Catalunya s'enfronta a l'escassetat de treballadors en la construcció: és la immigració l'única sortida?

La construcció travessa un desafiament estructural sense precedents. La combinació de demanda creixent d'habitatge, envelliment dels treballadors i escàs interès de joves i dones pels oficis tradicionals amenaça amb paralitzar projectes d'obra nova i rehabilitació. Experts, organismes oficials i empresaris coincideixen: per a garantir la sostenibilitat de la construcció, és imprescindible atreure noves generacions, integrar mà d'obra estrangera i modernitzar la indústria.

La crisi de treballadors a Catalunya

A Catalunya, la falta de mà d'obra qualificada és especialment preocupant. Segons Randstad Research, “més del 50% dels treballadors del sector a Espanya superen els 45 anys”, i les empreses tenen dificultats creixents per a cobrir vacants. L'escassetat de joves disposats a entrar en la construcció es reflecteix en la caiguda de matriculacions en Formació Professional d'Edificació i Obra Civil (EOC), que ha descendit un 45,6% entre 2008 i 2022. A més, la taxa d'abandonament aconsegueix gairebé el 50%, malgrat que els nivells d'ocupabilitat són molt alts.

La superfície visada per a obra nova a Catalunya va caure un 20,65% durant el primer semestre de 2025 respecte al mateix període de 2024, segons el CSCAE, reflectint com la falta de treballadors limita l'activitat a la regió. Aquesta disminució se suma a l'envelliment de la plantilla, deixant al sector català amb poques mans per a atendre la demanda creixent de projectes residencials i de rehabilitació energètica.

El panorama nacional: un sector sota pressió

En tota Espanya, la situació no és més encoratjadora. El BBVA Research indica que “entre 2016 i 2024, les vacants en construcció es van quadruplicar, la qual cosa equival al 0,5% del total d'ocupats en el sector”. El Banc d'Espanya reconeix un dèficit d'aproximadament 600.000 habitatges, mentre que cada any es construeixen uns 90.000, lluny de cobrir les necessitats reals del mercat.

Les dades del CSCAE mostren que, en la primera meitat de 2025, la superfície autoritzada per a obra nova i rehabilitació va aconseguir 17,7 milions de m², una reculada del 2% respecte al mateix període de l'any anterior. Per a obra nova es van visar 59.341 habitatges (-4,64%), i en rehabilitació 30.900 habitatges (+1,68%), impulsats parcialment per ajudes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Marta Vall-llossera, presidenta del CSCAE, adverteix:

“La falta de mà d'obra qualificada s'ha convertit en un obstacle tant per a construir habitatge públic com per a transformar el parc edificat. Cal apostar per l'atracció i formació de talent jove i femení”.

L'escassetat de mà d'obra en les comunitats autònomes

Madrid: la regió més pressionada

A Madrid, la pressió sobre el sector de la construcció és especialment intensa. La demanda d'habitatge, impulsada pel creixement poblacional i la concentració de projectes en la capital, ha portat a una situació crítica d'escassetat de treballadors qualificats. Un exemple destacat és la construcció de 508 habitatges protegits en l'antiga presó de Carabanchel, que requereix un gran nombre de professionals especialitzats. No obstant això, l'oferta de mà d'obra no és suficient, la qual cosa provoca retards en els projectes i un augment dels costos laborals. L'envelliment de la plantilla, combinat amb la falta de relleu generacional, fa que Madrid sigui, avui dia, la comunitat amb major necessitat de treballadors en el sector.

Catalunya: la falta de joves amenaça l'activitat

Catalunya s'enfronta a un doble desafiament: l'envelliment dels treballadors i l'escassetat de joves interessats en la construcció. Segons el CSCAE, la superfície visada per a obra nova va caure un 20,65% en el primer semestre de 2025 respecte al mateix període de 2024. La caiguda de matriculacions en formació profecional en Edificació i Obra Civil i l'elevada taxa d'abandonament compliquen encara més la situació. A Barcelona i altres àrees densament poblades, l'escassetat de mà d'obra qualificada està retardant projectes de rehabilitació energètica i construcció d'obra nova.

Balears: creixement sense suficient personal

A Balears, la construcció i rehabilitació ha registrat un creixement del 40,9% en 2025, impulsat per la inversió pública i privada, especialment en el sector turístic. No obstant això, la falta de relleu generacional i de treballadors qualificats retarda els projectes i encareix els costos. La insularitat de la regió, juntament amb l'alta demanda d'habitatge i rehabilitació, converteix a Balears en una de les comunitats amb major dèficit de mà d'obra, especialment per a obra nova i treballs de rehabilitació energètica.

Andalusia: la demanda supera a l'oferta

Andalusia també es troba en una situació crítica, encara que lleugerament inferior a les anteriors. La construcció de 240 habitatges públics en els terrenys de l'antiga presó de Ranilla, a Sevilla, reflecteix la gran demanda de projectes residencials. No obstant això, la falta de mà d'obra qualificada i la necessitat de cobrir vacants urgents limiten la capacitat de la regió per a executar els treballs dintre del termini i en la forma escaient. La pressió augmenta en ciutats com Còrdova i Màlaga, on la demanda d'habitatge i rehabilitació és elevada i constant.

Comunitat Valenciana: projectes en expansió

La Comunitat Valenciana enfronta un dèficit notable de treballadors qualificats, sobretot en projectes de construcció d'habitatges en terrenys d'antigues presons, com a Dénia. La combinació de demanda creixent i falta de relleu generacional alenteix els projectes i genera dificultats per a complir els terminis establerts, encara que la pressió no aconsegueix el nivell crític de Madrid o Catalunya.

Aragó: necessitat de personal especialitzat

A Aragó, la cessió de terrenys penitenciaris per a la construcció de 140 habitatges en l'antiga presó d'Osca ha posat de manifest la necessitat de mà d'obra especialitzada. Encara que la regió compta amb menys projectes que les comunitats més grans, l'escassetat de treballadors qualificats i la baixa taxa de matriculació en Formació Professional en construcció fan que la regió es trobi entre les més necessitades.

Castella i Lleó: envelliment i falta de relleu

Castella i Lleó mostra una necessitat important, especialment en localitats com Segòvia, on la construcció d'habitatges protegits i assequibles requereix personal capacitat. L'envelliment de la plantilla i la falta de joves disposats a entrar en el sector limiten l'activitat, encara que la demanda total de projectes és menor que a Madrid o Catalunya.

Múrcia i Galícia: regions amb dèficit moderat

Múrcia i Galícia presenten un dèficit de treballadors qualificats moderat, però significatiu. L'escassetat de joves interessats en la construcció i la limitada oferta de personal especialitzat afecten la rehabilitació i l'obra nova, retardant projectes i elevant els costos laborals. Aquestes regions no concentren tants projectes de gran escala com Madrid o Catalunya, però el dèficit estructural de mà d'obra continua sent un problema que requereix atenció.

La bretxa generacional i la falta de joves

Un dels problemes més profunds és l'escàs relleu generacional. A penes el 10% dels empleats en construcció té menys de 30 anys, i molts joves ni tan sols consideren el sector com una opció de carrera. Pedro Fernández Alén, president de la CNC, subratlla:

“Necessitem mà d'obra per a construir… incorporar a dones, joves i immigrants al sector de la construcció”.

El desinterès es relaciona amb la percepció social de treballs durs, horaris extensos i salaris insuficients en algunes àrees. Un paleta colombià comenta:

“No compensa per tot el que treballem”.

Aquest dèficit d'atractivitat se suma a l'envelliment: els treballadors majors de 45 anys representen més del 65% del total, enfront del 30% de fa dues dècades.

Dones en la construcció: un potencial desaprofitat

El sector continua sent majoritàriament masculí. De les 160.288 treballadores afiliades a la Seguretat Social en construcció en 2024, només unes 10.000 treballen a peu d'obra. No obstant això, la industrialització i la construcció modular permeten incorporar mà d'obra femenina en naus industrials, adaptant tasques a habilitats físiques i fomentant la diversitat.

Programes com Women ca Build busquen derrocar barreres culturals i atreure a dones a oficis tradicionalment masculinizados, mostrant que la construcció moderna és versàtil i segura.

Innovació tecnològica i construcció 4.0

La construcció ha incorporat eines com a impressió 3D de formigó, drons, BIM i mètodes de construcció industrialitzada. Juan Luis Porrúa, director gerent de Ciments La Creu, afirma:

“Els joves formats en noves tecnologies troben en el marc de la construcció 4.0, basada en la digitalització i la sostenibilitat, una oportunitat per a desenvolupar la seva carrera”.

Aquestes innovacions permeten processos més eficients, redueixen riscos laborals i fan el sector més atractiu per a joves i dones. La digitalització i la sostenibilitat no sols modernitzen l'obra, sinó que també generen noves oportunitats professionals en àrees tècniques, enginyeria i gestió de projectes.

La immigració com a solució immediata

Entre 300.000 i 600.000 immigrants sense regularitzar podrien ocupar-se en la construcció si es formés i regularitzés la seva situació. El BBVA Research indica que “la incorporació de mà d'obra immigrant és una solució que permet cobrir vacants urgents”. Això complementa la necessitat d'atreure joves i dones, oferint una via immediata per a alleujar la pressió del sector.

La Formació Professional, clau per a la sostenibilitat

L'EOC ofereix FP bàsica, grau mitjà i grau superior, formant tècnics en construcció, decoració, rehabilitació i projectes d'obra civil. La patronal estima que es crearan fins a 200.000 ocupacions d'aquí a 2030 per als qui cursin aquestes titulacions. Gonzalo Bernardos, economista, adverteix:

“Aviat veurem cobrar al guixaire 5.000 euros per falta de mà d'obra en construcció”.

No obstant això, un gran problema és el desconeixement del sector entre estudiants d'FP i orientadors educatius. Julio Gil Iglesias, director general de la Fundació Laboral de la Construcció, assenyala:

“Som un sector innovador amb futur i oportunitats de desenvolupament, creatiu, polivalent i molt dinàmic. És la imatge que hem de traslladar”.

Habitatge i rehabilitació: xifres que preocupen

El CSCAE destaca que la superfície residencial i no residencial visada per a obra nova va caure un 2% en el primer semestre de 2025, mentre que la rehabilitació residencial va créixer un 10%. Malgrat aquestes dades positives, els números continuen sent insuficients per a aconseguir els objectius del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), que exigeix 96.000 unitats rehabilitades en 2025 i gairebé 1,4 milions per a 2030.

Marta Vall-llossera insisteix:

“L'habitatge no és un bé de consum més. És un dret i hem de dirigir tots els esforços possibles per a garantir-lo”.

Assenyala a més la necessitat de coordinació entre administracions, reducció de terminis en llicències i finançament estable perquè els projectes s'executin de manera eficient.

Desafiament estructural i urgència de solucions

Catalunya i Espanya enfronten un repte sense precedents. La combinació d'envelliment laboral, escassetat de joves, baixa participació femenina, dèficit d'habitatge i retards en rehabilitació obliga a mesures immediates. Només amb integració de dones, joves i immigrants, inversió en formació professional i adopció de tecnologia innovadora, el sector podrà complir els objectius d'habitatge, rehabilitació i sostenibilitat, garantint creixement i competitivitat en els pròxims anys.