Catalunya lidera la UE amb vuit projectes d'ajuts Euroclusters i 2,8 milions d'euros en innovació industrial

Catalunya consolida la seva posició com a pol estratègic d'innovació industrial a Europa, després de convertir a la regió que més projectes Euroclusters ha captat en la segona convocatòria del programa de la Comissió Europea. Els vuit clústers i entitats beneficiàries sumen 2,8 milions d'euros en ajudes competitives que es tradueixen en projectes col·laboratius d'alt impacte tecnològic, econòmic i estratègic, reforçant la projecció internacional de la indústria catalana.

Catalunya, punta de llança de la innovació industrial europea

La segona convocatòria d'Euroclusters s'emmarca en el Single Market Programme de la Comissió Europea, l'objectiu de la qual és estimular la cooperació interregional i multisectorial dins del mercat únic. Segons ACCIÓ, Catalunya se situa en primer lloc amb vuit projectes aprovats de 16 totals, per davant de Vilnius (5), Nord de Portugal (4), Silèsia (4) i Provence-Alps-Côte d’Atzur (4).

Aquests resultats consoliden a la comunitat catalana com a referent europeu en capacitat d'atreure finançament competitiu per a la recerca aplicada, desenvolupament tecnològic i transferència de coneixement. La rellevància no es limita al volum econòmic: l'estratègia industrial catalana s'alinea amb polítiques de descarbonització, transició energètica, digitalització i economia circular, eixos prioritaris de la UE.

Entitats beneficiàries i el seu impacte sectorial

Els vuit clústers i entitats catalanes que capten finançament són: Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya, Clúster Audiovisual, Clúster Digital, Clúster de Materials Avançats de Catalunya (MAV), Tèxtils.cat, Institut Industrial de Terrassa-Gremi Tèxtil, Smartech Clúster i Solartys.

D'aquests, els quatre primers reben el suport d'ACCIÓ mitjançant el programa Catalunya Clústers, dissenyat per a reforçar la capacitat dels grups sectorials de coordinar esforços en innovació, internacionalització i desenvolupament tecnològic.

Els projectes abasten des de solucions energètiques sostenibles fins a transformació digital de processos industrials, passant per materials avançats i tecnologies audiovisuals, consolidant la posició de Catalunya com a ecosistema industrial d'alt valor afegit.

Pressupost i estructura dels Euroclusters

El programa Euroclusters per al període 2025-2028 disposa d'un pressupost global de 42 milions d'euros, repartit en 16 projectes estratègics que vinculen competitivitat, innovació i sostenibilitat. En l'àmbit europeu, 100 clústers i entitats de 26 països participen en la convocatòria, reflectint un enfocament de cooperació interterritorial orientat a la transferència de coneixement i desenvolupament industrial compartit.

La primera convocatòria (2021-2023) ja va situar a Catalunya al cap del rànquing europeu amb 11 projectes aprovats d'un total de 30, consolidant la regió com a referent en estratègia de clústers i col·laboració sectorial.

Clústers catalans: motor de competitivitat i economia industrial

Els clústers són agrupacions estratègiques d'empreses i entitats que integren tota la cadena de valor d'un sector, amb l'objectiu de maximitzar sinergies, reduir costos d'innovació i accelerar la internacionalització. Actualment, Catalunya compta amb 27 clústers acreditats per ACCIÓ, que agrupen més de 3.000 empreses amb una facturació conjunta superior a 80.000 milions d'euros, aproximadament el 36% de la facturació industrial catalana.

Jaume Baró Torres, secretari d'Empresa i Competitivitat i conseller delegat d'ACCIÓ, assegura que “aquests resultats posen de manifest que l'ecosistema de clústers català és altament competitiu, madur i està alineat amb les prioritats europees”.

A més, Baró afegeix: “En un moment de grans desafiaments globals, Catalunya demostra que està preparada per a liderar solucions compartides des d'Europa, a partir d'un model col·laboratiu que genera un impacte real en el territori”.

La Posició d'Espanya i la Concentració de l'Èxit Nacional

Per a l'ecosistema d'innovació espanyol, el resultat de Catalunya té una lectura dual. D'una banda, és una excel·lent notícia per a la projecció d'Espanya a Europa, demostrant que el país té regions amb estructures industrials capaces de competir al més alt nivell continental. D'altra banda, subratlla una forta concentració geogràfica de l'èxit en la captació de fons clusteritzats.

Les comunitats autònomes espanyoles competeixen activament en els programes de la Comissió Europea a través de les seves agències de foment de la innovació. No obstant això, en aquesta segona convocatòria de Euroclusters, el lideratge català és aclaparadorament desproporcionat respecte a la resta de l'estructura nacional. Mentre que Catalunya assegura el 50% dels projectes totals de la UE, la participació de la resta de regions espanyoles, encara que presenti, es manté en un nivell molt inferior. Aquest fet planteja un repte en l'àmbit de política industrial nacional: el de repetir el model català de maduresa i coordinació de clústers en altres territoris amb forta base industrial, com el País Basc, la Comunitat Valenciana o Andalusia, perquè l'èxit en la captació de fons europeus sigui més equitatiu i enforteixi la competitivitat del conjunt del teixit productiu espanyol.

Impacte econòmic i social

El finançament obtingut mitjançant Euroclusters no sols potencia la capacitat tecnològica i productiva, sinó que també reforça la resiliència del teixit industrial enfront de crisis econòmiques i canvis en la demanda global. S'espera que l'execució dels projectes generi ús d'alta qualificació, transferència tecnològica entre empreses i universitats, i millores en eficiència energètica i sostenibilitat, consolidant a Catalunya com hub industrial europeu.

A més, l'enfocament col·laboratiu permet a les empreses catalanes incrementar la seva presència internacional, accedint a mercats compartits i aliances estratègiques dins de l'ecosistema europeu, la qual cosa incrementa la competitivitat global de la indústria catalana.

Projecció futura i desafiaments

L'èxit de Catalunya en Euroclusters demostra que la combinació de política pública, inversió estratègica i col·laboració sectorial pot generar resultats significatius en innovació i competitivitat. La regió manté ara el desafiament de consolidar els projectes a mitjà termini, garantir l'escala industrial dels resultats i la seva transferència efectiva al mercat, així com fomentar l'atracció de nous socis europeus i talent especialitzat.

El model de clústers catalans es presenta com un exemple d'economia basada en col·laboració, innovació i sostenibilitat, que pot servir de referència per a altres regions europees que busquen equilibrar desenvolupament econòmic, competitivitat i transició tecnològica.