Cites d'Estrangeria al millor postor: el negoci il·legal que obliga milers a pagar tràmits gratuïts

A Espanya, milers de ciutadans i sol·licitants d’asil s’enfronten a un problema que hauria de ser impensable en un Estat de dret: pagar per accedir a tràmits que són gratuïts. Des de la renovació de documents d’estrangeria fins a la sol·licitud de prestacions de l’SEPE o gestions a la Seguretat Social, ha sorgit un mercat paral·lel gràcies a la combinació de bots informàtics, intermediaris i la saturació dels sistemes oficials.

Aquest fenomen ha afectat centenars de milers de persones, principalment estrangeres, que depenen d’aquests serveis per mantenir la seva residència, ocupació i drets bàsics. Sindicats com la UGT han denunciat la situació, mentre que la Policia Nacional ha desarticulat grups criminals especialitzats en aquesta pràctica. Tot i això, els problemes persisteixen a causa de la manca de recursos, sistemes informàtics vulnerables i insuficiència de personal. El resultat és un mercat il·legal que opera a la vista de tothom i on els més vulnerables són els més perjudicats.

La denúncia sindical: UGT alerta del mercat negre

La Unió General de Treballadors i Treballadores (UGT) ha alertat sobre l’existència d’un “mercat negre” de cites prèvies a l’Administració Pública. Segons el sindicat, xarxes organitzades utilitzen bots per acaparar torns, bloquejant la disponibilitat de cites de manera massiva i posteriorment revendant els torns a preus que oscil·len entre 50 i 500 euros.

“Aquesta situació afecta especialment a col·lectius vulnerables i a persones que necessiten realitzar tràmits d’estrangeria, sol·licitar prestacions per desocupació o gestionar documents a la Seguretat Social”, adverteix la UGT. L’organització considera inacceptable que la ciutadania hagi de pagar per un dret que hauria de ser gratuït.

La UGT reclama al Govern mesures urgents, auditories per identificar organismes vulnerables i reformes integrals dels sistemes de cita prèvia, incloent-hi captchas avançats i verificació per SMS. “Fins que aquests nous sistemes es puguin implementar, exigim de manera immediata que la cita prèvia es realitzi a les pròpies seus i que existeixi un cupo d’atencions diàries sense cita prèvia”.

Operacions policials: màfies desarticulades

La Policia Nacional ha desarticulat grups criminals que es beneficiaven d’aquest frau. A València, van ser detinguts dos ciutadans argentins que presumptament bloquejaven el sistema online de cites d’estrangeria mitjançant bots. Les cites eren posteriorment revendudes a través d’aplicacions de missatgeria i xarxes socials, cobrant entre 50 i 90 euros per torn, tot i que els tràmits són gratuïts.

Durant els registres es van confiscar 7.290 euros en efectiu, dispositius electrònics i documentació sobre la venda de cites. La investigació es va iniciar arran de denúncies de ciutadans estrangers que havien pagat per cites inexistents. Els detinguts s’enfronten a càrrecs per estafa i danys informàtics, i la investigació continua oberta.

Aquest cas no és aïllat. Segons la UGT i la Policia, el frau s’estén a tota Espanya i afecta diversos tràmits públics, evidenciant la vulnerabilitat dels sistemes de cita prèvia i la manca de capacitat per garantir igualtat d’accés.

Testimonis des de les cues: l’impacte sobre els sol·licitants d’asil

A l’oficina d’asil i refugi del carrer Pradillo, a Madrid, es formen cues cada dia que representen la desesperació de milers de persones. Molts immigrants depenen de la renovació de documents per mantenir la seva feina i drets, i la dificultat per aconseguir cites legals ha obligat molts a recórrer a intermediaris.

Teresa, ciutadana colombiana, relata: “No sé com ho fan, però ho aconsegueixen”. Adriel, migrante cubà, explica que va haver de pagar 500 euros per una cita a Madrid: “Vaig arribar en el pitjor moment; no hi havia cites en cap lloc. Després d’intentar-ho molt, vaig veure que era impossible per mi compte, fins que vaig donar amb algú d’una gestoria”.

Aquests pagaments no només representen un cost econòmic, sinó també un estrès emocional, ja que molts temen perdre els seus drets o caure en la irregularitat. La falta d’alternatives segures converteix un tràmit administratiu en una experiència angustiosa i costosa.

Com funciona el frau

Els intermediaris utilitzen bots que detecten la disponibilitat de cites en segons i les reserven massivamente. Posteriorment, aquests torns s’oferten a xarxes socials i aplicacions de missatgeria, amb pagaments per transferència bancària o Bizum. De vegades, els clients han de simular que han gestionat personalment la cita.

El frau no es limita a estrangeria. L’SEPE, la Seguretat Social i la DGT també han patit el mateix modus operandi. Fins i tot alguns consolats espanyols a l’estranger han experimentat la venda de cites il·legals per a visats i altres serveis.

Segons dades de l’Administració, del més de mig milió de cites que s’ofereixen en línia cada mes, el 66 % corresponen a tràmits d’estrangeria, evidenciant que els estrangers són els principals afectats.

Casos individuals: l’experiència dels ciutadans

Adriel, migrante cubà, descriu la frustració que genera el sistema: “Després d’intentar-ho molt, vaig veure que era impossible per mi compte, fins que vaig donar amb algú d’una gestoria. Em va oferir una cita a València o Almeria per 400 euros. Al final, per 500, la vaig aconseguir a Madrid”.

Teresa, colombiana de 50 anys, va pagar 150 euros per renovar documents essencials per mantenir la seva feina: “No sé com ho fan, però ho aconsegueixen”. Històries com aquestes es repeteixen diàriament en oficines d’asil i estrangeria, on els ciutadans han de competir amb bots i intermediaris per garantir l’accés als seus drets.

Repercussions en altres serveis públics

El mateix modus operandi s’ha replicat en altres organismes. A l’SEPE, aconseguir una cita per sol·licitar prestacions de desocupació pot costar 10 euros. A la Seguretat Social o la DGT, els intermediaris també actuen, venent torns gratuïts a preu.

Patricia Fernández Vicens, advocada especialitzada en estrangeria, explica: “No hi ha voluntat política per millorar-los. És imprescindible una dotació de personal adequada”. La manca de recursos humans i tecnològics converteix un dret bàsic en un servei costós i limitat.

Mesures adoptades i limitacions

El 2023, la Policia Nacional va eliminar la possibilitat de sol·licitar cites d’asil per internet i va traslladar els tràmits a telèfon i correu electrònic, reduint temporalment la compravenda massiva. Tot i això, els problemes d’accés van persistir, ja que milers de persones continuaven depenent d’intermediaris.

El Ministeri de Transformació Digital treballa en un sistema segur basat en certificat digital. Actualment està en fase pilot a Castelló, amb plans d’expansió a altres províncies. Fins a la seva implementació total, la població vulnerable continua sent la més afectada.

El negoci paral·lel: gestors i advocats

Gestors i advocats han convertit la venda de cites en un negoci lucratiu. A Instagram, perfils com G. A. Extranjería compten amb més de 24.000 seguidors i anuncien cites confirmades en diverses províncies. Els preus ronden els 150 euros per cita, amb pagaments via Bizum i garanties que la cita ha estat confirmada al sistema oficial.

Les advertències inclouen instruccions per simular que els clients van sol·licitar la cita personalment: “Comentar-te que a l’oficina de Pradillo estan una mica meticulosos amb les cites, has de dir que ho vas gestionar tu, d’acord?”. Aquest nivell de sofisticació mostra l’organització i abast d’aquest mercat il·legal.

Desigualtat i reptes per a l’Administració

El mercat negre de cites públiques combina tecnologia, saturació de sistemes i vulnerabilitat social, generant desigualtat d’accés a serveis essencials. Mentre no existeixin solucions segures, suficients recursos i personal capacitat, els ciutadans més vulnerables continuaran pagant per un dret que hauria de ser garantit gratuïtament.

La investigació de la UGT i les operacions policials mostren que el frau pot ser combatut, però es requereix un enfocament integral: modernització tecnològica, augment de personal i mesures preventives efectives. Fins llavors, la gestió de cites seguirà sent un desafiament que combina tecnologia, burocràcia i desigualtat social.