El Govern mobilitza més de 2.000 milions de l'ICF per a revolucionar l'habitatge públic a Catalunya

Catalunya es troba en un punt crític quant a l'accés a l'habitatge. L'augment dels preus del lloguer, l'escassetat de pisos assequibles i la pressió sobre els joves i famílies de renda baixa han convertit l'habitatge en un dels assumptes socials més urgents de la comunitat. Enfront d'aquest escenari, la Generalitat, a través de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha presentat un ambiciós pla per a transformar radicalment el parc d'habitatge públic, amb la mobilització de més de 2.000 milions d'euros del Institut Català de Finances (ICF) destinats a la construcció, rehabilitació i gestió integral de pisos públics.

"Hem articulat una política que, de mantenir en el temps, ens permetrà tenir a futur un parc d'habitatge públic d'un 15%", va assegurar Paneque, subratllant la dimensió estratègica d'aquesta iniciativa, que combina finançament, urbanisme i polítiques socials.

El paper central de l'ICF en la transformació del parc públic

L'Institut Català de Finances es posiciona com l'eix central del pla d'habitatge. La Generalitat ha dissenyat un sistema mitjançant el qual es realitza una cessió d'ús dels immobles durant 75 anys, assegurant que “la rendibilitat, des del preu del lloguer fins al cost de construcció, [està] al voltant d'entre un 4% i un 6%". Aquest model permet maximitzar els recursos públics i garantir que els habitatges públics no sols siguin accessibles, sinó també sostenibles financerament.

La utilització de fons de l'ICF representa un pas històric, no sols per la seva quantia, sinó pel seu enfocament integral, que pretén equilibrar la inversió pública amb la protecció social. Paneque destaca que aquesta línia d'actuació pretén garantir que l'accés a l'habitatge deixi de ser una preocupació recurrent per a milers de catalans.

Ajudes al lloguer: un suport directe als col·lectius més vulnerables

Juntament amb la construcció de nous habitatges, la Generalitat ha reforçat les ajudes al lloguer, beneficiant actualment a 60.000 famílies. El complement ascendeix a 250 euros mensuals i està orientat “específicament per a joves, persones majors i famílies amb rendes baixes".

La consellera emfatitza que aquestes ajudes formen part d'una política estructural que busca prevenir l'exclusió social i assegurar que els col·lectius més vulnerables tinguin accés a una llar digna. “La ciutadania està en un nivell de preocupació elevat respecte a la situació de l'habitatge i per al Govern són polítiques estructurals i prioritàries", va explicar Paneque, subratllant que la intervenció del Govern no sols és econòmica, sinó també estratègica i social.

La gestió del sòl: clau per a construir 50.000 habitatges

Un dels desafiaments més importants a Catalunya és la gestió eficient del sòl disponible. Segons la consellera, “el problema no és la falta de sòl, sinó la gestió d'aquest sòl". Aquest enfocament permet optimitzar els terrenys existents, planificar nous desenvolupaments i garantir que la construcció d'habitatges es distribueixi de manera equilibrada, evitant la concentració únicament en grans àrees metropolitanes.

En la primera convocatòria del pla s'han rebut 670 solars, dels quals “pràcticament la meitat” provenen de promotors adjudicats pels ajuntaments. Gràcies a aquest desplegament, s'estima que 14.000 habitatges podran entrar en fase de construcció i promoció l'any vinent, una fita que marca l'inici d'un procés que, de mantenir, permetrà l'edificació de 50.000 habitatges abans de 2030.

Pla quinquennal i projecció a llarg termini

El projecte d'habitatge públic no es limita al curt termini. Segons Paneque, els 50.000 pisos constitueixen “l'objectiu del primer quinquenni d'aquest pla, que portava en un calaix ficat dotze anys". A més llarg termini, la Generalitat estima que per a garantir un parc públic suficient i sostenible es necessitaran fins a 220.000 nous habitatges en les pròximes dues dècades.

Aquest enfocament permet anticipar la demanda futura, alinear la construcció amb les necessitats demogràfiques i establir un sistema d'habitatge públic robust capaç de suportar els canvis del mercat i les tensions socials.

Impacte social i econòmic del pla

Més enllà de la construcció i les ajudes, el pla té un impacte directe en la cohesió social i en l'economia local. La creació de nous habitatges genera ocupació en construcció, arquitectura i serveis urbans, al mateix temps que redueix la pressió sobre els lloguers privats i millora l'accessibilitat per als ciutadans amb menor poder adquisitiu.

Paneque insisteix que el pla busca “tots els drets” per als qui treballen i contribueixen a la societat, en contrast amb aquells que depenen exclusivament d'ajudes públiques. “Els 50.000 previstos són l'objectiu del primer quinquenni d'aquest pla… Això ens permetrà tenir un parc d'habitatge públic d'un 15%", va explicar, reforçant la visió d'un projecte que combina justícia social i sostenibilitat financera.

Coordinació institucional i consens polític

El pla compta amb consens entre diferents administracions i actors socials. La Generalitat treballa coordinadament amb ajuntaments, promotors privats i entitats financeres per a maximitzar l'eficiència dels recursos. La política d'habitatge es concep com una estratègia integral que combina planificació urbana, desenvolupament econòmic i atenció social, amb la meta de garantir el dret a l'habitatge com un dret estructural i permanent per a tots els ciutadans de Catalunya.

Canvi estructural en l'accés a l'habitatge

Amb aquesta iniciativa, la Generalitat pretén transformar radicalment l'oferta d'habitatge públic a Catalunya. La combinació de finançament històric, gestió estratègica del sòl, promoció de nous habitatges i reforç d'ajudes al lloguer crea un model integral que podria convertir en referència a nivell estatal i europeu.

"Hem articulat una política que, si la mantenim en el temps, ens permetrà tenir a futur un parc d'habitatge públic d'un 15%", va concloure la consellera, deixant clar que Catalunya aposta per un canvi profund i sostingut en la seva política d'habitatge, buscant garantir un accés just, sostenible i socialment equilibrat per a tots els seus ciutadans.