Un informe confirma la migració com "un dels pilars" del mercat laboral català

Un informe de la Fundació Acsar ha confirmat que les persones migrades són “un dels pilars” del mercat laboral català, amb una taxa d’ocupació elevada i una participació determinant en la creació de nous llocs de treball.

L’Informe sobre l’estat de les migracions a Catalunya 2024, presentat aquest dijous a Barcelona, recull també que persisteixen desigualtats salarials i obstacles en el reconeixement de titulacions, cosa que exigeix “polítiques laborals actives, antidiscriminatòries i que valorin la diversitat com a actiu econòmic i social”, informa Acsar en un comunicat.

El treball assenyala que l’estat de la migració i la diversitat a Catalunya el 2024 reflecteix una “transformació profunda” en la composició i les dinàmiques de la població catalana, especialment en les darreres dècades.

L’1 de gener del 2024 hi havia a Catalunya 1.444.182 persones de nacionalitat estrangera —el 18% de la població catalana—, i les projeccions demogràfiques indiquen que el creixement poblacional continuarà depenent “de manera estructural” de la migració, en un context de saldo vegetatiu negatiu i d’envelliment progressiu.

El dinamisme demogràfic de Catalunya —i, en gran mesura, d’Espanya— no s’explicaria “sense la contribució essencial de les persones migrades, que enriqueixen el teixit social i sostenen el creixement d’una societat cada vegada més plural, diversa i interconnectada”.

Escala global

A escala global, el 2024 ha confirmat l’augment sostingut dels desplaçaments forçats, en paral·lel a respostes polítiques cada vegada més restrictives per part de molts estats, davant de les quals la tendència dominant ha estat “reforçar el control de fronteres i externalitzar responsabilitats”.

En aquest context, el cas de Palestina ha simbolitzat “de manera tràgica” la vulnerabilitat de les poblacions desplaçades davant del colonialisme, la inacció internacional i la degradació humanitària.

A escala interna, Catalunya presenta un teixit migratori “profundament transnacional”, amb un predomini d’orígens llatinoamericans i mediterranis, i amb una diversitat creixent de perfils segons trajectòries, classe social i capital educatiu.

Tot i així, les diferents velocitats d’accés a la nacionalitat espanyola reflecteixen “tant les desigualtats estructurals com la capacitat del territori per integrar, reconèixer i consolidar comunitats diverses”.

Pel que fa a asil i refugi, Catalunya destaca per una xarxa d’acollida “consolidada” i per una taxa de resolucions favorables superior a la mitjana estatal, si bé la centralització a Barcelona i els llargs temps de resolució continuen sent reptes estructurals.

El treball defensa vies “legals i segures” d’asil i garantir l’accés efectiu a serveis bàsics, així com al padró i al treball.

Debat públic

L’any 2024 ha estat marcat per un enduriment del debat públic sobre immigració i fronteres, alimentat per la importació de discursos de l’extrema dreta europea, cosa que “amença la cohesió social i obliga a una resposta política i cultural antiracista, feminista i anticolonial”.

En aquest marc, l’informe destaca “l’impacte del racisme immobiliari”, una expressió del capitalisme racial que vincula la crisi de l’habitatge amb l’exclusió estructural de les persones migrades i racialitzades.

Educació i llengua

L’estudi també demana reforçar els mecanismes d’acollida lingüística i cultural, així com prevenir la segregació escolar, ja que l’escola és un “espai clau per a la convivència, la igualtat d’oportunitats i la formació ciutadana”.

El català hi juga un paper “fonamental” com a llengua d’inclusió i cohesió social; el treball aposta per vincular-ne l’aprenentatge a l’accés als drets, la participació i la igualtat d’oportunitats, i assenyala que ha de ser una porta d’entrada a la ciutadania i no pas una barrera.