Unió de Pagesos planteja un pla estatal per a facilitar la retirada digna de vinyes a agricultors de més de 55 anys

Des de l'àmbit sindical agrícola, l'organització Va unir de Pagesos trasllada a l'administració catalana una proposta concreta per a abordar una problemàtica que afecta de ple a centenars d'explotacions vitivinícoles.

Una proposta dirigida al Govern central

Va unir de Pagesos sol·licita a la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat que faci arribar al Govern d'Espanya la necessitat de crear una ajuda estatal destinada a l'arrencada social voluntari i definitiu de vinyes. La mesura es concep específicament per a viticultors de més de 55 anys que desitgen abandonar l'activitat de manera ordenada i sense penalitzacions econòmiques després de dècades de treball en el camp.

La petició es formula durant una reunió bilateral celebrada aquesta setmana entre representants del sindicat i responsables del departament, una trobada en el qual s'aborda la situació crítica que travessa una part significativa del sector.

El pes de l'edat i la falta de relleu

El sindicat agrari exposa que una part important dels viticultors de més edat no es troba en condicions d'afrontar la renovació de les plantacions. A aquesta dificultat se suma, segons l'organització, l'absència de relleu generacional en moltes explotacions familiars, un factor que agreuja la situació estructural de la vinya.

Va unir de Pagesos subratlla que aquests productors solen treballar amb vinyes envellides, la qual cosa incrementa els costos i redueix la competitivitat, al mateix temps que limita la capacitat d'adaptació a un mercat cada vegada més exigent.

Costos elevats i anys sense rendiment

Un altre dels arguments centrals de la proposta radica en l'elevat cost econòmic que implica la replantació. El sindicat recorda que renovar una vinya requereix inversions importants i que les noves plantacions no generen producció durant els tres o quatre primers anys.

Davant aquest escenari, l'organització proposa una ajuda econòmica situada entre els 5.000 i els 6.000 euros per hectàrea per a l'arrencada definitiva, ja sigui parcial o total, com a mecanisme per a facilitar una sortida digna als viticultors que decideixen cessar la seva activitat.

Ajustar el mercat del vi

Des de l'òptica d'Unió de Pagesos, aquesta mesura no sols respon a una qüestió social, sinó que també té un impacte directe en l'equilibri del mercat. El sindicat considera que reduir el volum de raïm disponible permetria ajustar la relació entre oferta i demanda i contribuiria al fet que els productors percebin preus més justos per la seva collita.

L'organització defensa que l'actual excés de producció pressiona els preus a la baixa i dificulta la viabilitat econòmica de moltes explotacions, especialment les de menor grandària.

L'exemple francès com a referència

Com a antecedent, Va unir de Pagesos assenyala el pla impulsat pel Govern francès a la regió de Bordeus. Allí, les autoritats destinen 120 milions d'euros en 2024 a un programa similar i preveuen invertir altres 130 milions l'any vinent amb l'objectiu de reequilibrar el mercat del vi davant la caiguda del consum i l'augment de l'estoc acumulat.

El sindicat presenta aquest model com una referència aplicable al context estatal, adaptant-lo a les particularitats de la vinya i del teixit productiu de Catalunya.

Produccions baixes i marges mínims

Més enllà de l'arrencada voluntària, l'organització agrària reclama també ajudes específiques per a compensar les baixes produccions derivades de fenòmens climàtics adversos. Segons exposa, aquestes reduccions de collita, combinades amb preus insuficients, deixen marges de benefici pràcticament inexistents en la campanya actual.

En aquest sentit, Va unir de Pagesos sol·licita línies de suport diferenciades per a explotacions amb produccions inferiors a 7.000, 5.000 i 3.000 quilos per hectàrea, amb l'objectiu d'evitar l'abandó forçat de l'activitat.

Preus per sota dels costos

El sindicat recorda que durant aquest any els preus percebuts pels viticultors se situen per sota dels costos de producció. En concret, assenyala que les varietats negres es paguen entre 0,27 i 0,30 euros per quilo, mentre que les blanques oscil·len entre 0,45 i 0,50 euros.

Aquestes dades reforcen, segons el parer de l'organització, la urgència d'adoptar mesures estructurals que permetin garantir la viabilitat del sector vitivinícola i oferir alternatives reals als productors de més edat.