La UE i Mercosur signen ests dissabte un històric acord comercial que haurà de superar una tibant ratificació

La Unió Europea i els països del Mercosur signaran demà dissabte l’acord de lliure comerç amb el qual les dues regions culminen gairebé 26 anys de negociació i estableixen un nou marc de relacions que, amb el camp europeu i mitja dotzena de països en contra, pot entrar en vigor de manera interina, però haurà de superar un tens procés de ratificació per a la seva aplicació definitiva.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa, a més del comissari de Comerç, Maros Sefcovic, representaran la Unió Europea en la cerimònia que tindrà lloc a Asunción, capital del país que exerceix aquest semestre la presidència rotatòria del Mercosur.

A la cerimònia, que començarà a les 13.15 hores (hora local, 17.15 CET) al Gran Teatre José Asunción Flores del Banc Central del Paraguai, hi assistiran els presidents del Paraguai, Santiago Peña; de l’Uruguai, Yamandú Orsi; i de l’Argentina, Javier Milei. No hi serà, però, el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, que ha excusat la seva absència per raons d’agenda, al·legant que el programa comptava inicialment només amb els ministres d’Afers Exteriors per a la signatura i que ha estat a última hora quan s’ha cursat la invitació als mandataris.

“La Unió Europea i el Mercosur faran història en crear un dels espais de lliure comerç més grans del món”, va celebrar la vigília de la signatura Lula da Silva, en una roda de premsa a Rio de Janeiro acompanyat per la cap de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen.

Després d’un quart de segle de “patiment i intents” per arribar a un acord, les dues regions creen una nova associació “basada en el multilateralisme”, va dir el mandatari brasiler, que també va posar l’accent en el fet que els signants reafirmen el “ple respecte” de tots els pactes internacionals de les Nacions Unides i de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).

A partir de la signatura, la part comercial de competència exclusiva de la UE podria entrar en vigor de manera interina quan el primer país del Mercosur el ratifiqui, i això sense esperar el consentiment de l’Eurocambra, que encara no té data per a la votació i els grups de la qual afronten dividits, més atents als interessos nacionals que als de les famílies polítiques, l’escrutini del pacte.

En tot cas, les fortes crítiques que manté el sector agroalimentari europeu i l’amenaça d’eurodiputats de portar el pacte davant el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) si això passa han fet que Brussel·les es mostri cauta i no aclareixi si contempla aquesta entrada en vigor provisional o si esperarà el consentiment europarlamentari.

El ple del Parlament Europeu pot aprovar o tombar l’acord en la seva totalitat, però no esmenar-lo. Mentrestant, la sessió plenària de la setmana vinent inclou en la seva agenda dues resolucions —una de l’extrema dreta i una altra de l’esquerra radical— que demanen denunciar la signatura davant el TJUE.

L’acord d’associació, per la seva banda, podrà entrar en vigor provisionalment aleshores, però necessitarà a més el vistiplau dels 27 a nivell nacional per a la seva aplicació definitiva. Aleshores, els acords entre la UE i el Mercosur afrontaran un altre repte en el camí de la ratificació definitiva, tenint en compte que el vistiplau per a la signatura va tirar endavant amb el suport de 21 dels 27, ja que cinc països hi van votar en contra —França, Hongria, Polònia, Irlanda i Àustria— i Bèlgica es va abstenir.

Salvaguardes agrícoles per convèncer Itàlia i mitigar les crítiques del camp

Per superar l’oposició de diversos països a la signatura, la Comissió ha pactat amb el Consell i l’Eurocambra un conjunt de salvaguardes que reforcen la protecció del camp europeu davant potencials distorsions greus causades per l’obertura al Mercosur en sectors sensibles per als europeus, com l’aviram, la carn de boví, els ous, els cítrics i el sucre.

Aquestes mesures estableixen llindars específics perquè Brussel·les pugui iniciar investigacions —i activar mesures específiques després— en cas de fort impacte en productes agrícoles europeus si les importacions de productes sensibles s’incrementen de mitjana un 5% i els preus cauen en el mateix percentatge en un període de tres anys (enfront del 10% que va proposar inicialment la Comissió).

Un mercat de 700 milions de persones

Brussel·les estima que les empreses europees podran, en virtut de l’acord, estalviar cada any uns 4.000 milions d’euros en aranzels i es beneficiaran de procediments duaners més senzills, alhora que s’assegura un accés privilegiat a matèries primeres essencials.

L’acord entre la UE i el Mercosur permetrà establir l’àrea de lliure comerç més gran del món, amb 700 milions de persones, i per fer-ho s’eliminaran progressivament el 91% dels aranzels que el Mercosur aplica actualment a les produccions europees i el 92% dels gravàmens amb què el mercat únic taxa les compres als països del Con Sud.

El nou marc, que a més del pacte comercial estableix un acord d’associació política i de cooperació, també aspira a estrènyer llaços entre els dos blocs davant reptes com el canvi climàtic i la transició digital i, sobretot, a guanyar pes geopolític en un context d’inestabilitat internacional, tensions transatlàntiques en l’àmbit comercial i polític i la recerca d’alternatives per trencar amb les dependències de recursos estratègics fins ara obtinguts de Rússia i la Xina.