Barcelona vol ser 'hub' global sense massificació: el repte de l'Aeroport del Prat centrat en la qualitat

L'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat es troba en el centre d'un dels debats més rellevants per al futur econòmic i social de Catalunya. Amb el turisme i els viatges internacionals en constant creixement, les institucions coincideixen que la ciutat necessita reforçar el seu paper com hub global de connectivitat aèria, però l'ha de fer amb una mirada sostenible i responsable amb l'entorn.

Durant la jornada “Barcelona Hub Global”, representants de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i AENA van analitzar els reptes i oportunitats que planteja l'ampliació de l'aeroport i com aquest procés pot convertir en motor de desenvolupament econòmic per a l'àrea metropolitana i per a tot el país.

L'equilibri entre turisme i negoci

Un dels punts clau va ser el tipus de turisme que ha de prioritzar la capital catalana. Tal com va subratllar Oriol Altisench, enginyer cap de l'Ajuntament de Barcelona, la ciutat ha d'evitar la massificació, potenciant un model més orientat al turisme de negocis i als viatgers de qualitat.

L'ampliació de l'aeroport permetrà també millorar la logística de càrrega aèria, la qual cosa facilitarà la sortida i entrada d'un major volum de mercaderies i passatgers, reforçant la posició de Barcelona com a porta d'entrada al Mediterrani.

Impacte econòmic: més connectivitat, més inversió

El debat va posar en relleu que un 10% més de connectivitat aèria podria traduir en un increment del 0,5% del PIB català. Per a Miquel Martí, vicepresident tercer de la Cambra de Comerç de Barcelona, l'ampliació de la pista principal és una prioritat des del punt de vista empresarial, no sols per l'impacte directe en l'economia, sinó també perquè atrauria inversió estrangera, generaria ocupació i augmentaria la competitivitat del territori.

Martí va recordar que el creixement de l'aeroport està vinculat també al desenvolupament del Port de Barcelona i a la consolidació de Catalunya com a node logístic estratègic en el sud d'Europa.

Noves destinacions estratègiques: Àsia i Llatinoamèrica

El secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Manel Nadal, va explicar que existeix un pla específic per a ampliar i consolidar connexions amb Àsia i Llatinoamèrica, amb especial interès en destinacions com el Japó, la Xina, l'Índia i Lima.

Més enllà de la quantitat de rutes, Nadal va insistir que l'objectiu és guanyar en qualitat, oferint connexions que reforcin la posició internacional de Barcelona i responguin a les necessitats de les aerolínies i dels països interessats a establir relacions comercials.

Tecnologia i experiència del passatger

Per part seva, Vanessa Requena, cap de Gabinet de Direcció de l'Aeroport de Barcelona, va assenyalar que el futur passa per la modernització de les terminals, amb millores en l'experiència del viatger: des de tecnologies més àgils en l'embarcament fins a espais de descans més còmodes.

A més, va destacar que Barcelona pot consolidar com hub aeri internacional sense necessitat d'una aerolínia de bandera. La diversificació de companyies que operen al Prat —amb aerolínies com Vueling o Lufthansa— demostra que el model pot ser competitiu sense dependre d'una única empresa.

El gran repte: sostenibilitat i consens polític

El creixement de l'aeroport no està exempt de polèmica, sobretot per l'impacte ambiental. Tant Generalitat com Ajuntament han insistit que qualsevol ampliació ha de fer des del màxim respecte al medi ambient, amb plans per a reduir emissions, petjada de carboni i avançar cap a certificacions de sostenibilitat. No es tracta de créixer a qualsevol preu, sinó de fer-ho de manera que Barcelona pugui atreure talent, inversions i visitants, consolidar com una capital global sense posar en risc el seu entorn natural.