L'Àsia Central s'inclina cap a Trump: El bloc regional signa la "Junta de la Pau" a Davos

El Fòrum Econòmic Mundial de 2026 ha consolidat un gir diplomàtic inesperat: el cor de l'Àsia Central, tradicionalment sota l'ombra de Moscou i Pequín, ha decidit apostar pel nou multilateralisme de Donald Trump.

 La invitació formal de Trump  per a Àsia  Central

Tots dos líders del Kazakhstan i Uzbekistan van ser dels primers en el món a rebre i acceptar la invitació formal de Trump. Tokayev va expressar la seva "sincera gratitud", subratllant que el seu país busca contribuir directament a l'estabilitat global i del Mitjà Orient a través d'aquest nou organisme.

Contrapès a la ONU

 En unir a aquesta junta (que Trump presideix amb caràcter vitalici o fins al seu retir voluntari), les nacions d'Àsia Central estan validant un mecanisme que molts veuen com un rival directe de les Nacions Unides.

Seguretat i Minerals Crítics

 Darrere del discurs de "pau", existeix un rerefons econòmic vital. Trump ha cortejat a aquests líders (incloent reunions prèvies a la Casa Blanca i una invitació al G-20 a Miami) amb l'objectiu d'assegurar l'accés als vastos recursos minerals de la regió, fonamentals per a la tecnologia i l'energia, restant control a la Xina i Rússia.

Inversió de "Súper Membres"

Encara que la filiació és gratuïta per tres anys, l'estatut de la Junta permet la permanència definitiva mitjançant un pagament de 1,000 milions de dòlars, una xifra que situa a les potències energètiques com el Kazakhstan en una posició d'influència potencial superior a la dels aliats europeus tradicionals que han rebutjat la invitació.

Un nou eix geopolític

Amb la signatura d'aquests tractats, Àsia Central deixa de ser només un espectador en els conflictes llunyans (com el de Gaza, focus inicial de la Junta) per a convertir en un soci estratègic de Washington. Aquest moviment permet a països com Uzbekistan i el Kazakhstan guanyar protecció diplomàtica estatunidenca mentre mantenen les seves complexes fronteres amb Rússia i la Xina.