Vídeo: Els preus de l'habitatge universitari dificulten la formació fins i tot als joves becats

La crisi d’accés a la vivenda per a estudiants a Espanya s’intensifica mentre milers de joves veuen condicionades les seves opcions d’estudiar lluny de casa. La presidenta de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), Eva Alcón, aborda la magnitud de la situació, analitza les causes i proposa mesures immediates i estructurals per garantir la igualtat d’oportunitats a l’educació superior.

Dificultats reals per estudiar fora de casa

Eva Alcón alerta sobre els obstacles econòmics que afronten els estudiants: “Tenir beca no és suficient per poder estudiar perquè moltes vegades, segons en quines regions vulguin estudiar, ni amb la beca poden pagar la residència i això és un greu problema”.

Des de la CRUE es manté un diàleg constant amb ministeris clau, buscant alternatives que permetin als joves accedir a residències universitàries amb preus raonables. Segons Alcón, no es tracta només d’augmentar l’oferta, sinó de garantir que aquestes places siguin assequibles: “No podem crear residències a preus prohibititius, aquest no és l’objectiu”.

Projectes pilot i col·laboració públic-privada

A la Universitat Jaume I es treballa amb terrenys propis per construir noves residències mitjançant aliances públic-privades. Alcón destaca: “Es pot fer amb un terreny propi, aliances amb comunitats autònomes, amb ajuntaments, una col·laboració públic-privada, fons únicament públics, fons únicament privats”.

Aquest model busca servir d’exemple per a altres universitats que afronten problemes similars, garantint accés a allotjament digne i reforçant la permanència estudiantil.

Redissenyar beques per garantir equitat

Alcón proposa revisar el sistema de beques: “Potser ens hauríem de començar a plantejar les beques salari d’una manera molt més generalitzada”.

Les beques salari permetrien als estudiants dedicar-se exclusivament a estudiar sense necessitat de treballar, igualant les oportunitats amb aquells que provenen de famílies amb més capacitat econòmica. A més, la presidenta assenyala que moltes ajudes actuals podrien redistribuir-se per prioritzar els estudiants amb majors necessitats: “Hauríem de donar-hi una pensada al sistema de beques que tenim”.

Homogeneïtzar l’educació i Selectivitat única

Pel que fa a la possibilitat d’establir una Prova d’Accés a la Universitat única per a tot l’Estat, Alcón adverteix que seria efectiva només si els currículums fossin iguals a totes les comunitats autònomes: “Hauríem de tenir uns currículums exactament iguals a totes les comunitats autònomes… no podem dir que farem prova comuna per a tot el sistema quan els currículums són diferents”.

Actualment, la Selectivitat funciona com un mecanisme que organitza l’accés a la universitat sobre un sistema educatiu desigual: “No podem dir que farem prova comuna quan les característiques de cada comunitat autònoma són diferents”.

Estat del Becari i riscos d’implementació

Alcón considera que l’avantprojecte de Llei de l’estatut de les persones en formació pràctica és “una mica un sense sentit” si no es consulta amb universitats ni estudiants.

La CRUE ha transmès la seva posició, defensant millores que beneficiïn l’estudiantat: “Tot el que sigui una millora per a l’estudiantat, ho defensem, ho donem suport i ho acompanyem”. No obstant això, alerta que les despeses associades al desplaçament i manutenció durant la beca han de contemplar-se i assumir-les les administracions públiques: “Això s’haurà de contemplar i s’haurà d’assumir per l’Administració Pública”.

Qualitat universitària davant de noves obertures

El reial decret que regula la creació d’universitats busca garantir estàndards de qualitat. Alcón emfasitza: “És necessari assegurar que el sistema universitari que tenim continuï prestant la qualitat que ha estat present aquests anys”.

La CRUE ha treballat amb el Govern per assegurar que qualsevol universitat que obri compleixi criteris d’excel·lència: “No és qüestió de dir que una privada ho fa millor que una pública… cal garantir que el sistema tingui garanties per continuar sent de qualitat”.

El decret estableix terminis d’adaptació, oferint un marge de seguretat i permetent que les universitats compleixin els nous requisits sense comprometre la qualitat educativa: “Espero que això sigui un al·licient, una motivació, per fer-ho bé”.

Repercussions socials i educatives

La manca de vivenda accessible repercuteix directament en la permanència dels estudiants, en l’equitat educativa i en la mobilitat social. Alcón adverteix: “Aquest és un primer pas i seguirem veient qualsevol iniciativa que vagi en benefici del nostre estudiantat, per ells treballem”.

Els rectors insisteixen que abordar la crisi de la vivenda i optimitzar les beques no és només una recomanació, sinó una obligació amb conseqüències directes en l’equitat, la qualitat i l’estabilitat del sistema universitari espanyol.