El Pacte per al Mediterrani : la Unió Europea busca alternatives a la Xina i els EUA

La Unió Europea està preparant un nou intent per a una integració més profunda amb els seus socis del Mediterrani, segons un document de la Comissió Europea al qual ha tingut accés Euronews. Aquest moviment estratègic, que arriba en un moment d'inestabilitat en les relacions comercials amb els Estats Units i la Xina, cerca la creació del "Pacte per al Mediterrani", que inclouria un acord per a eliminar les barreres comercials amb països seleccionats.

La proposta, que s'espera que es presenti a mitjan octubre, planteja que països com Algèria, Egipte, Israel, Jordània, Líban, Líbia, el Marroc, Palestina i Tunísia s'alineïn amb les normes del mercat únic de la UE. Aquesta harmonització s'estendria a sectors clau com el digital, l'energia, el medi ambient i els estàndards laborals. La Comissió Europea, liderada per la presidenta Ursula von der Leyen, ha posat l'èmfasi en la necessitat de diversificar els intercanvis comercials, allunyar de Rússia i la Xina. Aquesta iniciativa també busca enfortir els acords bilaterals existents i incorporar les perspectives de països veïns com els del Golf i Turquia, reconeixent la seva influència a la regió.

L'intent de la 'Declaració de Barcelona' no es va materialitzar

Aquesta no és la primera vegada que Brussel·les intenta una iniciativa d'aquest tipus. En 1995, amb la "Declaració de Barcelona", es va acordar la creació d'una Àrea Euromediterrània de Lliure Comerç (EMFTA), un projecte que finalment no es va concretar. El nou pacte pretén anar més enllà, modernitzant l'actual Conveni Pa-Euro-Mediterrani (PEM), un acord multilateral que harmonitza les regles d'origen i que ja inclou a diversos socis de la regió.

El document assenyala que els estats membres de la UE volen aprofundir els vincles, simplificant els procediments comercials i facilitant l'accés al mercat mitjançant eines com el Global Gateway i una versió actualitzada del Conveni PEM. Els socis mediterranis també mostren interès en l'harmonització reguladora, especialment en sectors com l'energia neta i els estàndards ambientals, i han proposat mesures com l'adopció de lleis inspirades en el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) de la UE.

Una competència indirecta amb el bloc dels BRICS

Aquest nou enfocament de la UE cap al Mediterrani també es pot interpretar com una resposta indirecta a la creixent influència del bloc dels BRICS (el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica). Mentre que els BRICS han guanyat terreny en l'escena global amb projectes d'inversió en infraestructura i la promoció d'un sistema financer alternatiu, la UE busca consolidar la seva posició com a principal soci comercial en la seva pròpia frontera. La competència entre aquests dos blocs es manifesta en la lluita per la influència econòmica i política. La UE ofereix un model basat en l'alineació de regles i la creació de cadenes de valor integrades, mentre que el bloc dels BRICS, especialment la Xina amb la seva Iniciativa de la Franja i la Ruta, aposta per inversions massives en infraestructura. El Pacte per al Mediterrani és, en essència, un intent de la Unió Europea per reforçar els seus propis llaços amb la regió i demostrar que el seu model de cooperació, basat en el comerç inclusiu i la convergència de normatives, és una alternativa viable i atractiva als models d'influència d'altres potències globals.