Espanya desafia a Europa: lidera el creixement i es consolida com el motor inesperat de l'eurozona

Espanya s’ha consolidat com l’economia amb més creixement de la zona euro, mantenint un ritme que supera de llarg el de la resta del bloc. Segons Reuters, el PIB espanyol va créixer un 0,6% entre juliol i setembre, davant del 0,2% registrat per la zona euro, prolongant una tendència positiva que s’estén ja des de fa diversos anys.

El Fons Monetari Internacional situa Espanya com l’economia avançada amb una expansió més gran prevista. Les seves últimes projeccions eleven el creixement fins al 2,9% el 2025, després d’un 3,5% el 2024, enfront de l’1,2% estimat per al conjunt del bloc. Aquest avenç ha permès reduir la ràtio deute/PIB del 119% el 2020 a menys del 102% el 2024, i el FMI preveu que baixi del 100% abans del 2030.

El Financial Times coincideix a destacar el “rendiment excepcional” de l’economia espanyola dins d’un context europeu de creixement feble. El diari britànic atribueix l’impuls a tres factors principals: la recuperació del turisme després de la pandèmia, la inversió eficaç dels fons europeus Next Generation i un augment sostingut de la immigració en edat laboral, que ha elevat l’ocupació i el consum. Espanya, subratlla el mitjà, ha mantingut una política migratòria oberta davant l’endureiment d’altres països europeus.

La immigració com a motor, no com a amenaça

Reuters també assenyala el paper de l’anomenada “immigració intel·ligent”: treballadors qualificats procedents, en gran part, d’Amèrica Llatina, que han contribuït a augmentar la productivitat i a sostenir el sistema de pensions. L’agència Fitch estima que la immigració ha elevat el potencial de creixement del país de l’1,4% al 2,0%.

Un altre pilar de l’avenç espanyol és la transició verda. Espanya és un dels països europeus amb més inversió en energies renovables i ha aconseguit preus elèctrics entre els més baixos del continent. Segons l’Agència Internacional de l’Energia, la seva aposta per la solar, l’eòlica i l’hidrogen renovable està generant ocupació, inversió i desenvolupament tecnològic. El país també ha atret inversions industrials estratègiques, com les de Volkswagen, Chery o CATL, per fabricar vehicles elèctrics i bateries.

Goldman Sachs subratlla, a més, l’auge dels serveis d’alt valor afegit —finances, tecnologia, sector immobiliari i serveis professionals—, la quota dels quals en el PIB ha crescut tres punts percentuals des de la pandèmia, un punt més que la mitjana europea. Segons el banc, aquesta transformació estructural és “un dels canvis menys valorats” de l’economia espanyola, però clau per a la seva estabilitat a llarg termini.

L’enveja d’Europa (amb matisos)

Tot i això, les quatre fonts coincideixen que el model afronta desafiaments. Els preus elevats de l’habitatge, la productivitat moderada i la fragmentació política podrien limitar part de l’avenç. Malgrat tot, Espanya ha tancat la bretxa de PIB per càpita amb la zona euro oberta arran de la pandèmia i, segons Goldman Sachs, es manté “diversos passos per davant” de la resta del sud d’Europa.

En un continent marcat per l’estancament, l’economia espanyola s’ha convertit —pels resultats, no per la retòrica— en el laboratori del nou creixement europeu.