El 'matrimoni' publicoprivat, la clau perquè la innovació sanitària de l'AMB no es quedi en un calaix

La transferència tecnològica en l'àmbit de la salut s'ha convertit en un dels grans desafiaments de les ciutats metropolitanes. En aquest context, el BNEW 2025 va organitzar una jornada per a abordar la millora que suposa la col·laboració PublicoPrivada en el Sistema de Salut. Una unió que suposa oportunitats per a dur a terme idees innovadores que millorin la vida de les persones i solucionin els nous reptes científics que es presenten constantment.

La sessió va reunir a Ester Pujol, directora de Desenvolupament Social i Econòmic de la AMB; Eva Manrique, cap d'Innovació Oberta i Validacions Digitals de Barcelona & Madrid Health Hub; Daniela Tost, CEO de Virmedex Virtual Experiences; i Montse Zamora, primera tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament d'Esplugues. Totes elles van compartir experiències, reptes i oportunitats d'un sector que viu un creixement constant en l'àrea metropolitana gràcies a la creació de nous hospitals, l'impuls de la recerca i l'aparició de startups amb projectes disruptius.

Barcelona i el seu entorn, un pol d'innovació

Segons Pujol, la capital catalana i els seus municipis s'estan consolidant com un autèntic motor d'innovació en salut digital. Barcelona és ja un referent internacional, però també els municipis de l'entorn —com Esplugues de Llobregat, amb el seu hospital i dos polígons industrials— estan sabent aprofitar les sinergies entre el públic i el privat per a generar ocupació, atreure inversió i enfortir el teixit econòmic.

La mateixa Zamora va subratllar que el repte no és només crear aquestes aliances, sinó mantenir-les en el temps. Va posar com a exemple l'hospital Sant Joan de Déu i el seu treball en malalties minoritàries, un projecte possible gràcies al suport públic per a l'ús del sòl i la gestió privada de les instal·lacions.

Startups i barreres en la transferència tecnològica

Pesi a l'optimisme, els reptes són evidents. Tal com va recordar Eva Manrique, més de la meitat de les startups del sector salut digital fracassen en els seus primers anys. Les causes són múltiples: excessiva regulació, falta de recursos, processos massa lents fins a l'aplicació en el sistema hospitalari i una dificultat estructural per a traslladar la recerca al mercat.

Daniela Tost va compartir l'experiència de Virmedex, nascuda d'un projecte col·laboratiu amb l'Hospital Clínic. La seva iniciativa, basada en la introducció de la tecnologia mitjançant simulacions virtuals, va ser possible gràcies a subvencions públiques i ajudes institucionals. Sense aquest suport inicial, va assegurar, el projecte no hauria tirat endavant.

Trencar estigmes i generar confiança

Un dels punts que més debat va generar va ser la desconfiança social cap a la col·laboració publicoprivada. Segons Tost, encara existeix la creença errònia que aquest model busca privatitzar serveis públics, quan en realitat ocorre el contrari: “Des del públic es potencia el privat per a aconseguir un major impacte en la societat”, va defensar.

La pandèmia, van recordar les ponents, va suposar un punt d'inflexió en demostrar que les aliances entre empreses, administracions i hospitals són essencials per a donar respostes ràpides i eficaces en moments crítics.

Els pròxims passos: més inversió i flexibilitat legal

Totes les veus van coincidir que per a consolidar aquest model són necessàries reformes normatives que aportin major agilitat, així com més inversió i visibilitat per als projectes emergents. També van demanar una millor distribució dels pressupostos en salut, amb l'objectiu que les idees no es quedin en un calaix, sinó que es converteixin en solucions aplicables que reforcin la sostenibilitat del sistema sanitari. En definitiva, la jornada va deixar clar que la llicència social i la confiança ciutadana són tan importants com la tecnologia en si mateixa. Sense elles, no hi haurà avanç sostenible.