El sector primari català, en crisi per restriccions europees, males collites i pèrdues de flota
La ramaderia, l'agricultura, la pesca i l'apicultura afronten un moment crític a Catalunya. La combinació de regulacions europees, efectes climàtics i competència internacional amenaça la viabilitat econòmica del sector primari.
El teixit econòmic rural català està al límit. Les explotacions agràries i pesqueres, així com l'apicultura, enfronten pèrdues milionàries, pressió normativa i un relleu generacional absent. La convergència de crisis climàtiques, sanitàries i de mercat converteix el sector primari en un dels punts més vulnerables de l'economia catalana.
Pesca mediterrània: dies limitats i risc de col·lapse econòmic
El president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, s'ha reunit amb la vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, per a exigir decisions immediates que garanteixin la continuïtat de la pesca mediterrània.
El sector català ha complert els requisits de sostenibilitat, però la reducció de dies de pesca prevists per a 2025 amenaça la rendibilitat d'embarcacions i confraries. El patró de Roses, Siscu Sastre, denúncia: “No vull ni calcular les pèrdues. A Roses som 17 vaixells i la meitat ja està amarrada”.
El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Antoni Abad, reclama elevar els dies de pesca de 130 a 180 anuals, advertint de l'impacte econòmic i social de mantenir la limitació actual. “Abans pescàvem uns 210 o 220 dies. Nosaltres demanem 180 perquè som conscients que pescar a tort i a dret no porta a cap part, però no podem acceptar menys”, afegeix.
A més, es proposa un model de gestió de la gamba vermella que combina sostenibilitat i rendibilitat, protegint les poblacions sense comprometre els ingressos de la flota.
Apicultura: la producció de mel cau a mínims i augmenta la pressió d'importacions
L'any 2025 es consolida com un dels pitjors de l'apicultura catalana i espanyola. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) alerta que la producció a Catalunya a penes aconseguirà el 65% de la mitjana habitual.
Les varietats més afectades són la de romaní (-80%), taronger (-40%), multifloral (-35%) i alta muntanya (-60%). Jordi Brull, representant del sector, explica que “ha estat una campanya reduïda” i assenyala l'increment de costos logístics i l'amenaça de plagues com la vespa asiàtica.
L'escassetat de producció coincideix amb un mercat saturat de mel importada de baixa qualitat, principalment d'Ucraïna i la Xina, que pressiona els preus a la baixa. La combinació de caiguda de producció i competència externa amenaça la rendibilitat dels apicultors i posa en risc la sostenibilitat econòmica de les explotacions.
Ramaderia i agricultura: alleujament fiscal i mesures de supervivència
Davant la pèrdua continuada d'explotacions —en 2021 hi havia 47.500 i ara queden menys de 45.400, un 4,5% menys—, el Parlament ha aprovat el Decret llei 21/2025. La norma redueix taxes com l'Impost de Successions i Donacions fins a un 95%, i fins a un 99% per a joves, facilitant el relleu generacional.
El conseller Òscar Ordeig destaca: “El decret dóna resposta a demandes concretes del sector i cerca generar punts d'inflexió enfront de la burocràcia excessiva”. A més, contempla ajudes a explotacions bovines afectades per tuberculosis i exempcions en plans de prevenció d'incendis, reforçant la seguretat econòmica i productiva de les empreses agropecuàries.
No obstant això, l'oposició critica que les mesures s'aprovin “a cop de decret”, assenyalant la necessitat d'un marc estructural més sòlid que combini polítiques de sostenibilitat i competitivitat enfront de tractats de lliure comerç com Mercosur.
Impacte econòmic i social
La convergència de crisi té efectes immediats sobre l'economia catalana. La pesca i l'apicultura, amb una forta presència en el litoral i zones rurals, generen milers d'ocupacions directes i indirectes. La caiguda de producció de mel i la reducció de dies de pesca impliquen pèrdues milionàries, encariment de productes estratègics i risc de desertització rural.
La ramaderia, al seu torn, sofreix costos creixents per alimentació, bioseguretat i canvis climàtics extrems, mentre que els incentius fiscals busquen mantenir la rendibilitat d'explotacions familiars i fomentar el relleu generacional. Sense aquestes mesures, l'activitat econòmica en el sector primari podria reduir de manera irreversible, afectant no sols els productors sinó al conjunt de la cadena agroalimentària catalana.
Perspectives
El sector primari català necessita un marc normatiu europeu flexible i compensacions adequades, acompanyat de polítiques de sostenibilitat i protecció d'ingressos. La Generalitat i les cooperatives insisteixen que només una acció coordinada permetrà preservar l'activitat, garantir el relleu generacional i mantenir la competitivitat en mercats cada vegada més globalitzats.
El futur de Catalunya rural depèn de la capacitat d'equilibrar sostenibilitat ambiental, eficiència econòmica i seguretat laboral, en un context marcat per la competència internacional, la crisi climàtica i la pressió fiscal.
Escriu el teu comentari