Tres generacions contra la Dermatosi Nuclear Contagiosa: l'angoixa davant la crisi del bestiar boví

L'arribada de la DNC ha sacsejat els fonaments de la ramaderia catalana. En poques setmanes, el temor a nous contagis ha transformat la rutina de desenes d'explotacions que conviuen amb la incertesa, les pèrdues i un sistema administratiu que molts qualifiquen de lent.

Preocupació creixent en el camp

En el municipi de Peralada, el ramader Jordi Cros ha hagut de vacunar a més de 450 vaques de llet després de confirmar un focus de la malaltia a escassos cinc quilòmetres. El seu missatge és clar: “El treball de tres generacions està en perill”.
Cros recorda com, després de conèixer el primer cas a Catalunya, “la confusió i la desinformació” es van estendre ràpidament entre els agricultors a través de grups de WhatsApp davant la falta de dades oficials.

Al seu testimoniatge se suma el de Marta Reixach, responsable d'una granja amb 400 vaques d'engreixament a Borrassà , on la vacunació també ha estat obligatòria per la proximitat al brot de Castelló d'Empúries. La ramadera lamenta que “tot el que sabem és per Unió de Pagesos, mancada informació”.

Des d'Agullana , Lluís De la Cambra, amb 65 vaques de carn, coincideix en la crítica a la comunicació institucional. “Ara totes les vaques i els vedells ja estan vacunats, però... i si surt un cas en la granja? Seguim en alerta i nerviosos”, confessa.

Vacunació i burocràcia: un procés amb traves

El procés d'immunització ha estat marcat per demores i paperassa. Cros relata que la vacunació en la seva explotació “es va retardar unes hores per l'excés de burocràcia que el veterinari va haver d'emplenar per a poder subministrar els vials”.
Mentrestant, Reixach descriu una rutina reforçada de control sanitari: aplicació diària d'insecticida, desinfecció de vehicles i vigilància permanent. “Tenim la granja tancada i l'alarma sempre endollada per a controlar qui entra i qui surt, abans teníem tot el recinte obert”, explica.

Canvis en la producció i en l'operativa

L'impacte econòmic i operatiu ja es fa notar. Cros reconeix una lleu caiguda en la producció i una previsió d'ingressos més baixa, encara que manté l'optimisme: “Tirarem endavant. Hem vacunat a totes les vaques i no mostren cap símptoma, però la intranquil·litat continua”.

En el cas de Reixach, els costos logístics han augmentat. Abans compraven el pinso a Castelló d'Empúries; ara han de portar-lo des de Moià (Barcelona), a més de 150 quilòmetres.
Per part seva, De la Cambra observa que els seus animals estan “més desganados” després de la vacunació, encara que ara com ara no s'han detectat complicacions greus.

La versió de la Generalitat

El Departament d’Acció Climàtica xifra en 18 els focus actius de DNC a Catalunya: 17 a l'Alt Empordà i un al Gironès, a més d'una àrea de control addicional pels brots del sud de França.

Des de l'administració asseguren que “des del minut zero” es van activar totes les mesures de protecció necessàries: immobilització d'animals, establiment de radis de restricció, vigilància i vacunació massiva.
Afegeixen que el treball s'ha realitzat “de manera ràpida, transparent i coordinada”, amb reunions diàries amb representants del sector, alcaldes, diputacions, oficines comarcals i grups parlamentaris.

Un sector que exigeix claredat i rapidesa

Malgrat les explicacions oficials, el malestar entre els ramaders persisteix. La por a noves pèrdues i la falta de comunicació directa amb les autoritats han deixat una sensació de desemparament en les explotacions rurals. La DNC no sols ha posat a prova la salut del bestiar, sinó també la resiliència dels qui, des de generacions, sostenen el camp català.