La Boqueria encara una nova era: la reforma i la normativa cerquen frenar el caos de l'oferta actual

La Boqueria, un dels mercats més icònics de Barcelona, es prepara per iniciar un procés de reforma integral que busca retornar al recinte el seu caràcter històric i la seva identitat tradicional, després de dècades d’adaptacions al consum ràpid i a la demanda turística. Segons Jordi Mas, president de la Boqueria, l’acord amb l’Ajuntament estableix un marc regulador que pretén equilibrar l’oferta, assegurant que almenys el 50% dels productes venuts siguin tradicionals.

“La tendència ha anat cada vegada més cap a la venda de productes de consum immediat”, reconeix Mas a Europa Press, assenyalant que el mercat ha hagut d’adaptar-se a visitants temporals i horaris canviants, cosa que ha generat certa dispersió en l’oferta. La nova normativa, que es preveu que entri en vigor a la primavera de 2026 després de passar pel ple, busca retornar a la Boqueria l’essència que històricament l’ha caracteritzat, tot i que Mas manté cautela: “No podem preveure el futur”.

Context històric i rellevància del mercat

La Boqueria no és només un espai comercial: representa dècades de tradició i continuïtat familiar. Molts dels paradistes provenen de famílies que porten generacions al mercat, cosa que li confereix un caràcter diferencial respecte a altres mercats de la ciutat o de Catalunya. Mas subratlla que aquest tret històric es reflecteix en “menys traspasos dels que podria haver-hi en altres mercats”, cosa que manté la identitat i professionalitat del comerç.

En els últims anys, la tendència ha estat diversificar l’oferta: carnisseries que al matí venen productes frescos i a la tarda empanades, parades que combinen fruita i tapes ràpides segons l’afluència de turistes. “Cada vegada hi ha més comerciants que estan canviant la seva oferta depenent del tipus de visitant i de l’horari”, afirma Mas, assenyalant que aquestes pràctiques dificulten que la nova normativa tingui un efecte immediat i uniforme.

Detalls de l’acord amb l’Ajuntament

El pacte entre la Boqueria i el consistori estableix que el 50% dels productes oferits han de ser tradicionals, limitant així el predomini de productes preparats o de consum ràpid. Mas celebra que la mesura pugui contribuir a “acabar amb el desmadre de l’oferta actual”. A més, es preveu un pla de seguiment per garantir que els comerciants compleixin els estàndards d’identitat i frescor que han caracteritzat històricament el mercat.

Segons el president, la reforma també té un component simbòlic: retornar als barcelonins la “porta del barceloní”, accés tradicional al mercat des de la plaça de la Gardunya. Mas explica que aquest pas és clau per atreure clients locals durant les primeres hores del dia, “per evitar aglomeracions i garantir que el públic de casa pugui fer les seves compres amb comoditat”.

Obres: fases, objectius i reptes

La reforma física de la Boqueria s’estructura en diverses fases. La primera, que s’iniciarà a l’estiu de 2026, inclourà la reordenació de les parades i ajustos menors en la disposició del mercat per adaptar-se a la nova normativa. La fase més ambiciosa, que es realitzarà durant el proper mandat municipal, contempla la substitució de la coberta d’amiant, el reforç estructural de l’edifici i la remodelació de la façana posterior, garantint seguretat i modernització sense perdre l’essència històrica del mercat.

Mas adverteix que, a diferència d’altres reformes en mercats de la ciutat, “seria inviable traslladar-lo a una carpa”, tot i que a la zona de peixateries, coneguda com la “illa del peix”, “igual sí que les parades han de ser traslladades a una carpa”. Aquest trasllat temporal permetrà mantenir l’activitat mentre s’executen les obres més profundes, minimitzant l’impacte sobre comerciants i visitants.

Preocupacions sobre l’afluència de clients

Malgrat els avenços i la validació de la nova normativa, la preocupació principal dels paradistes continua sent que els barcelonins tornin al mercat. Mas comenta: “Ens garanteixen que vindrà el públic de casa a comprar producte tradicional? Aquesta és la gran inquietud, nosaltres no podem preveure el futur”.

La Boqueria es troba en una zona d’alta afluència turística, cosa que condiciona la clientela habitual i els horaris de compra. Mas confia que la reordenació de l’oferta i l’obertura cap a la plaça de la Gardunya incentivin el retorn dels compradors locals, retornant al mercat el seu rol central en la vida quotidiana dels barcelonins.

Un mercat diferencial i competitiu

Encara que la presència de productes preparats marca actualment el present del mercat, Mas insisteix que la Boqueria continua sent “el mercat de Catalunya amb més producte fresc avui dia”. A més, destaca la professionalitat i continuïtat generacional dels paradistes com un atribut diferencial, assegurant que la identitat del mercat no depengui de modes passatgeres ni de cadenes comercials.

Respecte a l’entrada de grans marques, Mas opina que seria complicat, ja que l’objectiu de l’Ajuntament és “preservar el petit comerç i la identitat pròpia”. Aquest enfocament busca protegir un ecosistema únic on l’experiència, la història i la qualitat del producte continuen sent els pilars del mercat.

Perspectives i expectatives futures

Amb la reforma, la Boqueria busca consolidar un equilibri entre tradició i modernitat: mantenir els productes frescos i de proximitat, oferir opcions adaptades a visitants internacionals i garantir la sostenibilitat del comerç local. Mas conclou que l’èxit de la reforma dependrà no només de les obres físiques, sinó també del compromís dels paradistes i de la resposta dels consumidors: “La reforma pot ser un canvi molt positiu, però només funcionarà si els barcelonins tornen a sentir el mercat com a seu”.

La nova etapa de la Boqueria es presenta com una oportunitat històrica per reforçar la identitat del mercat, recuperar la clientela local i establir un precedent de planificació estratègica per a altres mercats urbans de Barcelona i Catalunya.