Catalunya ajorna fins el 2026 la taxa turística: 60 milions per a habitatge, congelats
La duplicació del gravamen turístic es retarda per tercera vegada, comprometent ingressos clau per a polítiques socials i mantenint tarifes històriques en un context d'ocupació hotelera rècord.
La falta d'acord polític bloqueja per tercera vegada la duplicació del gravamen, mantenint tarifes històriques i retardant la injecció de recursos clau per a polítiques socials. La mesura afecta hotels, pisos turístics i creuers, amb recàrrecs de fins a 15 euros per nit a Barcelona.
Un ajornament amb conseqüències estratègiques
La Generalitat de Catalunya ha decidit posposar, per tercera vegada, la implementació de la taxa turística, un tribut dissenyat per a injectar aproximadament 60 milions d'euros en polítiques d'habitatge social. L'entrada en vigor queda ara ajornada, com a mínim, fins a l'1 d'abril de 2026. Aquest ajornament no sols retarda la captació de recursos essencials per a programes habitacionals, sinó que també evidencia la complexitat de conciliar objectius recaptatoris amb negociacions multipartidistes i la gestió d'interessos diversos dins del Parlament.
El context és crític: els hotels catalans han registrat xifres històriques d'ocupació, amb més de 2,7 milions de clients allotjats a l'agost de 2025, un 3% més que l'any anterior. L'oportunitat d'aprofitar aquest auge turístic per a generar recursos destinats a polítiques socials es perd temporalment.
Història de la taxa turística i els ajornaments previs
El Decret llei 6/2025, aprovat a principis de 2025, contemplava duplicar la tarifa turística i permetre que els municipis apliquessin recàrrecs addicionals, amb l'objectiu de descentralitzar recursos i adaptar-los a contextos locals. La mesura es va dissenyar com un instrument fiscal innovador, destinat a finançar no sols la gestió del turisme, sinó també a sostenir polítiques d'habitatge social i programes habitacionals en àrees metropolitanes.
Inicialment, l'entrada en vigor s'havia previst per a maig de 2025. Després de dificultats per a aconseguir consens polític, la Generalitat va decidir posposar la mesura a octubre, transformant el decret en projecte de llei per a garantir el seu blindatge jurídic. No obstant això, després de l'aturada estival, les negociacions entre Govern, ERC i Comuns no han progressat prou, generant un nou retard que trasllada l'aplicació del gravamen al primer cicle de liquidació de 2026.
El sistema de liquidació, que contempla dos períodes anuals –octubre (tardor-hivern) i abril (primavera-estiu)– explica la mecànica de l'ajornament: al no aconseguir la ratificació parlamentària a temps per a octubre, la tarifa incrementada només s'aplicarà a l'abril de 2026, obligant a mantenir les tarifes actuals durant tota la temporada d'hivern i la planificació de primavera.
Conflicte polític i divergències sobre l'estructura fiscal
El bloc polític central en el debat ha estat la duplicació de la tarifa i la seva aplicació diferenciada. A Barcelona, la taxa podria aconseguir fins a 15 euros per persona i nit en hotels d'alta categoria, situant-la entre les més altes d'Europa. A més, la normativa preveia que tots els municipis catalans poguessin aplicar recàrrecs addicionals, la qual cosa permetria adaptar la recaptació a l'estacionalitat turística i a la capacitat de despesa local.
L'acord inicial entre la Conselleria d’Economia i els Comuns apostava per una duplicació uniforme de la taxa, mentre que ERC proposava diferenciar tarifes entre temporada alta i baixa en la resta de Catalunya. Els Comuns van considerar aquesta proposta "un privilegi per als allotjaments de luxe, particularment en zones com les estacions d'esquí". Aquesta divergència ha portat al bloqueig legislatiu i al retard definitiu del projecte.
El debat reflecteix com la política fiscal turística no sols busca generar recursos, sinó també garantir equitat territorial, sostenibilitat econòmica i social, i transparència en l'assignació de fons públics.
Impacte econòmic immediat
Fons socials congelats
La pèrdua dels 60 milions d'euros destinats a programes d'habitatge social representa un cop significatiu per a les polítiques habitacionals. La Generalitat haurà de reestructurar pressupostos o posposar projectes crítics, afectant directament els col·lectius més vulnerables.
Ingressos no capturats en temporada rècord
L'alta ocupació hotelera a Catalunya hauria d'haver permès capturar recursos addicionals en plena temporada de demanda màxima. La congelació de tarifes implica una oportunitat perduda que afecta tant el finançament públic com a la reinversió en infraestructura turística i serveis complementaris.
Confiança i seguretat jurídica del sector
La incertesa sobre l'aplicació de la taxa ha generat "notable inseguretat jurídica" entre operadors turístics. Hotels, pisos turístics i creuers necessiten estabilitat normativa per a planificar preus, reserves i estratègies de màrqueting; la repetició d'ajornaments obstaculitza aquesta planificació i podria afectar la inversió privada en millores i serveis turístics.
Pressió en el mercat hoteler de Barcelona
La impossibilitat d'aplicar recàrrecs addicionals fins a 15 euros per nit limita la capacitat de la ciutat de controlar la pressió de la demanda i gestionar la saturació en períodes d'alta afluència, obligant a considerar mesures complementàries o ajustos municipals.
Comparativa internacional
En ciutats com París, Londres o Roma, les taxes turístiques oscil·len entre 2 i 7 euros per nit en hotels de mitjana a alta categoria, amb increments segons temporada i categoria. La duplicació prevista a Barcelona situaria a la ciutat en l'extrem superior de l'espectre europeu, mostrant una política fiscal ambiciosa per a capturar recursos en un sector estratègic.
L'ajornament col·loca a Catalunya en una situació atípica: mentre altres capitals europees aprofiten les temporades altes per a augmentar ingressos turístics i finançar serveis públics, Barcelona i la resta de Catalunya continuen operant amb tarifes històriques, perdent temporalment competitivitat fiscal enfront d'altres destinacions i oportunitats de redistribució social.
Conseqüències socials i estratègiques
Polítiques d'habitatge
La congelació de fons retarda programes habitacionals urgents, comprometent la capacitat de la Generalitat d'atendre la demanda social en àrees metropolitanes i generant incertesa sobre l'execució de projectes en 2026.
Confiança institucional
La reiteració d'ajornaments i la falta de consens parlamentari afecten la percepció sobre la capacitat del Govern per a implementar polítiques fiscals consistents, afectant tant inversors privats com a ciutadans.
Planificació turística i sostenibilitat
Mantenir tarifes històriques durant la temporada d'alta demanda impedeix la captació d'ingressos addicionals per a reinvertir en infraestructura turística, promoció de la destinació i serveis complementaris. A més, limita la capacitat de Catalunya de gestionar de manera sostenible la pressió de visitants en destinacions saturades.
Perspectives i pròxims passos
La ratificació del projecte de llei serà determinant per a permetre la implementació definitiva de la taxa a l'abril de 2026. La coordinació entre Govern, ERC i Comuns serà decisiva no sols per a fixar la data d'entrada en vigor, sinó també per a definir l'estructura final del tribut, els recàrrecs municipals i l'adaptació a estacionalitat i flux turístic.
Fuentes d'Economia han assenyalat que "el nou marc permetrà equilibrar recaptació i sostenibilitat del sector, amb especial atenció a polítiques d'habitatge i millora de la infraestructura turística". No obstant això, qualsevol retard addicional podria comprometre els objectius financers i socials del Govern, afectant tant l'execució de programes habitacionals com la planificació estratègica del sector turístic a Catalunya.
Escriu el teu comentari