La incertesa de Glovo a Espanya i el seu impacte en l'economia i els repartidors

El recent advertiment de Delivery Hero, l'empresa matriu de Glovo, sobre el futur de la companyia a Espanya ha generat gran preocupació. Les elevades multes i recàrrecs de la seguretat social, que podrien aconseguir els 450 milions d'euros, posen en risc la continuïtat de l'operació de Glovo al país. Aquesta situació no sols planteja un desafiament financer per a l'empresa, sinó que també té profundes implicacions per a l'economia del repartiment a domicili, especialment a Catalunya, on té la seva seu, i per a milers de repartidors, molts d'ells immigrants.

L'impacte a Catalunya

Glovo té una forta presència a Barcelona, ciutat que acull la seva seu principal i que ha estat l'epicentre del debat sobre el model laboral de les plataformes. Amb al voltant de 1.700 treballadors en les seves oficines i un vast nombre de repartidors, la sortida de Glovo tindria un impacte significatiu en l'ecosistema laboral i en el sector de la restauració catalana. 

Un jutge de Barcelona ha condemnat a Glovo per emprar a 3.572 "falsos autònoms", la major xifra fins avui en una sentència d'aquest tipus, la qual cosa ha impulsat a l'empresa a canviar el seu model laboral. Aquest canvi, no obstant això, no ha estat exempt de problemes, ja que ha generat una gran incertesa tant en l'empresa com entre els repartidors. La possible sortida de Glovo no sols afectaria els repartidors, sinó també a les més de 50.000 botigues i restaurants associats a Espanya, molts d'ells a Catalunya, que depenen de la plataforma per a les seves vendes.

Un model de negoci sota escrutini: multes i condicions laborals

Les multes imposades a Glovo no són un fet aïllat, sinó la conseqüència directa d'una batalla legal d'anys entre les plataformes digitals i les autoritats laborals espanyoles. La Inspecció de Treball i la Seguretat Social han argumentat que Glovo ha evadit les seves responsabilitats en classificar als repartidors com a autònoms, quan en realitat, segons les sentències judicials, degueren haver estat emprats. Aquestes sancions busquen garantir que l'empresa compleixi amb les obligacions de seguretat social i respecti els drets laborals.

Des de la perspectiva dels repartidors, el model de "falsos autònoms" sempre ha estat objecte de forts crítiques. Han denunciat en repetides ocasions que les seves condicions de treball són extremadament dures, marcades per la falta d'un salari fix, l'absència de drets com a vacances pagades o baixa per malaltia, i la total dependència de l'algorisme de l'aplicació per a aconseguir ingressos. En aquest context, les multes es veuen com un pas necessari per a corregir un sistema que, segons ells, ha estat profundament precari.

El futur dels repartidors 

És el principal punt d'incertesa. Encara que Glovo ha anunciat la contractació de 14.000 repartidors a Espanya, un informe de la Cadena SER assenyala que, a principis d'enguany, la majoria dels més de 30.000 repartidors de l'empresa al país encara no tenien un contracte laboral. La possible fallida de la filial espanyola no sols posaria en risc els nous contractes, sinó que deixaria sense ocupació als milers de "riders" que encara no han estat regularitzats.

A més, aquesta situació afectaria de manera desproporcionada a la comunitat immigrant. Segons dades internes als quals va tenir accés la Cadena SER, dues de cada tres repartidors de Glovo són immigrants. Molts d'ells depenen d'aquest treball com la seva principal font d'ingressos. La falta d'un marc laboral estable per a aquest grup ha estat una constant en el sector, i el tancament de Glovo podria agreujar la precarietat de milers de treballadors que ja es troben en una situació vulnerable, amb alguns casos de repartidors irregulars que han estat multats, com a Sevilla.