Francisco Reynés: " Davant el trilema energètic Europa té que descarbonizarse sense saltar els biocombustibles i el Biogas"

La transició energètica europea s’enfronta a un bany de realitat. Sota la premissa que "desgraciadament en aquest món res no és gratuït", Francisco Reynés, president executiu de Naturgy, ha marcat el to del debat energètic al XXIV Congrés de Directius CEDE. Durant la seva intervenció, compartida amb Cristina Lobillo, directora de Política Energètica de la Comissió Europea, Reynés ha defensat que la seguretat de subministrament ha de ser la prioritat innegociable, encara que això impliqui assumir costos i mantenir tecnologies com el gas i la nuclear al mix energètic. De fet, ha afirmat que "Europa no pot saltar-se els passos intermedis de descarbonització que passen pels biocombustibles i el biogàs".

El directiu ha alertat que no es pot passar "de 100 a 0 sense fases intermèdies". Per a Reynés, la fulla de ruta cap a la descarbonització ha de ser compatible amb la competitivitat de les empreses i l’accessibilitat energètica per a les famílies. "Això no va de renovables sí o no, sinó de descarbonitzar gradualment", va afirmar, recordant que tecnologies base com l’urani o els cicles combinats de gas són avui indispensables per garantir l’estabilitat del sistema quan les renovables no produeixen.

El "trilema" energètic i la factura "calaix de sastre"

El debat ha girat al voltant del denominat "trilema energètic": aconseguir una energia que sigui al mateix temps abundant, sostenible i assequible. Reynés ha estat crític amb l’estructura de costos a Europa, lamentant que la factura de la llum s’hagi convertit històricament en un "calaix desastre" on es carreguen decisions polítiques que haurien de finançar-se via Pressupostos Generals, i no a través del rebut del consumidor.

Aquesta sobrecàrrega reguladora té conseqüències directes: "El preu de l’electricitat a Europa és dues o tres vegades superior al dels Estats Units i la Xina", va advertir el president de Naturgy. Un abisme que amenaça la indústria continental davant competidors que operen amb costos molt més baixos.

Europa, entre l’abundància dels EUA i el domini xinès

Tant Reynés com Lobillo han analitzat l’asimetria global en la transició. Mentre Europa es centra en la regulació i la descarbonització, els Estats Units aposten per "l’abundància" i el domini exportador de combustibles fòssils, i la Xina lidera de manera aclaparadora les renovables amb 900 GW instal·lats, el doble que Europa i Amèrica juntes.

Reynés va assenyalar una paradoxa incòmoda: mentre la UE i els EUA redueixen les seves emissions de CO₂, a nivell mundial aquestes continuen augmentant a causa del creixement poblacional i la demanda en països en desenvolupament. "Espanya està al capdavant en generació de renovables, però al món aquestes no arriben ni al 15% del consum", va recordar.

De la dependència russa a la trampa dels minerals

Per la seva banda, Cristina Lobillo ha delineat l’estratègia de Brussel·les: un objectiu d’electrificació del 80% per al 2050, complementat amb gasos descarbonitzats com l’hidrogen. La Comissió defensa la "neutralitat tecnològica", permetent que cada país decideixi el seu mix (incloent la nuclear), però amb la mirada posada en la diversificació per no repetir errors del passat.

"Europa ha après la dramàtica dependència del gas rus", va admetre Lobillo, assenyalant que ara es busca gas als EUA, Noruega, Algèria o Nigèria. Tanmateix, va alertar sobre una nova amenaça estratègica: els minerals crítics.

La transició digital i verda requereix uns 20 minerals essencials, i actualment la Xina controla el refinat del 70% al 90% d’ells. "No ens podem treure la dependència d’un proveïdor per entrar en una altra", va sentenciar Lobillo. Per evitar-ho, Brussel·les presentarà al desembre una nova estratègia centrada en acords amb països productors i en fomentar el refinat dins la UE, un pas clau per evitar que la transició energètica es converteixi en una nova trampa geopolítica.