Gairebé 2,4 milions d'ocupacions perdudes en 2025: Està fallant la reforma laboral?

Espanya està veient un augment preocupant en els acomiadaments en l'últim dia de cada mes, amb 2,4 milions de baixes en el que va de 2025. Aquesta xifra no sols reflecteix la fragilitat del mercat laboral, sinó també una dinàmica recurrent que continua assotant als treballadors mes rere mes, malgrat l'última reforma laboral que prometia reduir la temporalitat i fomentar els contractes estables. Les baixes d'afiliació en l'últim dia de mes s'han convertit en un fenomen estructural que marca el pols de la precarietat laboral.

Per què es disparen els acomiadaments a fi de mes?

Segons les estadístiques, l'últim dia de cada mes és el pitjor per a l'ocupació, amb una mitjana de 215.000 afiliats menys sol en aquesta jornada. La "sagnia" d'ocupació afecta principalment a sectors precaris i s'agreuja en dates pròximes a ponts o festius, on les empreses aprofiten per a ajustar les seves plantilles i reduir costos.

El tancament anticipat de les estadístiques en alguns mesos ha maquillat la magnitud de la caiguda real. Per exemple, el novembre de 2025, l'últim dia de mes es van registrar 99.316 acomiadaments, però s'estima que si les dades s'haguessin tancat en els dies naturals finals, el número podria haver superat els 100.000. Aquesta distorsió oculta la veritable dimensió del problema i subratlla que la reforma laboral no ha aconseguit estabilitzar el mercat laboral ni evitar la precarietat estructural.

L'impacte de la reforma laboral: una promesa trencada

L'objectiu principal de la reforma laboral va ser la reducció de contractes temporals i l'impuls dels contractes indefinits. No obstant això, la realitat és que les xifres d'acomiadaments continuen sent altes, especialment en l'últim dia de mes, la qual cosa posa en dubte l'efectivitat de la reforma.

Malgrat la reforma, l'ocupació a Espanya continua sent extremadament precaritzada, amb una alta rotació i una dependència de diferentes feines. Segons les dades, més del 40% de les baixes d'afiliació corresponen a fi de contractes temporals, mentre que un 25% es deu als contractes fixos discontinus. A més, el 22% de les baixes es deuen a renúncies voluntàries o altres causes. No obstant això, el més alarmant és que el nombre d'acomiadaments d'indefinits està augmentant.

L'ocupació temporal i la precarietat com a norma

El mercat laboral espanyol està dominat pel sector dels serveis, que tradicionalment ha estat un terreny fèrtil per a la temporalitat i la precarietat. Les xifres mostren que les empreses prefereixen recórrer a acomiadaments massius a fi de mes. 

El model econòmic basat en l'ocupació temporal i l'escassa inversió en ocupació de qualitat contribueix al fet que els treballadors es vegin obligats a buscar diverses feines per a cobrir les seves necessitats.

Què està fallant?

Encara que la reforma laboral de 2022 va ser presentada com una solució per a reduir l'alta rotació laboral i millorar la qualitat de l'ocupació, els resultats han estat molt limitats. L'estabilització de l'ocupació no ha arribat, i l'augment dels acomiadaments a fi de mes és un clar senyal que el mercat continua sent volàtil i incert. En un escenari econòmic marcat per la devaluació salarial, les empreses es beneficien de la flexibilitat laboral, però els treballadors continuen sofrint les conseqüències d'una ocupació que no garanteix ni seguretat ni estabilitat.

L'ocupació continua sent un repte pendent

Els 2,4 milions d'acomiadaments acumulats fins a novembre de 2025 reflecteixen la crua realitat d'un mercat laboral que no ha aconseguit estabilitzar, malgrat els esforços legislatius. La reforma laboral no ha resolt els problemes de temporalitat i precarietat que afecten la majoria dels treballadors a Espanya.