Martínez (IDRA) denuncia: “L'oligopoli alimentari dispara els preus del cistell de la compra”

En plena escalada inflacionària, l'augment del cost de l'energia i l'especulació alimentària han disparat els preus de la cistella de la compra a Espanya. Rubén Martínez, director de l'àrea d'Ecologia i Urbanisme del Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), posa el focus sobre l'estructura del mercat alimentari, assenyalant que la concentració del poder en unes poques empreses no sols encareix els productes bàsics, sinó que també amenaça l'equitat econòmica i la sostenibilitat social. Segons Martínez, aquesta situació afecta de manera desproporcionada a les llars amb menys recursos i planteja la necessitat de mesures públiques contundents que regulin l'especulació i protegeixin l'accés a aliments essencials.

Oligopoli i concentració de poder

Rubén Martínez explica amb claredat que “el que realment provoca que s'hagi disparat el preu dels aliments és l'agroindústria, que està molt concentrada i té una estructura d'oligopoli i fins i tot en alguns casos de monopoli”. Segons l'informe que lidera, a Espanya sis grans grups concentren més de cent marques i empreses clau, generant beneficis de 1.281 milions d'euros en 2024. Aquesta concentració permet que “el poder quedi en poques mans que tenen la capacitat de regular els preus fins i tot en moments de crisis”, alguna cosa que repercuteix directament en l'economia domèstica de milions de famílies. Martínez subratlla que aquesta dinàmica s'ha traslladat també al mercat financer, amb productes com a blat de moro, cafè o arròs cotitzant en Borsa, la qual cosa multiplica la volatilitat dels preus i permet que l'especulació augmenti el cost dels aliments bàsics, fins i tot quan la producció és suficient per a cobrir la demanda.

Entre 2019 i 2024, els preus dels aliments en la zona euro van pujar un 33%, mentre que a Espanya l'increment va aconseguir el 34%, segons dades del Banc Central Europeu. Alguns productes essencials, com a carn, llet o mantega, han registrat augments d'entre el 30% i el 50%, mentre que cafè, oli d'oliva i cacau han experimentat increments superiors al 80%. Martínez adverteix que aquestes dades no són simples estadístiques, sinó indicadors de com l'estructura oligopólica impacta en la vida quotidiana dels ciutadans, especialment en les llars que dediquen una part significativa dels seus ingressos a l'alimentació.

Impacte en la vida quotidiana i vulnerabilitat social

Martínez estableix un paral·lelisme entre aliments i habitatge, destacant que tots dos són béns essencials, però mentre el sector immobiliari sol rebre atenció pública, els aliments estan subjectes a l'especulació i manquen de regulació suficient. “Parlem de béns essencials amb els quals s'especula i que no estan regulats públicament, o no amb el pes que tenen aspectes com la sanitat o l'educació”, explica. En l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'habitatge representa un 34% del pressupost domèstic i els aliments i begudes un 23%, la qual cosa evidencia que qualsevol increment de preus té un efecte immediat i profund sobre l'economia familiar. La inflació en els productes bàsics colpeja de manera especial a les famílies amb menor poder adquisitiu, incloent llars monoparentals, persones majors i treballadors amb ocupacions precàries, augmentant la desigualtat i generant pressió social.

Resposta pública i exemples internacionals

Per a Martínez, la clau per a frenar l'encariment de la cistella de la compra resideix en la intervenció pública. Segons ell, “l'administració no monitora la variació dels preus dels aliments i tampoc fixa preus màxims temporals, alguna cosa que contempla el dret europeu”. Aquesta absència de regulació permet que els oligopolis actuïn amb llibertat, generant beneficis extraordinaris mentre els ciutadans paguen més per productes essencials. Com a exemple de polítiques efectives, Martínez assenyala l'experiència francesa: “Existeix una cistella antiinflacionaria, amb una política que motiva el circuit curt perquè el que es produeix a França es mengi a França”. Aquest model demostra que l'acció pública pot equilibrar el mercat, protegir als consumidors i limitar l'especulació, especialment en temps de crisi.

Catalunya: infraestructures estratègiques i oportunitats locals

Més enllà de la regulació de preus, Martínez destaca la importància d'infraestructures locals com Mercabarna, la funció de les quals és canalitzar la producció agrícola catalana i garantir la seva distribució. Actualment, Mercabarna concentra al voltant del 60% de la producció de Catalunya i el seu accionista principal és l'Ajuntament de Barcelona. “Necessitem més Mercabarnas distribuïts pel territori per a connectar producció i consum local, tenir circuits purs i productes accessibles per a tots i ecològics”, remarca Martínez. Segons el director del IDRA, fomentar aquest tipus d'infraestructures permetria no sols estabilitzar els preus, sinó també impulsar una alimentació més sostenible i pròxima, reduint la dependència d'intermediaris i enfortint l'economia local.

Martínez insisteix que les solucions no poden limitar a Catalunya: planteja la necessitat de polítiques estatals i europees que garanteixin preus justos, fomentin circuits curts de producció i distribució i protegeixin a les llars més vulnerables. Només combinant regulació, planificació local i cooperació internacional serà possible frenar l'especulació i assegurar que els aliments essencials siguin accessibles per a tots. “Necessitem polítiques públiques audaces que protegeixin als consumidors i assegurin que els productes essencials siguin accessibles, ecològics i sostenibles per a tots”, conclou.