El Mediterrani necessitarà una inversió de 6,8 bilions d'euros per a aconseguir la neutralitat climàtica en 2050

L'anàlisi de OMEC destaca que els gasos renovables i l'hidrogen es perfilen com a opcions viables per a reduir en un 40% les importacions de combustibles fòssils a 2030

|
Desde la izquierda, Stefano Sannino, Paula Ceballos Coloma y Marco Piredda
Des de l'esquerra, Stefano Sannino, Paula Ceballos Coloma i Marco Piredda - NATURGY

 

L’informe Mediterranean Energy Perspectives 2025, elaborat per l’Organisation Méditerranéenne de l’Energie et du Climat (OMEC), s’ha presentat avui en una jornada que ha estat clausurada pel president executiu de Naturgy, Francisco Reynés.

Reynés ha subratllat que “l’energia és un tema cada cop més important per a la societat i l’economia, i des de fa anys ocupa un lloc central en el nostre desenvolupament. Les conclusions de l’estudi ens recorden que la col·laboració és fonamental: l’oportunitat que ens ofereix l’energia al Mediterrani passa per cooperar perquè no es converteixi en un coll d’ampolla i perquè diverses indústries puguin accedir als recursos que necessiten”. A més, Reynés ha posat el focus en la inversió, assegurant que “és clau el paper de la Unió Europea per garantir un marc que permeti a les empreses energètiques avançar. Hem de tenir esperança, però, sobretot, determinació per fer realitat la descarbonització amb preus assequibles”. Finalitzava afirmant que “és urgent invertir en transport, transmissió, distribució i matèries primeres per comptar amb un mix energètic diversificat i complir amb els nostres objectius”.

L’informe Mediterranean Energy Perspectives 2025 revela que el Mediterrani es troba davant un desafiament energètic i climàtic marcat per una forta dependència dels combustibles fòssils, l’alta vulnerabilitat geopolítica i els creixents riscos climàtics. Davant d’això, el document planteja dues possibles alternatives per assolir la neutralitat climàtica el 2050: una pròrroga de les tendències actuals amb una reducció d’emissions relativa i una persistent dependència dels combustibles fòssils (Escenari de Referència); i l’alternativa d’assolir la neutralitat gràcies a l’impuls de l’eficiència energètica, l’electrificació i el desplegament massiu de les renovables (Escenari ProMED).

La transició a un sistema energètic mediterrani neutre en carboni requerirà nivells d’inversió sense precedents, si bé els experts de l’OMEC apunten que el cost de la inacció podria ser molt més elevat. Així, les inversions energètiques fins al 2050 haurien d’arribar als 6,8 bilions d’euros en l’ambiciós Escenari ProMED. Aquesta xifra és gairebé el doble dels 3,7 bilions d’euros requerits en l’escenari més conservador de Referència. Tot i que això representa un augment del 87 %, suposaria tan sols l’1,1 % del PIB regional anual, una ambició assolible si es compara amb els creixents riscos d’inestabilitat climàtica i d’inseguretat energètica.

A més, en l’Escenari ProMED, l’informe recull que l’electricitat cobriria el 59 % del consum final d’energia, davant del 22 % actual, i les renovables arribarien al 79 % de la generació elèctrica, reduint a més les emissions en un 90 % en comparació amb les de 1990. El document també posa en valor el paper del gas en la transició, ja que considera que els gasos renovables i l’hidrogen serien opcions viables per reduir les importacions netes de combustibles fòssils en un 40 % per al 2030 i convertirien la regió en exportadora neta per a la dècada del 2040.

Houda Ben Jannet, directora general de l’OMEC, ha ofert la visió integral que aquesta organització té del panorama energètic a la regió mediterrània. “Aquest informe no és només una perspectiva, sinó una brúixola estratègica per ajudar la regió a realinear les seves prioritats i actuar amb determinació. El Mediterrani compta amb els recursos i l’experiència necessaris per construir un sistema energètic més segur, competitiu i sostenible. La transició serà complexa i exigent, però la direcció és clara. Com més ens apropem a l’escenari ProMED, més tangibles seran els beneficis, des d’una major seguretat energètica i oportunitats econòmiques fins a millores reals en la vida quotidiana de les persones. Aquesta edició és una crida a augmentar l’ambició, aprofundir en la cooperació i accelerar la inversió a tota la regió”.

Aproximació a la transició energètica al Mediterrani

Després de la presentació de l’informe hi ha hagut ocasió per al debat amb una taula rodona en què han participat Stefano Sannino, director general en funcions per a l’Orient Pròxim, el Nord d’Àfrica i el Golf de la Comissió Europea; Paula Ceballos Coloma, representant de la Comissió Europea a Espanya; i Marco Piredda, vicepresident del Comitè d’Estratègia, Governança i Cooperació de l’OMEC.

Stefano Sannino ha afirmat que “el vast potencial renovable del Mediterrani pot convertir-se en un pilar de la nostra transició verda compartida. A través de la iniciativa Trans-Mediterranean Energy and Clean Tech Cooperation (T-MED), la Unió Europea està convertint aquesta visió en acció, vinculant inversió, reformes i cooperació industrial per construir un espai energètic euromediterrani resilient i just”.

Paula Ceballos Coloma ha assenyalat l’aspecte crític que sovint s’oblida: les matèries primeres. “Al sud de la Unió Europea tenim sol i vent, però no disposem dels materials necessaris per a l’energia neta, cosa que ens fa dependre de països com la Xina. Parlem de liti, cobalt, coure, entre molts altres, l’escassetat dels quals serà un problema a causa de l’alta demanda que preveiem. Per això, la Unió Europea ja ha aprovat legislació en aquest sentit i té l’objectiu de poder processar aquests materials a Europa. Per a això, la col·laboració internacional és fonamental per diversificar la cadena de subministrament i posar en marxa projectes estratègics entre les dues ribes del Mediterrani”.

Marco Piredda ha apuntat que “en aquesta conjuntura crucial per al Mediterrani, la nova edició del Mediterranean Energy Perspectives 2025 s’enfronta a una regió que experimenta profunds canvis en matèria d’energia, connectivitat i pressions polítiques i ambientals en constant evolució”. Per a Piredda, “aquesta situació exigeix actuar sense demora: el progrés transformador depèn de l’adopció de solucions pràctiques i de l’assoliment d’un equilibri real. Garantir la seguretat energètica, juntament amb la construcció d’unes bases socials i econòmiques sòlides, hauria de ser el motor de la transició que s’acosta”.

En l’obertura de la jornada, Rafael Villaseca, president de la Fundació Naturgy, ha destacat que “en un context de gran complexitat i reptes creixents, resulta essencial posar a disposició del sector energètic dades, informes i anàlisis que serveixin de base per a la presa de decisions. És per això que l’OMEC s’ha consolidat com una referència indiscutible per comprendre els desafiaments a la regió mediterrània, i aquest informe ofereix una visió integral del panorama energètic fins al 2050, abordant escenaris actuals i futurs. Aspectes com la seguretat energètica, la descarbonització, la integració de renovables i la col·laboració entre països mediterranis són prioritaris. Aquesta anàlisi traça una fulla de ruta realment ambiciosa que impulsa la innovació i l’aprofitament dels nostres recursos comuns”.

Fundació Naturgy

La Fundació Naturgy, creada el 1992 per la companyia energètica, té entre les seves línies d’actuació transferir coneixements especialitzats sobre les noves tecnologies energètiques i les claus de la transició cap a un sistema d’energia més sostenible, així com divulgar valors de preservació del medi ambient i el consum responsable d’energia.

Addicionalment, compta amb un programa educatiu referent en matèria d’energia, així com formació professionalitzadora per millorar l’ocupabilitat en el sector i contribuir a la promoció de l’ocupació verda. També desenvolupa programes d’acció social, incidint especialment en actuacions destinades a pal·liar la vulnerabilitat energètica.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA