudi més recent, citat per El Boletín, estima que Espanya podria perdre fins a 1.841 milions d’euros en exportacions als EUA si l’aranzel del 15% es manté, amb un impacte general que podria assolir el 10,1% de caiguda en certs sectors i fins a 2.375 milions d’euros de pèrdua total de facturació. Les empreses, com indiquen valoracions de diversos experts econòmics i anàlisis de mercat, anticipen un ineludible augment dels seus costos de negoci. La majoria dels exportadors preveu que aquests increments aranzelaris acabaran repercutint en els preus finals dels seus productes al mercat estatunidenc, fet que resultaria en una contracció del volum de les seves vendes i, en última instància, en una disminució de la rendibilitat i un risc per a l’ocupació en certs segments.

Sectors sota la lupa: Diferències i similituds en l’afectació

L’anàlisi pormenoritzat de l’estructura exportadora, basat en les darreres dades d’exportació de 2024 als Estats Units i les previsions econòmiques actualitzades per a 2025, revela patrons de vulnerabilitat tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya:

Sectors Més Afectats a Catalunya (i la seva comparativa amb Espanya)

• Perfumeria i Cosmètica

Aquest sector emergeix com un dels més perjudicats directament a Catalunya. Segons dades d’exportació de 2024, concentra un substancial 15,2% de les exportacions catalanes als Estats Units (valorades en 661,6 milions d’euros aquell any). Tot i ser important a nivell nacional, el seu pes és particularment concentrat i crític en l’economia catalana.

• Automoció (Principalment Components)

Tant per a Catalunya com per al conjunt d’Espanya, la indústria automobilística és la més vulnerable. Tot i que l’exportació directa de vehicles acabats als EUA és mínima, l’impacte indirecte és massiu. Segons anàlisis d’organismes com ANFAC (Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions), la forta dependència dels fabricants de components espanyols (molts ubicats a Catalunya) de les exportacions de vehicles de grans grups europeus (com Alemanya) als EUA converteix aquest sector en el més exposat a “l’efecte dòmino”. Les previsions més recents apunten a una caiguda de la producció mundial de vehicles del 3,7% el 2025 a causa dels aranzels, impactant directament en la demanda de components espanyols.

• Productes Farmacèutics

És un sector de gran pes exportador tant per a Catalunya (646,7 milions d’euros el 2024 des de la regió) com per al conjunt d’Espanya, representant un 8,3% del valor afegit del sector a nivell nacional. Tot i que es contemplen exempcions per a alguns medicaments estratègics, la majoria dels productes no exents veuran la seva competitivitat compromesa. Estimacions recents suggereixen que la caiguda d’aquest sector a nivell nacional podria assolir el 9,6% si l’aranzel es fixa en el 15%.

• Maquinària i Béns d’Equip

Amb 495,8 milions d’euros exportats als EUA des de Catalunya el 2024, i un pes significatiu a nivell nacional (un 4,9% del valor afegit de la indústria manufacturera espanyola té els EUA com a destinació final), aquest sector és un dels més castigats a nivell general. El Boletín estima un impacte general del 10,1% i fins a 2.375 milions d’euros de pèrdua per al sector de béns d’equip a nivell nacional.

• Química (Orgànica i Plàstics)

Amb exportacions combinades que superen els 400 milions d’euros als EUA des de Catalunya el 2024, aquest sector és també crucial a nivell nacional (un 5,5% del seu valor afegit). L’estratègia de reindustrialització de Washington encareix les importacions. Anàlisis de comerç internacional han assenyalat que “si no hi ha empreses dels EUA que fabriquin aquest producte, vol dir que no tenen una estructura de costos que els permeti fer aquell producte a cost baix”, però els aranzels poden alterar aquest avantatge competitiu.

• Agroalimentari (Vi i Oli d’Oliva)

Ambdós productes són emblemàtics per a Catalunya i per al conjunt d’Espanya. El vi espanyol exportat als EUA representa el 10,9% del total de les exportacions vinícoles nacionals, amb un valor de 300 milions d’euros el 2024. L’oli d’oliva espanyol és el principal producte agroalimentari exportat als EUA, amb vendes que van superar els 1.013 milions d’euros el 2024, constituint el 31% de l’oli d’oliva que adquireixen els EUA. Els aranzels del 15% els colpegen directament. Fonts del sector vitivinícola, com la Federació Espanyola del Vi (FEV), i de l’olivarer confirmen que “els olis i els vins ja han baixat les exportacions als EUA substancialment durant els primers cinc mesos” de 2025. El pernil serrà també pateix un aranzel del 15%, amb pèrdues estimades de fins a 9 milions d’euros.

Sectors addicionalment castigats a Espanya (en comparació amb Catalunya)

• Indústria Siderúrgica i de l’Alumini

Espanya és el desè país que més acer exporta als EUA. Els aranzels existents del 50% per a aquests productes són una ferida oberta. Les pèrdues per al sector de l’acer podrien superar els 1.000 milions d’euros a nivell nacional, cosa que el converteix en un dels més castigats.

• Indústria Tèxtil i del Calçat

Aquests sectors, tot i amb menor exposició directa que altres, també patiran l’impacte de l’encariment i la competència.

• Productes Químics

Més enllà dels orgànics i plàstics, el sector químic espanyol en conjunt, amb alt valor afegit, s’enfronta a una caiguda nacional de fins al 9,6% si l’aranzel del 15% es manté, segons anàlisi de El Boletín.

Escenari global i la recerca de nous horitzons: Reconfiguració estratègica conjunta

La imposició d’aranzels del 15% per part dels Estats Units no és un esdeveniment aïllat, sinó una peça central en una guerra comercial molt més àmplia i complexa que afecta les relacions entre les grans potències. La incertesa global resideix en el possible acord final (o la manca d’aquest) entre Estats Units i la Xina. Segons la perspectiva de diversos especialistes en relacions comercials internacionals, si s’imposessin aranzels molt elevats als productes xinesos, aquests buscarien inevitablement nous mercats per als seus excedents productius. Europa, amb el seu vast mercat de 500 milions d’habitants i el seu elevat poder adquisitiu, esdevindria una destinació predilecta. Aquesta desviació comercial podria inundar el mercat europeu amb productes a preus molt competitius, generant una competència ferotge per a la indústria manufacturera, automobilística i de béns de consum a Catalunya i a la resta d’Espanya. De fet, la UE ja ha implementat els seus propis gravàmens als vehicles elèctrics xinesos (de fins al 35,3%), sota l’acusació de rebre ajudes governamentals que distorsionen la competència.

Davant aquest panorama de proteccionisme creixent i de reordenació de les cadenes de subministrament globals, la Unió Europea i, per extensió, Catalunya i el conjunt d’Espanya, es veuen obligades a diversificar estratègicament els seus mercats d’exportació i importació. En aquest context, la imminent ratificació de l’acord comercial amb Mercosur (prevista abans de finals de 2025) emergeix com una llum al final del túnel i una oportunitat transcendental per a l’economia espanyola. Aquest tractat, tal com han comunicat organismes oficials de la UE i ha estat reportat per fonts properes a les negociacions, obrirà un vast mercat de 300 milions de ciutadans a Amèrica del Sud, oferint noves oportunitats comercials i ajudant a reduir la dependència de relacions comercials amb socis tradicionals que ara demostren ser més volàtils. La reorientació de les cadenes de subministrament, la recerca d’aliances estratègiques i l’aposta per la innovació i el valor afegit es perfilen com a prioritats ineludibles per garantir la supervivència i el creixement en aquest nou tauler econòmic global.