El sou més habitual ja frega el mínim: Espanya s'iguala per baix

La bretxa entre el salari mínim interprofessional (SMI) i el sou més habitual a Espanya s'ha reduït gairebé a zero en tot just cinc anys. Segons l'informe Igualitarisme salarial i empobriment econòmic de l'Institut Juan de Mariana (IJM), el diferencial ha passat d'un 40% en 2018 a tot just un 3% en 2023, una convergència que no reflecteix una millora del benestar, sinó un empobriment generalitzat de la classe mitjana i treballadora.

L'estudi subratlla que, mentre el SMI ha crescut un 26% en termes reals —d'uns 10.000 a 13.370 euros anuals—, el salari modal (el més freqüent) ha caigut fins a situar en 13.800 euros, molt pròxim al mínim. En euros constants, la diferència entre tots dos s'ha reduït de 6.800 a només 400 euros, la qual cosa evidencia que Espanya s'ha igualat, però cap avall.

“Els salaris intermedis han perdut poder adquisitiu en un context de baixa productivitat i inflació elevada, mentre el SMI ha pujat per decret”, apunta l'informe. Per al IJM, la política del Govern ha comprimit l'escala salarial, afeblint els incentius a la formació i al progrés professional.

Un país on el salari mínim ja marca la referència real

L'impacte del SMI és especialment notable en els sectors més intensius en mà d'obra —hostaleria, comerç, neteja i serveis auxiliars—, on l'augment de costos laborals ha pressionat a les empreses amb menor marge de rendibilitat.

L'informe revela que en 42 de les 50 províncies espanyoles, el salari mínim ja supera el 60% del sou mitjà, i en 34 d'elles depassa el 75%. En territoris com Àvila, Zamora o Badajoz, el SMI equival a gairebé el 80% del salari mitjà, mentre que en comunitats com Extremadura, Canàries o Andalusia ja actua de facto com a referència dominant.

El risc: una economia sense incentius per a pujar en l'escala salarial

L'Institut alerta que, en acostar tant el salari mínim al sou més freqüent, Espanya corre el risc de convertir en una economia de salaris plans, on millorar professionalment a penes té recompensa. Segons les seves estimacions, les successives pujades del SMI haurien suposat la pèrdua d'uns 210.000 ocupacions entre 2019 i 2023, una xifra que podria arribar a 270.000 al llarg de 2024.

En paraules de l'informe, el SMI ha deixat de ser una “palanca de millora” per a convertir en un “sostre empobridor” que pressiona a les empreses, redueix la mobilitat social i limita la creació d'ocupació estable.