PIB al 3% sota amenaça: La Generalitat celebra el creixement, però hi ha dos grans obstacles

El futur econòmic de Catalunya es troba en una cruïlla. Durant la jornada "Motors de la Economia Catalana", la Generalitat va celebrar  la fortalesa del PIB, mentre que l'Ajuntament de Barcelona va llançar un advertiment tan directe com urgent: la crisi de l'habitatge anul·larà tot el desenvolupament si no s'atalla ja. La consellera d'Economia i Finances de la Generalitat,Alícia Romero, va obrir el debat amb una nota optimista, pronosticant un creixement del PIB català del 3% per a 2025. No obstant això, el seu discurs es va centrar ràpidament en el "taló d'Aquil·les" del territori: la baixa productivitat derivada d'una estructura empresarial dominada per les pimes (99% del teixit empresarial). Romero va instar a la urgent necessitat que "les microempreses siguin pimes, que les mitjanes siguin grans i així d'ara endavant" per a potenciar la innovació i la internacionalització.

"El  motor en perill"

El discurs del quart tinent d'alcalde de Barcelona, Jordi Valls, es va convertir en la veu d'alarma. Després de reconèixer el paper dels motors tradicionals (Port, Fira, Zona Franca i Aeroport) i destacar el sector del coneixement com el "cinquè motor", Valls va apuntar a la ciutadania com el "sisè motor". La clau per a mantenir aquest motor en funcionament, segons Valls, és resoldre l'emergència habitacional. Aquesta declaració col·loca la crisi de preus i accés a l'habitatge no sols com un problema social, sinó com una barrera directa per al creixement econòmic i la retenció de talent.

"Engranatges" metropolitans

La resta dels ponents va coincidir en la complexitat del sistema. Josep Santacreu i Bonjoch, president de la Cambra de Barcelona, va descriure l'economia com un "complex sistema d'engranatges" que necessita de la sinergia entre empreses, universitats i els grans hubs logístics. Per part seva, Martí Parellada, Institut d'Economia de Barcelona, va equiparar el "cercle virtuós" català al d'altres pols econòmics internacionals, però va alertar que la gestió dels seus desavantatges (com el turisme i l'habitatge) requereix una governança compartida, reivindicant el paper crucial de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per a abordar els desafiaments del futur. En definitiva, la jornada va deixar una conclusió clara: l'economia catalana va bé, però el seu èxit a llarg termini penja d'un fil anomenat habitatge.