El negoci invisible de la fertilitat: com Espanya lidera la indústria del desig de ser pares

En només una dècada, Espanya ha passat de ser un país amb baixa natalitat a convertir-se en epicentre europeu de la reproducció assistida. Clínics privats, fons d’inversió, laboratoris i centres especialitzats formen avui una xarxa que factura centenars de milions cada any. La fertilitat —tradicionalment vinculada al cos i la intimitat— s’ha transformat en un sector econòmic en expansió, amb la seva pròpia lògica de mercat, competència i marges de rendibilitat.

Al centre d’aquest fenomen, milers de parelles, dones soles i persones que decideixen ajornar la maternitat cerquen en la medicina allò que la biologia els complica. I, davant la creixent medicalització del procés, apareixen veus que reclamen recuperar una noció oblidada: que la fertilitat també és salut.

Espanya, a l’avantguarda del negoci de la vida

El 2024, els centres privats de reproducció assistida a Espanya van assolir una facturació conjunta de 645 milions d’euros, un 5,2 % més que l’any anterior, segons l’Observatori Sectorial DBK d’Informa D&B. Si se suma l’activitat d’hospitals públics i clíniques mixtes, el valor total dels tractaments ronda els 900 milions d’euros anuals.

La Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) estima que un de cada deu naixements a Espanya procedeix ja de la reproducció assistida, una dada que posiciona el país al capdavant d’Europa en nombre de tractaments. Només al març de 2025, operaven 292 centres especialitzats, concentrats principalment a Catalunya, Madrid, Andalusia i Comunitat Valenciana.

Els motius d’aquest lideratge són múltiples: una legislació favorable, el prestigi mèdic, la qualitat de les clíniques i un turisme reproductiu en alça. La SEF i el Ministeri de Sanitat coincideixen que Espanya s’ha convertit en referent global del sector, tant pel seu marc legal —un dels més flexibles del continent— com per l’excel·lència dels seus professionals.

La rendibilitat d’un model sanitari

Més del 70 % de l’activitat es concentra en clíniques privades. La sanitat pública cobreix una part limitada dels tractaments, i moltes parelles recorren a centres privats davant els llargs temps d’espera o l’edat límit d’accés a la cobertura estatal.
El resultat: un negoci amb projecció i atractiu per al capital estranger. Fons d’inversió i grups biomèdics internacionals han entrat amb força al mercat espanyol, adquirint clíniques o participacions en grans cadenes del sector.

“Després de la superació de la pandèmia de la Covid-19, la demanda de serveis de reproducció assistida ha experimentat un fort impuls, tot i que s’aprecia una tendència a l’estabilització del nombre de cicles”, assenyala l’informe d’Informa D&B. En altres paraules, el sector ha madurat: no creix en volum, però sí en ingressos i concentració empresarial.

El professor Agustín Ballesteros, director de IVI Barcelona, adverteix que “el que falta a Espanya són polítiques socials que fomentin la maternitat a edats més adequades”, i no tant més tecnologia. L’edat mitjana del primer fill supera els 31 anys, la qual cosa augmenta la dependència de les tècniques assistides i, amb això, la demanda.

Tecnologia, intel·ligència artificial i noves teràpies

El progrés científic és imparable. Al International IVIRMA Congress, celebrat a Barcelona, més de 1.400 especialistes van analitzar els últims avenços en embriologia, genètica i reproducció.
El catedràtic Juan Antonio García-Velasco, director científic d’IVIRMA, va subratllar que “la maternitat cada vegada més tardana ha donat lloc a un repte sociodemogràfic preocupant, en què la reproducció assistida tindrà un paper crucial”.

Les noves eines d’intel·ligència artificial ja permeten seleccionar amb més precisió espermatozoides i òvuls, reduir els temps de laboratori i augmentar les taxes d’èxit. Segons García-Velasco, “estem parlant de reduir un 7 % el temps en reproducció assistida, augmentar un 5 % la taxa d’embaràs i millorar la selecció dels gamets”.

La biotecnologia promet eficàcia, però també aprofundeix la sensació que el naixement s’ha traslladat del cos a la màquina.

Quan la fertilitat esdevé un mirall de salut

A l’extrem oposat de l’espectre clínic es troba Virginia Ruipérez, infermera i especialista en fertilitat natural, amb més de vint anys d’experiència. El seu mètode, basat en una preparació integral de 90 dies abans de la concepció, es presentarà a BioCultura Madrid 2025 i ha mostrat —segons un estudi propi de 2021— més del 70 % d’èxit en embarassos.

La seva proposta no s’oposa a la ciència, però la complementa: “La fertilitat no s’indueix, es cultiva. El nostre cos ha estat fèrtil durant milers d’anys; només cal que torni a ser escoltat”, afirma.

El programa de Ruipérez aborda l’alimentació, el descans, la gestió de l’estrès i la reducció de tòxics ambientals. A més, subratlla que “el 50 % dels casos d’infertilitat té un component masculí”, i que la preparació ha d’implicar ambdós progenitors.

L’enfocament posa l’èmfasi en restaurar la salut global abans d’iniciar un tractament mèdic. Les parelles que el segueixen reporten millores en energia, son i connexió emocional, a més d’un millor estat físic per concebre.

El pes psicològic i social del desig de ser pares

L’Institut Bernabeu observa cada gener un augment del 30 % en la demanda de tractaments. La seva directora mèdica, Andrea Bernabeu, explica que “l’inici de l’any motiva moltes persones a encarar com a prioritat el seu projecte reproductiu”.

Els factors psicològics són determinants. Des del Departament de Psicologia de la mateixa clínica assenyalen que “quan finalitza un any, és habitual fer balanç del que s’ha aconseguit i del que queda pendent; tenir un fill sol ser un d’aquests propòsits, i el nou cicle impulsa la decisió”.

Però darrere d’aquesta il·lusió s’amaga també una càrrega emocional i econòmica considerable. Segons el professor Pluvio Coronado, acadèmic de la Real Acadèmia Nacional de Medicina, “l’infertilitat pot generar insomni, ansietat i depressió en fins al 54 % de les dones, a més d’un impacte econòmic i físic derivat dels tractaments hormonals”.

El cost de les tècniques de fecundació in vitro oscil·la entre 3.000 i 7.000 euros per cicle, i molts casos requereixen diversos intents. Tot i això, la taxa acumulada d’èxit ronda el 75 % després de cinc cicles, segons dades de la SEF.

L’auge d’un mercat amb rostre humà

L’Informe Especial sobre Centres de Reproducció Assistida de DBK apunta que els cinc majors operadors del sector acaparen ja més del 50 % del volum total de negoci, una concentració que recorda altres àmbits de la sanitat privada.

Els analistes esperen que el creixement es mantingui moderat els propers anys, impulsat per la demanda internacional i l’expansió de grups empresarials. Espanya, juntament amb Dinamarca i la República Txeca, s’ha convertit en un dels destinis preferits del turisme reproductiu europeu.

La reproducció assistida és avui una indústria madura, tecnològicament avançada i rendible. Però a la seva base continua un element profundament humà: el desig de ser pares.

Entre la biotecnologia i la biologia

El debat de fons no enfronta ciència i natura, sinó models de salut. Els especialistes en medicina reproductiva celebren els avenços que permeten complir somnis abans impossibles. Els defensors de la fertilitat natural recorden que el cos conserva la memòria del seu propi equilibri.

“Una concepció conscient genera progenitors més sans física, emocional i mentalment”, insisteix Ruipérez. Per a ella, el repte no està en substituir la medicina, sinó en retornar al cos la confiança que ha cedit a la tecnologia.

El futur de la fertilitat a Espanya sembla definir-se en aquesta encrucijada: entre laboratoris que perfeccionen la creació de vida i un moviment que busca que la vida torni a florir, simplement, des de dins.