El final de les pensions? Espanya afronta el tsunami de l'envelliment amb la jubilació del ‘baby boom’

Un informe de CaixaBank Research alerta que la despesa en pensions aconseguirà el seu pic en 2045-2050 i proposa retardar la jubilació, impulsar la productivitat i augmentar la immigració

|
Hucha rota   CANVA
Guardiola trencada - CANVA

 

Espanya s’enfronta a un dels reptes econòmics més grans de les properes dècades: l’envelliment de la població i el seu impacte en les pensions. Segons un estudi de CaixaBank Research titulat “Desafiaments i polítiques a l’era de la longevitat”, el país patirà una pressió molt més gran que altres estats europeus per la generositat del sistema de pensions i perquè la jubilació del baby boom arribarà gairebé una dècada més tard que a la resta d’Europa.

L’informe adverteix que la despesa en pensions arribarà al punt màxim entre 2045 i 2050, coincidint amb la retirada d’aquesta generació. Per mitigar l’impacte, els economistes assenyalen tres palanques clau: augmentar la taxa d’ocupació dels treballadors més grans, retardar l’edat de jubilació i potenciar tant la productivitat com la immigració.

“Si Espanya aconseguís assolir la taxa d’ocupació del 65% prevista a Alemanya per als majors el 2050, davant del 60% projectat aquí, la despesa en pensions es podria reduir en 0,7 punts del PIB”, explica Javier García-Arenas, economista de CaixaBank Research i coautor de l’informe.

Una altra mesura seria elevar l’edat de jubilació dels 66,2 anys actuals fins als 68,2 el 2050, vinculant-la a l’augment de l’esperança de vida. Això suposaria un estalvi del 0,5% del PIB. “És una reforma de gran abast que necessitaria un ampli consens polític”, reconeix García-Arenas.

La Intel·ligència Artificial també podria jugar un paper clau. Segons l’estudi, la seva aplicació en l’economia aportaria una reducció de la despesa en pensions equivalent a un punt del PIB, tot i que persisteix la incertesa sobre el seu impacte real.

Finalment, la immigració es planteja com un element indispensable. L’informe estima que un flux net de 385.000 immigrants anuals entre 2024 i 2050 reduiria la despesa en 0,3 punts del PIB, xifra superior a la prevista per l’Airef (275.000).

“És com una cadira: totes les potes són necessàries. Ni la natalitat ni la immigració, per si soles, poden revertir la transformació demogràfica. L’economia s’ha d’adaptar a aquesta nova realitat”, conclou García-Arenas.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA