El final de les pensions? Espanya afronta el tsunami de l'envelliment amb la jubilació del ‘baby boom’

Espanya s’enfronta a un dels reptes econòmics més grans de les properes dècades: l’envelliment de la població i el seu impacte en les pensions. Segons un estudi de CaixaBank Research titulat “Desafiaments i polítiques a l’era de la longevitat”, el país patirà una pressió molt més gran que altres estats europeus per la generositat del sistema de pensions i perquè la jubilació del baby boom arribarà gairebé una dècada més tard que a la resta d’Europa.

L’informe adverteix que la despesa en pensions arribarà al punt màxim entre 2045 i 2050, coincidint amb la retirada d’aquesta generació. Per mitigar l’impacte, els economistes assenyalen tres palanques clau: augmentar la taxa d’ocupació dels treballadors més grans, retardar l’edat de jubilació i potenciar tant la productivitat com la immigració.

“Si Espanya aconseguís assolir la taxa d’ocupació del 65% prevista a Alemanya per als majors el 2050, davant del 60% projectat aquí, la despesa en pensions es podria reduir en 0,7 punts del PIB”, explica Javier García-Arenas, economista de CaixaBank Research i coautor de l’informe.

Una altra mesura seria elevar l’edat de jubilació dels 66,2 anys actuals fins als 68,2 el 2050, vinculant-la a l’augment de l’esperança de vida. Això suposaria un estalvi del 0,5% del PIB. “És una reforma de gran abast que necessitaria un ampli consens polític”, reconeix García-Arenas.

La Intel·ligència Artificial també podria jugar un paper clau. Segons l’estudi, la seva aplicació en l’economia aportaria una reducció de la despesa en pensions equivalent a un punt del PIB, tot i que persisteix la incertesa sobre el seu impacte real.

Finalment, la immigració es planteja com un element indispensable. L’informe estima que un flux net de 385.000 immigrants anuals entre 2024 i 2050 reduiria la despesa en 0,3 punts del PIB, xifra superior a la prevista per l’Airef (275.000).

“És com una cadira: totes les potes són necessàries. Ni la natalitat ni la immigració, per si soles, poden revertir la transformació demogràfica. L’economia s’ha d’adaptar a aquesta nova realitat”, conclou García-Arenas.