Madrid i Catalunya lideren les aportacions al sistema de finançament autonòmic en 2023

Segons una anàlisi detallada presentada per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), Madrid, Catalunya i Balears van destacar el 2023 com les úniques comunitats que van resultar aportadores nets dins del sistema de finançament autonòmic. Aquestes regions, amb les rendes per càpita més altes, van contribuir amb un total de 10.600 milions d’euros, mentre que l’Estat va afegir altres 13.000 milions per sostenir les autonomies amb menor capacitat econòmica.

Madrid va destacar amb una aportació de 7.975 milions, seguida per Catalunya amb 2.266 milions i Balears amb 358 milions. Aquestes xifres reflecteixen un esforç significatiu, especialment a la capital, on les aportacions representen aproximadament el 26% dels seus ingressos tributaris autonòmics.

L’impacte en les comunitats receptores

D’altra banda, el sistema de transferències ha beneficiat substancialment regions amb menor renda, que reben recursos addicionals que superen els seus propis ingressos tributaris per gairebé 24.000 milions d’euros. En particular, comunitats com Extremadura i Canàries depenen en gran mesura d’aquests fons, amb transferències que superen el 78% i 99% dels seus ingressos fiscals cedits, respectivament.

Aquest mecanisme de redistribució ha servit per equilibrar les disparitats financeres entre territoris, tot i que les diferències en la finançament efectiva per habitant ajustat continuen sent significatives.

Evolució del finançament i factors econòmics clau

L’estudi també destaca que el finançament definitiu per a les comunitats de règim comú va augmentar el 2023 al voltant de 2.900 milions d’euros, cosa que suposa un creixement nominal de l’1,94% respecte l’any anterior. No obstant això, en considerar la inflació del 3,4% registrada en aquest període, el finançament real mostra una lleugera caiguda, revertint la tendència expansiva de l’any anterior, quan va créixer un 14%.

Àngel de la Fuente, autor de l’informe, assenyala que aquest canvi es deu a una desacceleració del Producte Interior Brut (PIB) i una reducció del 8% en les transferències estatals, després d’un increment excepcional del 34% el 2022. A més, adverteix sobre la volatilitat del sistema: "El sistema d’entregues a compte i liquidacions, juntament amb l’ús d’un índex d’evolució que reflecteix els ingressos tributaris de l’Estat calculats amb un criteri de caixa, tendeix a generar cridaners dents de serra en l’evolució de certes partides."

Moviments significatius entre les comunitats

Entre les variacions territorials, destaca l’avanç de Cantàbria, que millora la seva posició en 3,1 punts respecte el 2022. Per contra, Aragó, La Rioja i Balears pateixen retrocessos d’entre 2,4 i 4,7 punts en termes de finançament efectiu per habitant ajustat.

Al mateix temps, regions com Múrcia, Comunitat Valenciana, Andalusia i Castella-la Manxa continuen ocupant els llocs més baixos a l’escala de finançament, amb índexs que oscil·len entre 92 i 94,7.

Panorama actual i reptes futurs

Aquest informe de Fedea no només aporta claredat sobre qui són els veritables contribuents del sistema autonòmic, sinó que també evidencia els reptes persistents en l’equitat territorial. Mentre Madrid i Catalunya sostenen bona part del sistema, les comunitats menys afavorides depenen críticament d’aquestes transferències, cosa que manté oberta la discussió sobre la sostenibilitat i eficiència del finançament autonòmic a Espanya.