Illa defensa la decisió de Sánchez d'eliminar 53.000 pisos turístics il·legals, 7.729 a Catalunya

La decisió de retirar desenes de milers de pisos turístics il·legals marca un punt d'inflexió en la política d'habitatge a Espanya. El Govern de Pedro Sánchez busca frenar l'expansió del lloguer vacacional sense llicència i reforçar el parc residencial, mentre Catalunya emergeix com un dels territoris més afectats per aquest fenomen. 

Una mesura que marca un abans i un després

El debat sobre l'accés a l'habitatge s'ha convertit en un dels grans temes socials dels últims anys. La pressió del mercat turístic, l'auge de plataformes digitals i la proliferació de lloguers vacacionals sense llicència han generat un escenari de gran complexitat. Enfront d'aquest panorama, el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar aquest diumenge una decisió que pretén donar un cop d'efecte: revocar el registre de 53.000 pisos turístics il·legals i obligar al fet que aquests immobles passin a oferir lloguers estables.

El canvi no és menor. Suposa que desenes de milers d'habitatges deixin d'operar en un mercat paral·lel, moltes vegades opac, i es reincorporin al parc residencial. Segons Sánchez, l'objectiu és clar: garantir que aquests pisos es destinin de manera permanent a joves, famílies i persones que busquen un arrendament digne i assequible.

La posició de Salvador Illa

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va voler subratllar la importància d'aquesta mesura des de Catalunya. En un missatge difós en la xarxa X, va expressar el seu ple suport a la iniciativa de l'Executiu central. “Deixaran de ser pisos turístics per a convertir en habitatges per als ciutadans i ciutadanes”, va assenyalar. I va afegir amb fermesa: “Així és com es lluita contra els abusos i com es protegeix el dret a un habitatge digne i assequible”.

Les paraules d'Illa reforcen la idea que es tracta d'una política que transcendeix els debats partidistes i que posa el focus en un problema real que afecta de manera directa a la població. El seu suport també reflecteix que Catalunya és un dels territoris més exposats a aquest fenomen, amb municipis on el turisme ha condicionat fortament la disponibilitat d'habitatge.

El mapa català de la il·legalitat turística

A Catalunya, les dades mostren la magnitud del repte. El Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana ha notificat a les plataformes digitals l'existència de 7.729 pisos turístics il·legals en aquesta comunitat. Es tracta d'allotjaments que mai van arribar a obtenir el número de registre obligatori, bé per incomplir la normativa, bé per aportar informació incompleta o incorrecta.

El problema està especialment concentrat en determinades localitats. Barcelona lidera la llista amb 1.564 anuncis irregulars, seguida per Lloret de Mar amb 517, Salou amb 453, Roses amb 402 i Sitges amb 332. Aquestes xifres revelen un patró: les destinacions amb major pressió turística són precisament els que acumulen més infraccions.

Un sistema de control reforçat

El Ministeri explica que des d'agost s'ha implantat un mecanisme de vigilància molt més estricte gràcies a la Finestreta Única Digital. Aquesta eina permet creuar dades entre el Col·legi de Registradors i les mateixes plataformes de lloguer. D'aquesta manera, resulta més senzill detectar anuncis que manquen de codi vàlid o que han estat revocats.

Quan es cancel·la un número de registre, significa que s'ha verificat que l'habitatge no compleix les condicions legals per a funcionar com a allotjament turístic. A partir d'aquest moment, les plataformes tenen l'obligació de retirar l'anunci, evitant que l'oferta es continuï comercialitzant de manera irregular.

Les implicacions per al mercat

L'impacte d'aquesta mesura pot ser significatiu. En primer lloc, perquè suposa la recuperació d'un nombre considerable de pisos que podrien tornar a formar part del mercat residencial. En un context en què els preus del lloguer han aconseguit nivells històrics i on l'escassetat d'oferta és un problema creixent, el retorn d'aquests habitatges es planteja com un alleujament per a milers de persones que busquen una llar.

En segon lloc, perquè la decisió llança un missatge contundent a les plataformes digitals. Fins ara, molts d'aquests portals han operat en un terreny ambigu, on la retirada d'anuncis depenia en gran manera de la pressió dels ajuntaments o de denúncies ciutadanes. Amb aquesta intervenció directa, el Govern estableix una obligació clara: qui no compleixi la normativa, no podrà seguir en el mercat.

Una lluita amb projecció nacional

El cas català és un dels més visibles, però no és l'únic. El total de 53.000 pisos turístics il·legals que seran retirats abasta tot el territori nacional. L'Executiu central insisteix que no es tracta d'una campanya puntual, sinó d'un esforç sostingut per a garantir el compliment de la llei i millorar les condicions del mercat de l'habitatge.

El Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana ha reiterat que aquesta mesura no és un atac al turisme, sinó un intent de posar límits als excessos que, en molts llocs, han expulsat als residents dels seus propis barris. En aquesta línia, la ministra del ram ha insistit que el turisme regulat i de qualitat és perfectament compatible amb un dret fonamental com l'accés a l'habitatge.

El que ve a partir d'ara

El pròxim pas serà comprovar com s'executa la retirada d'aquests milers d'anuncis i si les plataformes compleixen amb l'obligació d'eliminar-los. També quedarà per veure quin efecte real tindrà sobre els preus i la disponibilitat d'habitatge a les ciutats més tensionades.

En qualsevol cas, el moviment anunciat per Sánchez i recolzat per Illa es presenta com una de les mesures més ambicioses en matèria d'habitatge en els últims anys. El seu èxit dependrà de l'eficàcia del control, de la rapidesa amb què els habitatges tornin al mercat residencial i de la capacitat de les administracions per a vigilar que no es reprodueixi el problema en el futur.