El lloguer es dispara un 16% en un any: Barcelona, Madrid i Balears marquen rècords històrics

El mercat del lloguer a Espanya viu un moment crític. Les xifres de l'últim informe trimestral mostren que els preus es disparen, posant en destrets a milers de famílies, mentre els experts alerten d'un desequilibri estructural que amenaça l'accessibilitat. En aquest context, les grans capitals i zones d'alt atractiu econòmic i turístic concentren l'increment més pronunciat, mentre altres regions presenten preus baixos però amb escassa oferta i serveis limitats. Segons Ferran Font, director d'Estudis de pisos.com:“el lloguer continua donant titulars, no sols per l'increment persistent de les rendes, sinó per la bateria de mesures que proposen els diferents partits polítics i administracions”.

Augment històric i context econòmic

Al setembre de 2025, el preu mitjà del lloguer a Espanya es va situar en 13,79 euros per metre quadrat, marcant un augment mensual del 0,73%, trimestral del 2,99% i una pujada interanual del 16,18%. Aquest creixement reflecteix un fenomen estructural: l’escassetat creixent d’habitatge disponible davant una demanda que continua en augment.

Font adverteix que “tenim un problema seriós: el percentatge de la demanda que es veu expulsat del mercat a causa dels preus és cada vegada més gran”. La conseqüència immediata és que moltes llars destinen una part desproporcionada del seu salari al lloguer, limitant la seva capacitat d’estalvi i consum, amb un impacte directe en l’economia local i nacional.

El mercat residencial conviu a més amb la pressió del lloguer temporal i turístic. Molts inversors opten per vendre immobles en comptes de llogar-los a llarg termini, prioritzant la liquiditat ràpida davant de l’estabilitat, la qual cosa redueix encara més l’oferta i accentua la pujada de preus. Com explica Font, “el cèrcol legal que s’ha posat als propietaris estrangula les seves intencions d’obtenir un benefici a llarg termini, preferint la liquiditat i la velocitat que ara viuen les transaccions”.

Les regions més cares i el contrast territorial

Madrid encapçala la llista de les regions més cares amb 21,47 €/m², seguida de les Illes Balears (18,51 €/m²) i Catalunya (15,97 €/m²). A l’extrem oposat, La Rioja (5,81 €/m²), Castella i Lleó (6,33 €/m²) i Extremadura (6,49 €/m²) registren rendes molt més assequibles, encara que no necessàriament amb abundant oferta.

Durant el tercer trimestre, el País Basc va experimentar un augment trimestral del 8,55%, mentre que Canàries va registrar la major caiguda amb un -2,47%. Les pujades més destacades interanuals es van donar a Astúries (29,83%), la Regió de Múrcia (27,30%) i el País Basc (25,69%). Aquesta polarització geogràfica evidencia com la pressió econòmica es concentra en nuclis urbans i zones d’alt atractiu laboral o turístic, deixant de costat territoris amb menor demanda.

Capitals: la bretxa s’eixampla

Barcelona es manté com la capital més cara per als llogaters amb 29,49 €/m², seguida de Madrid (27,80 €/m²) i Donostia-San Sebastià (20,94 €/m²). Palència lidera l’extrem econòmic amb 7,10 €/m², mentre Zamora i Ciudad Real també ofereixen lloguers baixos, reflectint la disparitat que afronta el ciutadà segons la seva ubicació.

Font comenta que l’oferta actual es divideix en dues realitats: “O té un preu raonable, però un estat o característiques poc atractives; o té bones qualitats, però una mensualitat incompatible amb un salari mitjà, i fins i tot dos”. Aquesta dicotomia agreuja l’exclusió de certs sectors de la població i limita la mobilitat residencial, generant efectes socials i econòmics significatius, des de la concentració de població en àrees cares fins a la desertització econòmica de municipis menys demandats.

Impacte econòmic i social

L’encariment del lloguer no és només un problema per a les llars; té repercussions macroeconòmiques. Si augmenta la part del salari destinada al pagament de la renda, disminueix la capacitat de consum en altres sectors com alimentació, lleure o transport. Això repercuteix directament en el creixement econòmic i en l’activitat de petites i mitjanes empreses locals.

A més, la pressió del lloguer genera tensions socials, afectant la cohesió comunitària. La migració interna cap a zones més assequibles, l’increment del teletreball i la saturació en àrees d’alta demanda són fenòmens derivats que impacten en els serveis públics, l’educació i la mobilitat urbana.

Debat polític i perspectives

El debat polític sobre el lloguer continua intens. Segons Ferran Font:“aquest mercat està al centre del debat, amb opinions molt polaritzades sobre el que cal fer i deixar de fer per afavorir l’accessibilitat”. Les mesures que es discuteixen inclouen la regulació de preus, incentius fiscals per a propietaris que lloguin a llarg termini i polítiques de creació d’habitatge públic.

Els experts coincideixen que la solució passa per equilibrar la protecció dels inquilins amb incentius clars per als propietaris, fomentant així l’oferta de qualitat sense encareir encara més els preus. L’urgència és evident: mentre els salaris no creixin al ritme del lloguer, moltes famílies continuaran expulsades dels mercats més competitius, accentuant la desigualtat econòmica i territorial.