"No pots somiar amb el que no coneixes": la lluita de les dones per a conquistar el futur aeroespacial

El sector aeroespacial, marcat per l'enginyeria i la innovació tecnològica, ha estat tradicionalment un territori reservat als homes. L'escassa presència femenina i la invisibilitzaciódel talent de les dones representen encara un desafiament tant a curt com a llarg termini. No obstant això, cada vegada són més les professionals que, amb el seu treball i lideratge, demostren que també elles transformen el cel i l'espai.

Durant el BNEW 2025, diverses referents de l'àmbit aeronàutic i espacial van compartir experiències i reflexions sobre el seu paper en la indústria. Entre elles, Alba Badia (vicepresidenta de SURT), Isabel Maestre (presidenta de SENASA i de l'Associació Elles Volen Alt), Diana Pueyo (responsable de Transformació en Thales Alenia Space) i María José Valdés (controladora aèria de USCA). Totes van coincidir en un mateix punt: és necessari visibilitzar el talent femení per a garantir el futur del sector.

Vocacions que neixen de la curiositat… i de la casualitat

Les històries personals d'aquestes professionals reflecteixen les dificultats i desigualtats que encara persisteixen. Per a algunes, com Alba Badia, la clau va estar a créixer en un entorn on no existien “treballs per a nois i noies”, la qual cosa li va permetre acostar amb naturalitat al món dels coets i la recerca.

En canvi, Isabel Maestre recorda com va haver d'enfrontar a la falta de suport fins i tot dins de la seva família. El que la va moure va ser la fascinació per una pregunta que la va acompanyar des de nena: “Per què volen els avions?”.

Unes altres, com Diana Pueyo o María José Valdés, van descobrir la seva vocació gairebé per atzar. Diana, després d'acompanyar a un familiar enginyer al seu treball; María José, en topar amb una professió de la qual a penes havia sentit parlar, ja que —com assenyala— “no pots somiar amb el que no coneixes”.

De la innovació a la gestió d'equips

El sector espacial no sols exigeix formació tècnica, sinó també capacitat de lideratge i gestió. En aquest sentit, Diana va explicar que un dels seus majors reptes va ser fer el salt a dirigir equips, un àmbit on tradicionalment s'ha limitat la presència de dones.

Per part seva, Isabel va destacar la modernització de l'Agència de Seguretat de l'Espai com una de les fites de la seva carrera, mentre que Diana va recordar la seva participació en un projecte per a comprovar les ones gravitacionals d'Einstein com una experiència transformadora.

Persisteixen les barreres socials i culturals

Encara que s'han fet passos endavant, la bretxa de gènere en el sector aeroespacial continua sent una realitat. María José va alertar que, en el control aeri, la presència de dones fins i tot ha descendit en els últims anys, a causa de la falsa creença que es tracta d'una professió reservada a enginyers.

Diana va ser més directa: “Encara hi ha qui pensa que les dones no tenen cabuda en aquestes professions, que no és el seu lloc”. Isabel, en la mateixa línia, va subratllar que sovint els biaixos passen desapercebuts dins de la mateixa indústria, la qual cosa es tradueix en una pèrdua de talent que el sector no pot permetre.

El futur de l'espai: més talent i més dones

El gran desafiament que afronta la indústria, van coincidir les participants, és la falta de professionals qualificats. Segons Isabel, només un 5,1% de les persones que treballen en l'àmbit de l'aviació i l'espai són dones a escala mundial.

Malgrat aquestes xifres, l'horitzó es percep amb optimisme. “Ara les nenes ja poden somiar a construir coets o treballar a Houston”, va apuntar María José. Aquest canvi cultural, unit a l'impuls de referents com les que van participar en la trobada, obre la porta a una nova generació de dones que transformaran el futur de l'espai.