Catalunya duplica la seva taxa d'atur real: més de 150.000 persones volen treballar més hores

La realitat laboral a Catalunya és més complexa del que mostren les xifres d'atur tradicionals. Sota l'aparença d'estabilitat, milers de persones que figuren com a empleades viuen en una situació de subocupació: treballen menys hores de les que desitgen, perceben sous insuficients i senten que el seu potencial professional està desaprofitat. Ara, una nova eina estadística elaborada per l'Observatori del Treball i Model Productiu posa nom i mesura a aquest fenomen.

Una nova lupa sobre l'ocupació: la Força de Treball Infrautilitzada

Per primera vegada, l'Observatori ha dissenyat un indicador que amplia la visió clàssica de la desocupació i ofereix una radiografia més precisa del mercat laboral català. La denominada Força de Treball Infrautilitzada (FTI) —construïda a partir de les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE)— busca capturar no sols als qui estan desocupats, sinó també a tots aquells que, per diferents raons, no treballen tant com podrien o desitgen.

Aquest nou enfocament s'inspira en els estàndards de l'Eurostat , que des de fa anys promou un mesurament més ampli de l'ocupació per a reflectir el veritable grau d'aprofitament del talent i els recursos humans d'una economia. Segons el Observatori, “l'FTI reflecteix de manera més precisa el potencial laboral que no s'està aprofitant” i permet detectar les zones grises que escapen als mètodes convencionals.

L'altre atur: més de 660.000 catalans infrautilitzats

Les dades són contundents. Als 373.650 aturats oficials registrats a Catalunya durant 2024, la FTI afegeix tres grups fins ara invisibles en les estadístiques: els subocupats —153.000 persones que treballen a temps parcial però volen ampliar la seva jornada—, els inactius disponibles que no busquen ocupació activament (més de 83.000 persones) i els inactius que busquen treball sense estar disponibles immediatament (uns 50.000).

El resultat és una xifra que redefineix el mapa de l'ocupació: 660.983 catalans formen part d'aquesta força laboral infrautilitzada, la qual cosa equival a una taxa del 15,3%. Aquest percentatge pràcticament duplica el 8,9% d'atur oficial i revela una realitat oculta sota els indicadors de creixement i recuperació econòmica.

Una bretxa de gènere i edat que persisteix

L'estudi també alerta que la infrautilització no es distribueix de manera uniforme. Les dones, els joves, les persones extracomunitàries i els qui no posseeixen estudis formals són els grups més afectats. La parcialitat no desitjada, la temporalitat i els contractes discontinus són fenòmens que colpegen amb especial força a aquests col·lectius, reforçant un patró estructural de desigualtat.

La impossibilitat d'ampliar la jornada o accedir a ocupacions de qualitat no sols repercuteix en el benestar econòmic de les llars, sinó que també limita l'autonomia i les oportunitats de desenvolupament professional dels qui es troben atrapats en la precarietat. Segons analistes de l'Observatori, aquesta bretxa té un efecte directe sobre la productivitat general i la capacitat de creixement del teixit econòmic català.

Catalunya, més ben situada que la mitjana espanyola, però lluny d'Europa

Malgrat la magnitud del problema, Catalunya figura entre les comunitats amb menor taxa d'infrautilització laboral del país. Només Cantàbria (14,9%) i Navarra (15%) presenten xifres més baixes. La mitjana espanyola s'eleva fins al 19,3%, la qual cosa situa al territori català quatre punts per sota del conjunt de l'Estat.

A escala europea, no obstant això, la situació canvia de perspectiva. La mitjana de la Unió Europea és de l'11,7%, i Catalunya supera aquest valor, quedant només per sota de països amb taxes d'infrautilització igualment elevades com Espanya (19,3%), Finlàndia (17,9%), Suècia (17,8%) i Itàlia (15,8%). L'informe adverteix que, encara que les xifres catalanes siguin menys greus en termes relatius, continuen reflectint una pèrdua considerable de capital humà que llastra la competitivitat a llarg termini.

El desafiament de transformar ocupació en oportunitat

El Observatori del Treball subratlla que aquesta nova estadística ha de servir com a eina per a orientar polítiques públiques més eficaces. Fins ara, la lluita contra l'atur s'ha centrat a reduir les xifres absolutes de desocupació; no obstant això, les dades de la FTI revelen que el repte del futur no serà només generar treball, sinó garantir ocupació suficient, digne i a temps complet.

En aquest sentit, l'administració catalana estudia mesures per a fomentar l'ampliació de jornades, incentivar la contractació estable i reforçar la formació professional, especialment entre dones i joves. L'objectiu és reduir la bretxa entre la capacitat laboral disponible i la realment utilitzada, en un context en el qual l'economia es recupera, però no sempre trasllada aquesta millora a la qualitat de l'ocupació.

Una mirada més real al treball del segle XXI

La Força de Treball Infrautilitzada obre una nova manera d'entendre el mercat laboral: menys centrada en la dicotomia entre ocupació i desocupació, i més en l'eficiència amb la qual la societat aprofita el seu potencial humà. La xifra de 660.000 catalans que podrien treballar més —o en millors condicions— no és només una dada estadística, sinó un recordatori que la precarietat pot estar oculta fins i tot entre els qui tenen contracte.

En paraules d'un portaveu del Observatori, “reduir la infrautilització laboral no sols significa millorar l'economia; significa aprofitar millor a les persones”.

Catalunya, amb el seu 15,3% de força laboral infrautilitzada, s'enfronta al repte de convertir aquesta estadística en una oportunitat: la d'avançar cap a un model d'ocupació més justa, més estable i plenament aprofitat. Perquè tenir treball, com demostra aquest estudi, no sempre significa estar realment ocupat.