La UE aprova Mercosur: Quin és l'impacte estratègic per a la indústria i el camp a Catalunya?

El tractat de Mercosur no sols representa una fita històrica per la seva longevitat, sinó que consolida la major zona de lliure comerç del món, integrant un mercat de 700 milions de consumidors i representant el 25% del PIB global.

Espanya ha qualificat la signatura de "històrica", posicionant-la com un moviment geopolític clau enfront de l'auge del proteccionisme global. S'estima que l'eliminació de barreres estalviarà a les empreses europees més de 4.000 milions d'euros anuals en aranzels. 

Els sectors beneficiats a Catalunya

Per al teixit productiu i molt especialment per al català, l'acord suposa una finestra d'oportunitat sense precedents en sectors on el país ja és competitiu:

El clúster farmacèutic català és el major beneficiat en volum de facturació, en eliminar el sostre del 14% en duanes. La industria Químic-Farmacèutica con Catalunya liderant aquest sector, les empreses veuran desaparèixer aranzels , cal tenir en compte que només l'any passat, 2025, el país va exportar 1.500 milions d'euros en aquesta categoria a Mercosur.

El Port de Barcelona es posiciona com el hub logístic de referència al Mediterrani per a la sortida de béns d'equip i entrada de matèries primeres (soia i cafè) sota el nou marc aranzelari.

Protecció del sector carni: Davant la preocupació del sector ramader (molt fort a Lleida i la Catalunya Central), l'acord inclou clàusules de salvaguarda,  que permeten reactivar aranzels si hi ha una distorsió greu en els preus locals per l'entrada de carn sud-americana.

Sostenibilitat: Les empreses catalanes hauran de liderar la verificació de les "clàusules mirall", assegurant que les importacions de Mercosur compleixin amb els estàndards verds europeus.

Automoció i maquinària: Les plantes de vehicles i components podran competir sense el llast d'aranzels d'entre el 14% i el 35%, eliminant una de les barreres d'entrada més altes del món.

Sector del vi i oli d'oliva: Aquests productes "mediterranis" són els grans guanyadors del bloc agroalimentari. Es preveu que les exportacions creixin entre un 40% i un 50% després de la supressió de taxes que actualment aconsegueixen el 35% en vins i el 10% en olis.

El camp català en peus de guerra

Malgrat les xifres macroeconòmiques, l'aprovació ha deslligat una ona d'indignació en el sector primari. Agricultors i ramaders catalans han iniciat una mobilització intensa, bloquejant artèries vitals com la #AP-7, la N-II i els accessos al Port de Tarragona.

Les protestes, coordinades per col·lectius com Revolta Pagesa, denuncien el que consideren una "amenaça existencial" per al camp local. Els principals arguments de les tractorades són:

Competència deslleial: Crítica a l'entrada de productes sud-americans que no compleixen les estrictes normatives europees sobre pesticides i hormones.

Sobirania alimentària: Temor al fet que la dependència de la carn, soia i arròs de Mercosur destrueixi la viabilitat de les explotacions catalanes.

Gestió de la PAC: Malestar per les retallades en ajudes europees mentre s'obren les fronteres a tercers països.

Posicionament institucional: Entre l'oportunitat i la protecció

El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha mantingut una postura d'equilibri. Si bé defensa que Catalunya pot ser la "major beneficiària" gràcies a la seva potència exportadora, ha exigit a Brussel·les clàusules mirall i mecanismes de salvaguarda contundents.

Ordeig ha apel·lat a la "responsabilitat" per a minimitzar l'impacte dels talls de trànsit en la logística, insistint que la protecció dels agricultors catalans ha de passar per dotar-los de millors eines per a competir en aquest nou mercat global de 700 milions de consumidors.

El desafiament agropecuari: riscos i salvaguardes

No tot és optimisme. L'acord enfronta un fort rebuig dels agricultors i ramaders europeus, els qui temen un "devessall" de productes sud-americans (carn de boví, soia, arròs i mel) produïts sota normatives menys estrictes.

La patronal FIAB ha insistit en la necessitat de "clàusules  mirall" per a garantir que les importacions compleixin amb els mateixos estàndards de seguretat alimentària i mediambiental que s'exigeixen als productors locals.

Aquest acord reforça el paper del nostre país com el principal pont logístic i diplomàtic entre Europa i Amèrica Llatina. Per a l'economia catalana, que ja representa el 27% de les exportacions espanyoles a aquesta regió, el tractat és un motor de diversificació necessari davant la incertesa d'altres mercats internacionals.

En termes polítics, el missatge de Pedro Sánchez —“A la fi”— resumeix una visió on la cooperació i les aliances estratègiques prevalen sobre l'unilateralisme comercial.