CaixaBank Research preveu una caiguda en la taxa d'estalvi de les famílies de 3 punts entre 2026 i 2030

CaixaBank Research preveu un descens gradual de la taxa d’estalvi de les famílies en els pròxims anys, amb una caiguda acumulada estimada de tres punts percentuals entre el 2026 i el 2030, fins a situar-se al voltant del 10% de la renda bruta disponible, cosa que aportaria unes tres dècimes anuals al creixement del Producte Interior Brut (PIB).

L’últim informe mensual de CaixaBank Research inclou un article en què s’analitzen les dades més recents de la taxa d’estalvi de les llars espanyoles, que es manté elevada, així com els factors estructurals i conjunturals que n’expliquen l’evolució.

En termes acumulats dels darrers quatre trimestres, la taxa d’estalvi de les famílies en el segon trimestre del 2025 ha augmentat lleugerament fins al 12,8% de la renda bruta disponible (RBD), davant del 12,6% del trimestre anterior.

Aquest nivell continua molt per sobre de la mitjana del període 2015-2019 (7,2%) i prolonga el repunt iniciat el 2023. La pràctica estabilització de la taxa d’estalvi en nivells elevats es produeix per una convergència en el ritme de creixement de la renda bruta disponible i de la despesa de les famílies, del 6% i del 5,9% interanual, respectivament.

El 2025, els economistes de CaixaBank Research, Oriol Carreras Baquer i Javier García Arenas, preveuen que la renda bruta disponible creixi al voltant del 5,5%, impulsada per la fortalesa del mercat laboral i l’augment de la despesa en pensions, fet que, combinat amb un increment similar del consum nominal, mantindria la taxa d’estalvi prop del 13%.

El 2026, els experts estimen que l’avanç de la renda bruta disponible es moderi fins al 4,0%-4,5%, mentre que el consum creixerà una mica més que la renda bruta disponible, iniciant així la reducció de la taxa d’estalvi.

Aquest descens vindrà impulsat per la caiguda de l’atur per sota del 10%, la menor incertesa després de l’estabilització dels aranzels i l’efecte gradual de tipus d’interès més baixos en les decisions financeres.

Si s’estima que la inflació convergirà cap al 2% el 2026, que l’euríbor s’estabilitzarà al voltant del 2,2% actual, que la taxa d’atur anirà disminuint gradualment fins a situar-se en una forquilla d’entre el 8% i el 9%, i que la riquesa financera neta creixerà segons el seu ritme mitjà històric, s’obté que la taxa d’estalvi hauria de convergir cap al 10% en els pròxims cinc anys, una xifra substancialment inferior a la taxa actual, propera al 13%, però lleugerament superior a la seva mitjana històrica.

En síntesi, la taxa d’estalvi continua sent elevada, fet que reforça la capacitat futura de despesa. Després d’estabilitzar-se el 2025, es preveu un descens gradual en els pròxims anys. En concret, s’estima una caiguda acumulada de 3 punts percentuals entre el 2026 i el 2030, cosa que aportaria unes tres dècimes anuals al creixement del PIB —cada punt menys en la taxa d’estalvi eleva el PIB en aproximadament 0,45 punts percentuals—.