Catalunya i País Basc concentren un quart del dèficit en pensions, segons la Seguretat Social

Dues comunitats autònomes concentren una quarta part del dèficit en les pensions espanyoles: Catalunya i el País Basc , que acumulen números vermells per valor de 6.700 milions d'euros fins a juny. En total, un de cada quatre euros que l'Estat ha de compensar per a pagar les jubilacions procedeix d'aquests territoris. Encara que cap regió cobreix amb les seves cotitzacions la despesa en pensions, són Catalunya, Andalusia i el País Basc els qui encapçalen el podi deficitari. En paral·lel, la primera reclama un model de finançament singular i la segona avança en la gestió del règim econòmic de la Seguretat Social.

Les dades de la Seguretat Social, corresponents a juny, reflecteixen un dèficit estatal de 25.586 milions d'euros en el pagament de pensions. El càlcul resulta de restar els ingressos per cotitzacions socials a la despesa en jubilació, invalidesa, viduïtat, orfandat i prestacions familiars, sense incloure altres subsidis com a baixes laborals o permisos de paternitat.

En els sis primers mesos de l'any, es van destinar 76.705 milions a l'abonament de pensions, enfront d'uns ingressos per cotitzacions de 51.118 milions. A aquesta xifra s'afegeixen els 1.180 milions recaptats mitjançant el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI), el recàrrec introduït per l'exministre José Luis Escrivá per a reforçar l'anomenada “guardiola de les pensions”.

Per comunitats, Catalunya encapçala el dèficit amb 4.115 milions, seguida d'Andalusia (3.827 milions) i el País Basc (2.548 milions). En el cas català, el resultat s'explica principalment per la seva gran població —més de vuit milions d'habitants—, la qual cosa genera tant un volum elevat de pensions com de cotitzacions, però insuficients per a cobrir la despesa. Al País Basc, en canvi, pes el fet que les seves pensions són de les més altes d'Espanya, mentre l'evolució de la seva població activa no compensa aquest major desemborsament.

La Comunitat de Madrid, amb més de set milions d'habitants, ofereix l'altra cara de la moneda: només presenta un dèficit de 816 milions, gràcies a l'atracció de treballadors i a uns salaris superiors a la mitjana. En territoris marcats per l'envelliment i la despoblació —Castella i Lleó (2.474 milions), Galícia (2.441 milions), Astúries (1.712 milions) o Aragó (1.037 milions)—, el saldo negatiu es dispara per la falta de suficients cotitzadors que sostinguin les pensions.

Convé subratllar que aquest desglossament territorializado no implica que les pensions d'una comunitat es paguin només amb el que recapta en cotitzacions, ja que el sistema funciona amb caixa única estatal. La radiografia, això sí, permet identificar les tensions financeres de cada territori. I arriba en un moment clau: el Govern prepara un finançament singular per a Catalunya , que començarà amb la cessió de la recaptació del IRPF, i el traspàs al País Basc de part del règim econòmic de la Seguretat Social. Cap de les dues comunitats, no obstant això, ha plantejat assumir directament el dèficit de les pensions ni trencar el principi d'unitat de caixa.