Catalunya, a la cua en educació: els sous baixos i la inversió insuficient minven la qualitat del sistema

Malgrat que compta amb un sistema educatiu de reconegut prestigi, Catalunya s’enfronta a una cruïlla: els seus docents perceben salaris per sota de la mitjana espanyola i la inversió per alumne és inferior a la de moltes altres comunitats i països europeus. Aquesta situació genera un debat sobre l’equitat, la qualitat de l’ensenyament i el futur dels estudiants catalans, mentre es multipliquen les veus que reclamen un compromís més ferm per part de les administracions per garantir condicions laborals justes i recursos educatius suficients.

La disparitat salarial docent: una qüestió de desigualtat regional

A Catalunya, els docents de Secundària perceben un salari brut mensual de 2.570,59 euros, mentre que al País Basc la xifra ascendeix a 3.140,27 euros, cosa que representa una diferència de més de 500 euros mensuals. Aquesta disparitat salarial s’estén també als mestres de Primària, que a Catalunya guanyen al voltant de 2.229,16 euros bruts al mes, davant dels 2.642,65 euros a les Canàries.

Aquestes diferències no només afecten la qualitat de vida dels docents, sinó que també tenen implicacions en l’atracció i retenció de talent educatiu, ja que cada vegada hi ha més especialitats amb menys professionals inscrits a les llistes i, a més, més personal que deixa la docència per a dedicar-se altres camps. Les comunitats amb salaris més alts poden oferir condicions laborals més atractives, cosa que podria influir en l’elecció de residència i lloc de treball dels professionals de l’educació.

Inversió educativa a Catalunya: invertim prou?

La despesa pública en educació a Catalunya el 2024 va ser de 8.239 milions d’euros, representant el 17,46% del pressupost total de la Generalitat, segons l’informe de Datosmacro. Tanmateix, aquest percentatge és inferior al d’altres comunitats autònomes com Cantàbria (20,75%) i la Regió de Múrcia (25,11%).

A més, la despesa per càpita en educació a Catalunya va ser de 1.009 euros el 2024, cosa que situa la comunitat per sota de la mitjana nacional de 1.138 euros. Aquesta xifra també és inferior a la de comunitats com Cantàbria, que va destinar 1.241 euros per habitant, i la Regió de Múrcia, amb 1.239 euros.

A nivell europeu, Catalunya també es troba endarrerida. Mentre que la mitjana d’inversió per alumne als països de l’OCDE és de 6.622 euros, Catalunya destina només 5.229,5 euros per estudiant.

L’impacte en la qualitat educativa: menys recursos, més desigualtat

La manca d’inversió adequada en educació té conseqüències directes en la qualitat del sistema educatiu. A Catalunya, el transport escolar no obligatori es troba en una situació crítica per manca de finançament per part de la Generalitat, cosa que ha generat importants dificultats logístiques per a les famílies.

A més, les universitats públiques de Catalunya reben les menors transferències corrents per estudiant a Espanya, amb una mitjana de 5.600 euros anuals, per sota de la mitjana nacional de 6.671 euros, segons un informe de la Fundació Coneixement i Desenvolupament. Aquesta manca de finançament pot afectar la qualitat de l’educació superior i limitar les oportunitats dels estudiants catalans.

Comparativa internacional: com es posiciona Catalunya respecte altres països?

En comparació amb altres països europeus, Catalunya es troba per sota en termes d’inversió educativa. Segons un informe d’UGT, a Suïssa els docents poden guanyar entre 5.000 i 7.000 euros mensuals, mentre que a Catalunya els salaris docents són considerablement més baixos.

Aquesta disparitat salarial també es reflecteix en la inversió per alumne. Mentre que la mitjana de la OCDE és de 6.622 euros, Catalunya destina només 5.229,5 euros per estudiant.

Cap a on es dirigeix l’educació a Catalunya?

La combinació de salaris baixos i una inversió educativa insuficient planteja seriosos dubtes sobre el compromís de Catalunya amb l’educació. Aquestes desigualtats no només afecten els professionals de l’ensenyament, sinó que també tenen un impacte directe en la qualitat de l’educació que reben els estudiants. És imprescindible revisar les polítiques educatives i augmentar la inversió en el sector per garantir una educació de qualitat per a tothom.