"Cal reescriure la medicina": el 'punt cec' de la ciència que afecta les dones

La salut no afecta de la mateixa manera a homes i dones. Tant les diferències biològiques com els condicionants socials influeixen en la forma en què es manifesten les malalties, en els símptomes, en els diagnòstics i en l'eficàcia dels tractaments. No obstant això, durant dècades la ciència mèdica s'ha construït prenent a l'home com a referència, deixant a la dona en un segon pla. Fins i tot existeixen fàrmacs on s'ha experimentat més amb rates que amb dones per a provar els seus efectes.

Casos tan greus com l'infart de miocardi o la diabetis mostren com els símptomes en dones solen ser menys reconeguts, la qual cosa provoca retards en l'atenció i, a vegades, conseqüències fatals. A més, l'escassa presència femenina en assajos clínics ha derivat en tractaments menys adaptats a les seves necessitats.

Per això, introduir la perspectiva de gènere en l'atenció sanitària no és un luxe, sinó una necessitat urgent per avançar cap a una medicina més justa i equitativa.

Veus expertes que reclamen un canvi

En una trobada recent, tres referents en la matèria van posar sobre la taula aquest debat: Carme Valls-Llobet, presidenta del Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS); Blanca Coll-Vinent, metgessa adjunta d'Urgències a l'Hospital Clínic de Barcelona; i Nerea Blanqué, sòcia de Market Access en Alira Health i vicepresidenta de Healthcare Businesswoman Association Barcelona.

Totes van coincidir en un diagnòstic clar: la ciència ha ignorat durant massa temps l'especificitat femenina.

• Valls-Llobet va recordar que, històricament, “la medicina es va construir entorn de l'home”, deixant buits enormes en aspectes com la menstruació o els òrgans reproductius.
• Coll-Vinent va destacar que en cinc hospitals catalans ja s'estan implantant comissions específiques per a abordar la salut femenina des d'una perspectiva diferenciada.
• Blanqué va alertar que, a escala internacional, s'estan produint reculades preocupants, com la reducció d'ajudes als Estats Units i la substitució de dones líders per homes en àmbits clau de la salut.

La falta de recerca, un risc silenciós

Les dades són clares: en nombrosos assajos de medicaments, les dones a penes han estat representades. Això provoca que efectes secundaris i dosis adequades no sempre estiguin ben definits en funció del sexe. No és casualitat que moltes consultes mèdiques siguin protagonitzades per dones que acudeixen després de sofrir reaccions adverses a fàrmacs que mai van ser provats en cossos femenins. “Mancada ciència en la individualització dels casos”, va subratllar Valls-Llobet.

Lideratge femení i pacients apoderades

Més enllà de la recerca, les expertes van destacar un altre factor clau: la falta de dones en posicions de lideratge sanitari. Sovint, el seu testimoniatge ha estat infravalorat, tant en la presa de decisions com en la valoració dels símptomes, històricament catalogats com a “exageracions”.

Enfront d'això, emergeix cada vegada amb més força la figura de la pacient apoderada, que exigeix informació clara sobre els efectes dels tractaments en el seu cos o dubte sobre els efectes secundaris que tindrà en el seu cos. Un pas que, segons Coll-Vinent, encara xoca amb la falta de dades científiques sòlides.

Cap a una medicina equitativa

El missatge és unànime: incorporar la perspectiva de gènere en la medicina és imprescindible per a garantir l'equitat en salut. No es tracta només de protegir a les dones, sinó de millorar l'atenció sanitària de tota la població, ja que la individualització en els diagnòstics pot revelar diferències rellevants també en homes.

Com conclou Nerea Blanqué, el repte no és únicament mèdic, sinó també social: “L'èxit de la transformació en salut no serà possible sense el suport de la societat". Es necessiten altes dosis de coherència, responsabilitat i propòsit perquè les dones ocupin el lloc que els correspon en la ciència i la medicina i emplenar un buit històric.