Les recomanacions ofertes per Fundació Naturgy han aconseguit un estalvi mitjà de 467 euros en les llars

La pobresa energètica oculta severa és un repte estructural que cal abordar amb una perspectiva àmplia. Amb aquest objectiu, la Fundació Naturgy ha organitzat avui una jornada en què ha donat a conèixer les conclusions del seu informe ‘L’acompanyament a famílies vulnerables: Escola d’energia de Fundació Naturgy i punts d’assessorament energètic’, en el qual es recullen xifres com ara que, gràcies a les recomanacions impulsades per l'Escola d’Energia de la fundació de la companyia energètica, les llars acompanyades han aconseguit estalvis mitjans de 467 euros.

La presentació d’aquesta anàlisi ha estat a càrrec d’Almudena Laguillo, responsable de l’Escola d’Energia de la Fundació Naturgy, que ha destacat la tasca d’acompanyament a famílies vulnerables, ja que “la formació és una de les palanques fonamentals per pal·liar la pobresa energètica”. De fet, Laguillo ha valorat la feina de l’Escola que gestiona, gràcies a la qual s’han dut a terme “3.800 tallers i gairebé 44.000 formacions en 925 municipis de tot Espanya”, amb què l’ús del “bo social ha passat del 12% al 55% en les llars acompanyades”.

‘Avaluació de l’impacte de la rehabilitació exprés en la pobresa energètica’

Més del 40% de les llars analitzades gastaven menys d’una quarta part del que necessitarien per mantenir unes condicions adequades de confort tèrmic, fet que limita l’impacte de les mesures de rehabilitació exprés i microeficiència per si soles i exigeix dur a terme intervencions més profundes. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi VAREX-2024, realitzat per l’Institut d’Investigació Tecnològica (IIT) i la Càtedra d’Energia i Pobresa de la Universitat Pontifícia Comillas, que ha avaluat l’impacte de prop de mig centenar d’intervencions de rehabilitació exprés impulsades pel Fons Solidari de Rehabilitació Energètica de la Fundació Naturgy. L’estudi s’ha recollit a l’informe ‘Avaluació de l’impacte de la rehabilitació exprés en la pobresa energètica: anàlisi de nous casos reals en diferents províncies espanyoles’, que també s’ha presentat avui.

Aquest informe ha analitzat l’impacte de les mesures de rehabilitació exprés en llars vulnerables de deu províncies espanyoles, centrant-se en l’efecte de les intervencions sobre tres aspectes clau: l’evolució de la despesa energètica teòrica, la bretxa de pobresa energètica i el percentatge de llars en situació de pobresa energètica oculta.

Així, l’estudi conclou que les mesures de rehabilitació exprés generen uns estalvis energètics significatius del 6%, encara que insuficients en molts casos per treure les llars de la pobresa energètica. Donat el grau de severitat dels casos analitzats, el percentatge de llars en situació de pobresa energètica oculta va baixar del 71,7% al 68,3% i es va aconseguir reduir la bretxa de pobresa energètica oculta en uns 70€.

Pel que fa a les mesures més eficaces per millorar la situació de les llars, van ser l’aïllament de murs i la substitució de finestres o electrodomèstics. Per contra, les mesures de microeficiència (bombetes LED, juntes, regletes, thermocovers), encara que més accessibles, van mostrar un impacte limitat individualment, però rellevant quan s’aplicaven de forma combinada. Per exemple, l’estalvi econòmic mitjà per llar aconseguit amb la instal·lació de juntes és del 3,2%, mentre que aplicant un kit complet (juntes, LED, regletes i thermocovers) s’arriba a gairebé el 9%.

El confort tèrmic percebut per les persones afectades millora després de les intervencions, especialment en les llars on s’han aplicat mesures més ambicioses, apuntant a una millora en la qualitat de vida.

El context territorial importa, ja que províncies com Ceuta o Madrid van mostrar, després de les intervencions, majors reduccions en la despesa energètica teòrica, mentre que en altres com Alacant l’impacte va ser menor. D’altra banda, la bretxa de pobresa energètica va disminuir de manera més considerable a Ceuta, Tarragona i Balears, fet que reforça la conclusió que cal adaptar les intervencions al clima i a les condicions locals.

En definitiva, l’estudi VAREX-2024 permet concloure que les intervencions de rehabilitació exprés generen estalvis energètics significatius i milloren el confort tèrmic, encara que no són suficients per eradicar la pobresa energètica en els casos més severs.

Proposta de línies d’actuació

Per millorar l’eficàcia i l’abast de les polítiques de rehabilitació energètica en línia amb les mesures proposades per la nova Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica (ENPE 2026-2030), l’estudi VAREX-2024 proposa escalar les intervencions estructurals, prioritzant mesures de major impacte com l’aïllament de murs, la substitució de finestres i d’electrodomèstics ineficients; i dissenyar mecanismes de finançament públic que permetin a les ONG i administracions locals dur a terme aquestes reformes més costoses en llars vulnerables.

D’altra banda, incideix en la necessitat de potenciar la combinació de mesures de microeficiència, així com millorar el seguiment i l’avaluació de l’impacte, de manera que es pugui ampliar l’anàlisi de la pobresa energètica incorporant en aquest estudi indicadors addicionals de despesa desproporcionada i millorant l’anàlisi de la temperatura inadequada; i avaluant altres factors que afecten el benestar, com humitats, filtracions o l’estat dels electrodomèstics.

Finalment, els autors consideren fonamental enfortir la col·laboració institucional, impulsant aliances entre administracions públiques, ONG i empreses per augmentar la cobertura i sostenibilitat dels programes; i ampliant els projectes pilot de rehabilitació exprés proposats a la nova ENPE 2026-2030.

Aquesta sessió ha comptat amb la participació de Víctor Marcos Morell, director general de Planificació i Coordinació Energètica del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), que ha posat en valor la importància de disposar de dades mesurables per poder afrontar la pobresa energètica, un problema que preocupa molt al Govern. “La despesa energètica mitjana ha baixat, especialment als nivells més baixos de renda, amb descensos del 24% i el 10%”, mentre que “el salari mínim interprofessional ha pujat un 54%, fet que ha augmentat la renda de les llars amb menys ingressos”. Aquesta realitat obliga a analitzar les dades amb “rigor”, ja que “no sabem si la renda disponible realment ha millorat o si s’ha destinat a cobrir altres necessitats bàsiques”.

Pel que fa al procés d’elaboració de la nova Estratègia de Pobresa Energètica, el representant del Ministeri assegura que “hem volgut anar més enllà dels tràmits reglats i freds, duent a terme un veritable procediment d’escolta, dialogant amb els sectors implicats i també amb les persones vulnerables”. De fet, subratlla que “hem après molt; és fonamental ser humils per apropar-nos al ciutadà”.

Marcos Morell va voler agrair la tasca de la Fundació Naturgy, ja que “la idea és comptar al màxim amb les organitzacions socials” i els va recordar que “teniu la nostra porta oberta, perquè estem encantats d’aprendre, escoltar i continuar col·laborant”.

‘De l’indicador a la identificació’

La jornada també va incloure una taula rodona titulada “De l’indicador a la identificació”, moderada per Ester Sevilla, directora de projectes socials i internacionals de la Fundació Naturgy, i en què han intervingut destacats experts com Efraim Centeno, director de la Càtedra d’Energia i Pobresa de la Universitat Pontifícia Comillas; Jaume Cases, director de Transformació i Operacions de Naturgy Clients; i Ángel Fernández, gerent de l’EMSV Getafe.

Durant el debat, Efraim Centeno va assenyalar la importància de les dades, però també la d’interpretar-les adequadament. “La casuística de la pobresa energètica és molt complicada, però treballar contínuament els indicadors ens permet entendre-la, encara que nosaltres no ens volem quedar aquí, sinó posar-nos en contacte amb tota la gent involucrada”, va afirmar.

Per la seva banda, Jaume Cases va indicar que “les empreses energètiques som l’intermediari necessari entre el consumidor i les ajudes. La nostra tasca ha estat eliminar barreres, en particular l’accés al bo social per part de la ciutadania que seria potencialment beneficiària i no ho està sent”. De fet, Jaume Cases va recordar que “el consumidor ha de percebre que realment està rebent una ajuda i que això pot ajudar també a implementar altres suports”.

D’altra banda, Ángel Fernández va posar èmfasi en tres circumstàncies que condicionen la seva feina: la pobresa energètica, en què té un gran pes l’oculta, és a dir, “no coneixem les persones concretes que es troben en aquesta situació”; l’“estigma”, ja que “ningú vol estar en aquesta situació”; i les “dades”, “perquè necessitem conèixer quines persones estan en situació de pobresa energètica i quines són les mesures més adequades”.

La jornada va ser inaugurada per Rafael Villaseca, president de la Fundació Naturgy, que va assegurar que aquestes dades són fonamentals “en un àmbit tan complex com la lluita contra la pobresa energètica”. Informació que dona resultats, ja que “hem avaluat prop de 500 intervencions de rehabilitació exprés i microeficiència, i les dades confirmen la seva eficàcia per reduir la pobresa energètica”. A més, va assenyalar que “els estudis mostren l’impacte clar que té la formació i, especialment, l’acompanyament a les famílies vulnerables”.

María Eugenia Coronado, directora general de la Fundació Naturgy, va ser l’encarregada de cloure l’acte posant en valor la feina realitzada amb aquest estudi, que “demostra que rehabilitar ajuda no només a reduir la despesa energètica o la bretxa de pobresa energètica, sinó també a què les famílies tinguin habitatges dignes, més confort i una millor qualitat de vida”.

Va lamentar, a més, que “el 40% de les famílies es trobin en una situació de pobresa energètica oculta o severa, un assumpte crític que hem de reconèixer per avançar”. La directora general de la Fundació Naturgy va alertar que “viure gastant menys d’una quarta part del necessari per tenir un habitatge confortable és un problema social que hem d’abordar”.

Fundació Naturgy

La Fundació Naturgy té, entre les seves línies d’actuació, transferir coneixements especialitzats sobre les noves tecnologies energètiques i les claus de la transició cap a un sistema d’energia més sostenible, així com divulgar valors de preservació del medi ambient i el consum responsable d’energia. Creada l’any 1992 per la companyia energètica, també desenvolupa programes d’acció social, incidint especialment en actuacions destinades a pal·liar la vulnerabilitat energètica, així com un programa educatiu referent en matèria d’energia i formació professionalitzadora per millorar l’ocupabilitat en el sector i contribuir a la promoció de l’ocupació verda.