El Cercle d’Economia honra la memòria d'Ernest Lluch a 25 anys del seu assassinat

Un quart de segle després del seu tràgic assassinat, el Cercle d’Economia ha rendit un emotiu homenatge a la figura d'Ernest Lluch, qui fos primer secretari general de l'entitat i vicepresident de la Fundació Cercle d’Economia en el moment de la seva mort. L'acte ha servit per a reivindicar la vigència del seu pensament i el seu tarannà dialogant.

La força de la paraula i el diàleg

La presidenta del Cercle d’Economia, Teresa Garcia-Milà, va ser l'encarregada de donar la benvinguda a l'acte, destacant els valors fonamentals de l'homenatjat. "Ernest Lluch creia profundament en la força de les idees i, sobretot, en la capacitat de la paraula, del diàleg honest i valent, per a transformar realitats i construir consensos", va afirmar Garcia-Milà.

La presidenta va assegurar que aquestes conviccions continuen sent avui "pedres angulars" de l'entitat i va reafirmar el compromís del Cercle de "preservar i projectar el seu llegat".

L'acte va comptar també amb la intervenció de Joan Majó, president de la Fundació Ernest Lluch, qui va rememorar les seves vivències compartides amb Lluch com a estudiant, en el govern i en el Congrés, sentenciant que la seva figura pertany "a tots" i "en molts aspectes".

Per part de la família, la seva filla, Rosa Lluch, va agrair al Cercle haver mantingut visqui la seva memòria durant aquests 25 anys i als assistents per seguir el seu exemple. Va descriure al seu pare com un "personatge absolutament polièdric" i va reconèixer que el Cercle va ser "la seva casa", on va invertir moltes hores de dedicació.

Anàlisi d'una figura polièdrica

L'homenatge va incloure un col·loqui moderat per la directora adjunta d'eldiario.es , Neus Tomàs, en el qual van participar tres personalitats molt pròximes a Lluch: Jordi Alberich, Joaquín Almunia i Antón Costas.

Joaquín Almunia, exministre i exvicepresidente de la Comissió Europea, es va centrar en la faceta política de Lluch, destacant que la seva gran cultura era una qualitat fantàstica per a la política. Almunia va subratllar que "la seva lliçó més important per a la política actual és el diàleg", lamentant que avui falti aquesta capacitat per a arribar a acords, la qual cosa al seu judici facilita "l'auge del populisme" i provoca que la ciutadania percebi la política com a ineficaç.

Des del vessant acadèmic, Antón Costas, expresident del Cercle i actual president del Consell Econòmic i Social d'Espanya, va ressaltar l'ètica de treball exigent de Lluch i la seva labor en la renovació del pensament econòmic. Costas va recordar com Lluch va recuperar als economistes catalans de la segona meitat del segle XVIII en la seva tesi doctoral, "combatent la mitificació dels temps medievals gloriosos de Catalunya" i posant en valor el paper de la industrialització en la configuració de l'Espanya moderna.

L'últim missatge manuscrit

Finalment, Jordi Alberich, exdirector general del Cercle, va abordar la intensa vinculació de Lluch amb l'entitat, assegurant que és difícil imaginar una relació més prolongada. Alberich va destacar l'"enorme sensibilitat i intel·ligència" de Lluch per a captar el que no era evident. En un moment commovedor, Alberich va revelar que, justo el dia abans del seu assassinat, Ernest Lluch li va lliurar un llarg document escrit a mà per a l'arxiu del Cercle.