Problemes per a Florentino: ACS es desploma gairebé un 8% davant el temor a una bombolla en la IA

Les accions d’ACS van caure aquest divendres prop d’un 8% a borsa, afectades per les correccions que s’estan registrant aquesta setmana en l’àmbit tecnològic, a causa de la por a una possible bombolla en el sector de la Intel·ligència Artificial, i després d’acumular una pujada del 48% des del gener.

Els títols de la multinacional espanyola presidida per Florentino Pérez van tancar la sessió borsària a un preu de 72,3 euros per acció, la qual cosa suposa un retrocés del 7,66% respecte al tancament de la jornada prèvia, tornant així als nivells en què cotitzava fa gairebé un mes.

Precisament el passat divendres, el seu conseller delegat, Juan Santamaría, va anunciar que la companyia s’està convertint en una empresa tecnològica, després de posar el focus en els centres de dades, un àmbit en què espera continuar creixent després de la seva recent aliança amb BlackRock per impulsar aquestes instal·lacions des de les quals, entre altres coses, s’alimenta la IA.

Aquesta setmana es veia com a decisiva al mercat, ja que Nvidia, l’empresa de xips sobre la qual gira gran part de la IA mundial —i que proveeix els centres de dades— presentava resultats. Tot i que van superar les previsions dels analistes, el mercat de les tecnològiques va patir una correcció per la por a la possible bombolla amb què es especula al mercat, a causa de les altes expectatives dipositades en la IA.

No obstant això, ACS va començar el 2023 un ral·li alcista que li ha fet acumular un increment del 156% des d’aleshores —o del 48% només des del gener de 2025—, la qual cosa també podria haver desencadenat una jornada de recollida de beneficis com la d’aquest divendres, aprofitant la volatilitat en les tecnològiques.

Una de les previsions d’ACS és que els seus accionistes es beneficiaran d’una rendibilitat anual del 20% fins al 2030, incloent-hi dividends, gràcies a l’impuls que està donant a noves activitats enfocades en les infraestructures digitals com els centres de dades, fàbriques de semiconductors i bateries o els sectors de minerals crítics, nuclears o defensa.