Un any després de la DANA, les famílies tornen a gastar, però els comerços triguen a recuperar-se

Les pluges torrencials provocades per la Dana l’octubre de 2024 van marcar un abans i un després en l’economia de la Comunitat Valenciana. Mentre molts llars van poder reprendre ràpidament la seva activitat de consum, els comerços dels municipis més afectats van patir un procés de recuperació prolongat que evidencia que un augment del gasto domèstic no es tradueix automàticament en ingressos per als negocis locals.

L’informe de CaixaBank Research, publicat aquest dissabte, analitza dades agregades i anonimitzades de pagaments amb targeta i operacions amb TPV de l’entitat, i revela un panorama desigual i complex: en els dies posteriors al temporal, el consum dels residents va caure un 47%, reflectint la paralització immediata de l’activitat econòmica domèstica. Tot i això, “es va recuperar ràpidament i ja superava la mitjana espanyola un mes després”, segons destaquen els analistes.

Municipis afectats: disparitat en la recuperació

L’impacte no va ser homogeni entre els municipis. A Alfafar i Paiporta, per exemple, “el consum dels habitants va créixer més d’un 20% interanual al setembre, mentre que la facturació dels seus comerços va superar en un 10% la de l’any anterior”. Aquesta diferència mostra que, tot i que els ciutadans intentin tornar a la normalitat, molts negocis no havien reprès completament la seva activitat, ja sigui per danys materials, interrupcions logístiques o tancaments temporals.

La disparitat en la recuperació evidencia un problema estructural: l’augment del consum domèstic no garanteix ingressos immediats per als comerços locals, especialment els més petits i vulnerables.

Desigualtat segons nivell de renda

L’informe també revela que els llars amb menys ingressos van patir un impacte més dur. “El consum d’aquest grup va baixar un 82%, mentre que a les rendes més altes, la disminució va ser del 40%”. Entre desembre de 2024 i setembre de 2025, els llars amb menys recursos només van registrar un augment del 12% interanual, davant el 16% dels llars amb rendes més altes, mostrant una recuperació desigual i més lenta per als sectors econòmicament vulnerables.

Aquesta diferència evidencia que les famílies amb menys recursos necessiten més temps per reactivar el seu consum i que la seva recuperació depèn directament de factors externs, com l’assistència estatal, la disponibilitat de serveis i la capacitat dels comerços locals per obrir i oferir productes.

Mida de l’empresa i resiliència

La mida dels negocis també va marcar la velocitat de recuperació. “Les grans empreses van resistir millor i al setembre de 2025 ja havien recuperat els nivells de facturació d’un any enrere”, assenyala l’informe. En canvi, les petites empreses seguien més d’un 10% per sota de la facturació de 2024.

Això reflecteix que els grans comerços disposen de recursos financers, assegurances i estructures més robustes per absorbir els efectes d’un desastre natural, mentre que els negocis més petits depenen de la recuperació del consum local, que pot trigar mesos a consolidar-se.

Lliçons de la recuperació desigual

L’informe destaca que la recuperació després de la Dana va ser ràpida en termes de consum familiar, però prolongada i desigual per als comerços. “L’augment del consum dels residents no es tradueix automàticament en recuperació dels negocis locals”, recalquen els analistes. Aquesta bretxa evidencia la necessitat de polítiques de suport focalitzades, dirigides especialment a petites empreses i municipis més afectats, per accelerar la reactivació econòmica i evitar que les pèrdues es prolonguin innecessàriament.

Els experts adverteixen que, sense mesures de suport, els efectes de futurs desastres naturals podrien aprofundir encara més les desigualtats entre llars i negocis, i que la resiliència dels comerços locals és clau per garantir l’estabilitat econòmica de la regió.

Projecció i reflexió

El cas de la Comunitat Valenciana deixa una lliçó clara: la recuperació econòmica després de fenòmens climàtics extrems no és uniforme i depèn de múltiples factors. Mentre els llars poden reprendre el seu consum en poques setmanes, els comerços necessiten suport estructural, logístic i financer per tornar als nivells previs.

CaixaBank Research conclou que la desigualtat de recuperació entre consumidors i comerços, així com entre llars de diferents nivells de renda, evidencia la importància d’implementar estratègies de resiliència econòmica i polítiques públiques que protegeixin els més vulnerables i garanteixin que els efectes dels desastres naturals no deixin seqüeles prolongades en l’activitat local.